16 ago. 2012

15/08/12 - VALLDEVIÀ

Quinze d'agost: Santa Maria, festa a molts pobles d'arreu de Catalunya.  En Félix i jo sortim a fer una ruta pel Empordà. A les vuit del matí, amb bona temperatura i amb ganes de continuar la nostra xerrada del dia abans.

Començem a una bona marxeta, per anar escalfant motors. Agafem direcció cap Albons, i per la carretera dels campings aviat arribem a Sant Pere Pescador. Ja haviem repasat una part de la seva vida.

En Félix va neixer a Motril (Granada), fa 73 anys. De ben petit va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va pasar-hi bona part de la seva vida.

 El seu pare era pescador i pujava cap a Tarragona a fer la temporada de l'anxova i la sardina. En una d'aquestes temporades va coneixer a la seva mare (era aragonesa) i vet aquí que ja tenim la combinació genética d'en Félix.

En Félix sempre ha estat un esportista, ha jugat a fútbol, en bici, .... però els temps eren molt durs i es tenia que treballar. Es va enrolar de pescador i, treballador incansable, es va anar fent d'una pasta especial.

Un bon dia, amb el seu amic Albert agafen els trastets i pujen cap a Roses a provar sort. A la aventura com diu ell. Naltros no teniem res a perdre.

Vai venir amb les mans a la butxaca, pero de seguit varem tenir un lloc a Roses (amb aquesta expresió tant seva). No ha perdut la seva peculiar manera de parlar de Tarragona.

Jo no fai mai mal a ningú em diu ell, però sempre hi ha qui desitja el que tenen els altres, i així va ser com un gallec malperit li va complicar la vida a Roses.
Decideix anar baixant cap a L'Escala i allà comprova com les tellerines hi son en abundància i de bona mida. Finalment acaba a L'Estartit. Es treu el permís per tenir base al port, posa tots els papers en regla i així d'aquest manera s'ha quedat amb naltros des de fa molt anys.

Sempre ha estat amic dels seus amics, un bon company,i un bon vivant. Sempre li ha agradat compartir taula amb els amics,....encara m'en recordo del seu suquet de peix!!!


Tot xerrant, no ens adonem que ja som a Valldevià.

Veiem els estralls que havia fet el foc un dia abans. Encara hi ha socs fumejant...Si no anem en compte ens carreguerem aquests indrets en dos dies.

Aquestes carreteres interiors tant tranquiles, sense gaire circulació, amb vegetació abundant, queden com un paratge desolat, sense vida. Fa pena només de veure-ho.

Crec que les lleis haurien de ser molt més dures per tota aquella gent que no saben apreciar la vida, les plantes, els animals,......i destrueixen la natura.

Ens trobem amb una colla de La Bisbal i decidim posar-nos a roda. En Félix aguanta com un jabato.

Baixem per Les Olives fins a Verges.



Acabem a Gualta amb un bon esmorzar al Jou.
Trobareu més dades de la sortida aquí.
Fins la propera!!!

No hay comentarios: