8 jul. 2011

1ª Nocturna per Sant Fermí

(Crónica de l'avi LLuís)
La primera nocturna ja es historia (com diria en Quique). 10 de 7 (Bona colla).
No han vingut en Perdigón, ni en Paco. Ha sigut una sortida divertida. Hi havia cares noves: en Miquel Planas, en Josep Tapies, i en Quim Farró.



Tal i com estava previst hem sortit a les 9 del vespre de devant el local d'en Guixos. No feia lluna plena, pero les ganes si que hi eren plenes. A vessar!!!
Enfilem cap a Ullà, i el camí cap a La Tallada. En Bofill ha sortit a acomiadar-nos quan ens ha vist pasar per devant del seu hort. Estic segur que en aquell moment si hagués apuntat!!
El Presi ens ha portat cap a les trialeres de Jafre, hem voltat amunt i avall i quasi perduts hem sortit al camí de Jafre cap a Colomers.


Arribem al pont de la presa de Colomers, traversem i continuem cap a Foixà.


Continuem cap a Vergés, i tot seguit els camins de la mota del riu. Ja començacem a sentir l'hora de sopar.
Tots esbarats i agafant una marxa molt seguida i amb bona velocitat. Arribem a Torroella i al Kruskat ens esperava un entrepà vegetal, i uns quants porrons. També hi ha hagut competició en això. Qui ha guanyat?


Era tant fosc que no sabem ni els quilometres que hem fet, ni promig, ni res de res. Ho sentim. Si voleu saber-ho haureu de venir a la propera sortida. Bona nit!!!

---------------------------------------00000000000000000----------------------------------------------



..ni lluna plena ni lluna nova, però per Sant Fermí (7 de Juliol) farem la primera nocturna de la temporada.


Per Sant Fermí, uns fan el primer "encierro" i nosaltres la primera "nocturna".


Cal portar llum, no cal portar sopar, però si moltes ganes de disfrutar. Sortirem a les 9 de can Guixos i acabarem al Kruscat.

De ben segur que en farem més al llarg de l'estiu, però no uns confieu i apunteu-vos a la primera.



--------------------------------------------//////////////\\\\\\\\\\\\\----------------------------------------------

4 jul. 2011

(3/07/11 - Crónica d'en Pitufri)

Vaig arribar a les vuit del matí. Ha hi havia en Doping, en Guixos, en Bonus i en Perdigón i el seu gendre Paco, i una mica més tard arriba el Presi. Ja hi som tots. Haviem dit d'anar a La Bisbal a veure l'avi LLuís (tenia guàrdia). Sortim i al pont de torroella ens trobem amb el grup d'Osona.

Som-hi, som-hi, agafem el corriol de Gualta i per la mota del Darò anem cap a La Bisbal. Portava un bon ritme per a mí (22-24 km/h), i a l'arribada a Castell d'Empordà fem parada per reagrupar-nos. Finalment traversem el riu i agafem la mota per l'esquerra. Cap al Hostal Nou, ere molt aviat. En LLuís encara no hi era, ni havia reservat taula, així que ens posem en una taula llarga dins. Erem 12 de 7 (bona colla).



A l'Hostal Nou ja se sap: gasosa de Casa Negre que no falti, vi, i entrepans, també alguns varen demanar plat de ganivet i forquilla (galtes, sepies, calamars, vedella amb bolets,...)



Sortim per Fonteta, Peratallada (a la baixada el Presi diu que ha reventat així que tots ens parem i ens reagrupem, ell ni es va parar), agafem el camí cap a Gualta. Ens fem la foto del grup.



En Bonus per fotre més conya de la que ja portavem diu de pasar per dins el riu Darò.
Si apunten uns quants, i els altres anavem tirant les fotos i foten catxondeo.


Quan surten de l'aigua les bicis anaven plenes de llot, fang, herbes,...algún peix i pujant la rampa semblaven l'Spiderman!!


Aqui els podeu veure com netegent les seves burres.Pobretes!!!
Així va acabar una sortida divertida, acompanyats per la colla d'en Ratafies i cía.
Hem fet 35 Qms en total. (Per veure totes les fotos cliqueu aquí)

3 jul. 2011

Font de l'Alzina

(2/07/11) Crónica d'en Pitufri.

Dissabte 2/07/11 -  Hem sortit de Torroella a las set del mati,  a la fresca. Tot bé, el clima res quatre núvols que volia dir que més tard faria calor, però bé menys una cosa: las pastilles de fre d'en Guixos eren noves i sort que només erem ell i jo, perqué l'escandol ha sigut l'entreteniment de tot el camí (que si posem aigua del Daró aqui a Gualta, bé sembla que ja no fa, nyic, nyic.... (menys mal diu ell). I jo li dic a veure frena ara  i...froooo rorora ñor porrro (bueno la que s'ha liat). Riure que riuras...em parat d'un atac de riure. Increible.



Continuem per la mota del Daró sense tocar el fre de devant (era el que feia l'escandol). Anem xerrant d'això, d'allò. En Quim em diu que no se sent res de res, que potser una mica, així que agafo el bidó i li torno a tirar aigua. No que es isostar!! I veiem que va molt millor. Coses de la técnica.


Anem tirant per la mota i just abans de traversar el Rissec fem unes fotos en un camp de girasols. En Guixos feia de motorista amb un girasol per casc. Riure un xic i continuem.

Travessem el riu sense aigua, una mica ensorrat i pujem a dalt per l'altre banda. Pasem per sota el pont. Sembla que ha anat bé l'isostar, no? Ara ho provarem al polígon que esta asfaltat. Res de res. Molt bé.

Quan faci nyic, nyic vol dir que té set!!! Li donarem isostar i que es recuperi.

Arribem a Monells a les 8,10 h. En el bar de l'Arcadi ja hi havia dos ciclistes esmorçant. Bon dia, bon dia..i nosaltres continuem pel camí de l'esquerra del riu. Al bell mig del camí, un regalim d'aigua, ó una pixarada d'algun xai, tot això amb la companyia del nyic, nyic que a la vegada ens tocava una mica els picarols perquè enraonavem i entre paraula i paraula nyic,nyic..li torno a dir que freni. Bueno que li vaig dir!!!! renyoc, renyac, frisc,frosc...semblava una canço electro-rock...li dic per gravar-la. El soroll cada vegada més fort.



Arribem al mas on vaig viure des dels 8 fins als 13 anys. Li explico una mica de la meva vida. Nyic, nyic..continuava l'intensitat sense baixar ni pujar...arribem al mas veí i fins al punt més alt de tot el camí. Arribada la carretera de Sta. Pel.laia a la dreta 500 m per un camí a la dreta baixem i arribem al Pla d'en Banyeres. Fem una parada a la pineda. Fem unes fotos i agafem un camí que va atravesant el riu Daró (mentre anavem explicant coses de la meva infantesa, riuades, ..) hem trobat aigua en algún punt i hem aprofitat per treure el nyic,nyic dels....hem arribat a la font de l'Alzina. En Quim emplena el bidó ja que li havia quedat buit de tant de donar de beure al fre. Portavem 23 km.







FONT DE L'ALZINA











Anem baixant cap a Monells per esmorçar. Deixem les burres aborant-se al riu. Mira es menta això, si però menta de muntanya. En posem al camelback per portar l'olor fins a Torroella.
Nyic, nyic... ens ha acompanyat per la carretera de baixada cap a Monells, les bicis de carretera ens pasaven com motos, les motos ens pasaven com bales, arribem a la plaça sense frenar per no espantar a ningú. Surt un senyor d'un carrer, en Quim frena, jo freno..l'escandol fa enmudir la plaça.
Totes les taules plenes, ens sentem en una taula amb dos ciclistes més. Demanem unes sepies, vi i gasosa, cafés. Eren les 10,20 h. quan tornem a agafar les burres. Nyic, nyic...ja hi tornem. Treiem la roda, provem totes les coses posibles. Res ni de conya.



Ens fem unes fotos a Casavells, cap a Matajudaica, per la mota cap a Serra de Daró.



Hem arribat a Torroella a les 11,25 h. Estem contents, tot molt ben calculat i 46 Km en total i una bona sortida.  nyic,nyic, nyic...

Turbon Tour (Vilas de Turbón - Pont de Suert)

Segona etapa del Turbon Tour.


Molt més sencilla que la primera però igual de bonica.
Podeu veure totes les fotos aquí. També trobareu les dades del recorregut aquí.

1 jul. 2011

Turbón Tour (Pont de Suert - Vilas de Turbón)

18-Juny-2011 (crónica de l'avi LLuís)
Com cada any per aquestes dates fem una ruta especial, l'any pasat va ser el Congost de Montrebei i aquesta vegada varem triar el Turbon Tour. Varem sortir el divendres amb tota l'ilusió del món i desprès de pasar a buscar a n'en Joan Marc enfilem cap a Pont de Suert.
Arribem a 3/4 de nou del vespre, amb el temps suficient per recollir la bossa de regal amb els tracks i el road book. L'Iñigo ens fa un petit breafing de la ruta, i ens explica les coses més importants a tenir en compte.

Mirem el temps a nord i sud des de la finestra del Hotel Canigó. Sembla que tindrem bon temps i les previsions també pintant bé. Anem a fer un bon sopar al restaurant Prades.
Anem a dormir (uns més que els altres).

Ens llevem aviat per esmorzar i sortir a les vuit del matí. Posem en marxa el gps amb el track i el road book. Ens espera un dia dur, però els temps es inmillorable. Aviat ens recordem de la Marta (la dona d'en Joan Marc que ens va dir que teniem que posar-nos protecció solar) Quina raó que tenia!! Com picava en Manelet!!

Sortim de Pont de Suert travesant la plaça de l'ajuntament i travesant el pont de ferro. De seguida agafem una pujada asfaltada amb percentatges del 15% i més. En pocs metres el desnivell es important.


Agafem un cami pedregós que encara puja més fins a arribar al primer poble: Gabarret. Abandonat!!!
Primeres fotos i descans. Només haviem fet 5 kms.

Ens adonem que el track no és correcte i decidim fer cas al road book. Així l'Enric serà el xerpa que ens guiarà i en Joan Marc anirà supervisant el quilòmetratge.

Començem a baixar i desprès de uns corriols i pistes molt boniques arribarem al primer control a Bonansa. Allà comprem un entrepà que serà el nostre dinar. Segellem el xip, i trobem la primera colla (que tornariem a veure més fins al final de l'etapa). Quan marxavem arribava una altre colla que aquests si que trobariem en diferents indrets.



Estavem contents. Haviem fet 12 Kms. Sortim del poble de Bonansa per la carretera asfaltada fins arribar al coll de Bonansa de 1.380 m. Baixem per la carretera tot vorejant el riu Isábena per la vall del mateix nom.



Deixem la carretera principal per agafar el desviament cap a Espés. El indicador posava Les Paules (l'Enric s'hi ha fet una foto per el seu germà). Fortes pendents per una pista pedregosa. Deixem al costat el poble de Espés.

Anem pujant per la pista que ens portava al refugi dels pastors. Al Coll de Selbaplana (1.560 m).


Les rampes cada vegada son més dures, pero anem pujant, disfrutant del paisatge tant bonic i aprofitant per fer fotos. Aquí ens tornariem a trobar amb la segona colla. I en Joan Marc anava una mica fos. Decidim parar i agafar forçes prenent alguna barreta energetica.









L'Enric fa conya: Ja el tenim cuit al Joan Marc!!, però es dur de pelar i es refà aviat. Tornem a agafar el ritme i anem pujant. Vistes espectaculars, el matafessols picava de debò.






Alçada: 1.512 m.


Arribem al encreuement del km.30 on hi ha una font i un lloc de picnic i acampada. Aprofitem per carregar d'aigua i un cop hem fet l'avituallament líquid tornem a agafar la pista de pujda. Vistes de la serra de Chía.


Anavem pujant i disfrutant del paisatge. Era molt bonic, era molt verd, era natura pura i dura (la típica frase feta d'en Quique)
 



El poble de Sant Martí de Veri apareix a la vista. En Joan Marc anava pujant per la pista, es guardava les forçes. Sabia el que ens quedava encara. L'Enric pletòric, i jo aguantando que no es poco.

Ja quasi son a dalt de la carena!! Arribem a una esplanada Font del Pilano. Aqui parem a dinar. El bocata era bonissim o la gana era moltissima. La cuestió es que no varem deixar ni les engrunes.
Continuem pujant una mica més, i tot seguit començem a baixar una mica. Aprofitem per fer unes fotos més relaxats.




Anem en direcció cap a La Muria. Aqui tenim unes imatges espectaculars del Turbón, pero més endavant ens aniriem apropant més i cada vegada més boniques. Arribem al poble de Gabás. Pujem la pista que porta a l'ermita de Sant Juan. Estem cansats i no hi parem. Continuem pujant fins arribar al Port de La Muria. Aqui el turbon es majestuós. Veiem una trialera que pujava fins a dalt i ens varen venir tots els mals només de pensar que tenim que pujar aquell desnivell.





Finalment agafem un corriol i començem a baixar. Primer tram molt díficil de fer en bici. Més endavant continuem una trialera molt técnica. Ja era hora de començar a disfrutar. La biaxada va ser llarga i técnica.

Va ser el troç més técnic de tota la ruta. Molt bonica.
Anavem baixant i alguns trams molt técnics que anavem fent amb la precaució de no pendre mal.



Voliem acabar i teniem que evitar caure, així com també procurar no trencar res de les bicis.
El corriol era per disfrutar-lo.

Aviat arribem al refugi de la Margalida. Estavem just a sota del Turbón. Impresionant!!!

Anem baixant fins a trobar el poble de LLert. I aqui agafem la carretera de baixada que ens portaria fins a Aguascaldas tot resseguint el riu Rialbo. Ens parem a emplenar aigua a les Fuentes de San Pedro. Hi trobem un paisano que almenys emplenava 200 garrafes.L'aigua era fresquisima!!!



Ens tornem a trobar amb l'altre colla. Fem plegats la carretera de baixada i un cop a Aguascaldas començem a pujar per la carretera fins a Egea. En Joan Marc afluja la marxa i em quedo amb ell. Continuem junts. L'altre colla la trobem asseguda sota una alzina molt grossa i amb molta ombra abans d'arribar a Padarniu, més tard ens explicarien que havien tingut un petit defalliment.

Nosaltres continuem però aixequem la vista enlaire i una colla de voltors que ens miraven amb cara de fam. Quines cares que deviem fer!!!

A Padarniu fem parada per agafar aigua, i fem petar la xerrada amb un matrimoni gran que ens expliquen quatre coses de la comarca. Ens diuen que la setmana pasada un òs va matar una dotzena d'ovelles a dalt el Port de la Muria. Feia dues hores que hi haviem pasat nosaltres.
Continuem cami cap a Pueyo. Portem 64 km.


De Pueyo sortim i agafem una trialera molt bonica. Técnica, però amb ganes d'arribar. Falta poc però les forçes començaven a flaquejar una mica. Finalment desprès d'un troç d'asfalt arribem a Vilas del Turbón. Contents ens fem unes fotos just devant dels lletreros indicadors del poble, però encara faltava 1 km per arribar al nostre hotel. Semblava que no acabava mai.


Arribem al hotel. Unes birres fan el fet!! Truquem al balneari i contractem uns masatges. Renoi ens deixen com nous!! A punt per demà. Tornem al hotel i fem un bon sopar per acabar la jornada. I a dormir que l'endemà hi ha matines. 
Vista del balneari des del Hotel Solana
Aquí podreu trobar les dades d'aquest recorregut.