29 jul. 2020

11/07/20 - TRAVESSA NÚRIA - THUÈS ENTRE VALLS

El cap de setmana del 11 de juliol d'enguany, una colla amb set de camins va sortir a fer una travessa espectacular. És tractava d'una ruta no circular, és per això va ser necesari tenir una logística de cotxes ben estudiada i preparada. L'Enric va coordinar-ho tot plegat. 
En Joan, l'Enric, els 2 Josep Mª i jo varem sortir il·lusionats perquè les previsions del temps eren bones i la ruta semblava de les que fan història.

Tota la colla en un petit descans abans d'acabar la ruta.
























Varem sortir el divendres a la tarda a l'hora prevista i  enfilem ruta cap a Tuès a deixar el cotxe de tornada. Tot seguit aniriem cap a Ribes de Fresser, on teniem habitació reservada al Hotel Els Caçadors. Varem dormir i sopar. Recomanable. 
























El dissabte varem agafar el primer tren que pujava a Núria. Et fan un 20% de descompte, val la pena ser una mica matiner i de fet és millor començar la ruta a la fresca del matí. Abans ens haviem avituallat amb els entrepans de dinar en una fleca del davant de l'hotel.

Núria


Primera parada 




En Josep Mª bufant a la pujada


























Espectulars vistes abans de coronar el cim de les nou creus

Cim de les Nou Creus

























                

Anem baixant cap a l'Estany Negre que encara si pot veure neu.

Estany Negre
























































































































































































































Després dels dos primers llacs trobem el Carança. És una mica més gran i la seva bellesa ens fa exclamar a tots. 
Aprofitem per fer un petit descans i una banyota els més atrevits. 
Continuem baixant, ara ja cap al refugi. 





Refugi del Carança



Com podeu veure tota l'estona és d'una espectacularitat natural impresionant.
Al refugi hem parat a dinar. Una cerveseta ben fresca (encara que no ho era tant) s'ha posat al moll del os.
Després de dinar continuem baixant sempre al costat de la riera del Carançà.
Les imatges parlant per si soles. 









El congost de la riera és impresionant i l'alçada és important. 
Varem trobar tot tipus de ponts per creuar la riera (tibetà, troncs, ponts de fusta, metàl·lics....)

El corriol que resegueix la paret dona una sensació de vertigen, i el que fa és que tots anem agafats del pasamà que hi ha. 

Arribem a Thuès. Al parking mateix ens quedem a fer unes birres i un plat combinat que ha fet les delícies de tothom. 

La tornada ha sigut entretinguda i tothom explicava la seva visió d'aquesta espectacular travessa. 
Ja estem pensant en fer-ne una altra. 

 
Powered by Wikiloc

FINS LA PROPERA !!!

6 ene. 2020

29/12/19 PUNTA MILÀ

Avui ha estat posiblement l'última sortida amb bici de l'any 2019
La punta Milà és potser un dels llocs que més m'agrada. Les vistes són espectaculars, i la tranquilitat que si respira es meravellossa. Sempre ha estat un lloc on els ciclistes solem esplair-nos amb les fotos. 
Diuen que l'horitzó arriba fins a 2,8 quilómetres aprox. (la vista no arriba a més) tant en mar com en la muntanya..... No ho recordo, però es el lloc ideal per comprovar-ho.





Els selfies no son el meu fort...

Això es viure......quan sigui gran, vull fer el mateix.









Continuo la ruta cap a Torroella, però passant per la ruta del vent.
El día és ideal. Ni molta fred, ni calor.....



















A Torre Ferrana em trobo amb un ramat de xais.
Em diu el pastor que en porta 1200 ovelles aprox. Déu n'hi do!!!
Tot xino xano han anat caiguent els quilòmetres.
Cap a casa content de tormar a rodar pel Montgrí.
Esperem que el 2020 em porti més ganes i il·lusió de sentir l'escallot de l'Enric.

Aqui teniu el recorregut:


Powered by Wikiloc

5 may. 2019

(Dedicat al meu amic Enric).



La mort no és res.
Jo tan sols sóc a l'altre costat.

Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres. 
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre. 
Anomeneu-me pel nom que sempre m'heu anomenat. 
Parleu com sempre ho heu fet. 
No empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist. 

Continueu rient del que ens rèiem junts. 
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra
com sempre s'ha fet, sense èmfasi ni angoixa. 
La vida significa el que sempre ha significat, 
l'eix és el que sempre ha estat, el fil no s'ha tallat, 

Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?

Jo us espero. No sóc pas lluny.
Sóc just a l'altre costat del camí.



Charles Péguy.
Pensador, poeta i escriptor.
(1873-1914)



21 abr. 2019

19/04/18 PLACA AL MONTPLÀ

Una colla d'amics vam  pujar al Montplà per posar-hi la placa per l'Enric.
Un dels llocs més emblemàtics de la muntanya del Montgrí.

L'Enric hi pujava cada any. Hi portava el seu pessebre i la seva senyera.
Era com un ritual per a ell.
Era un dels seus llocs preferits.
Ara hi quedarà per sempre.


Hi havia la senyera estripada, testimoni mut de l'esquinçada que ha provocat en els nostres cors.
Va ser un acte íntim i alhora també il·lusionant perquè voliem deixar una petjada que perdurés en el temps.



Mai t'oblidarem Enric !!!  


Mirant cap al castell, mirant cap a l'Empordanet, mirant al cap de Begur,..... així veurem la seva placa. Allà dalt sempre hi tindrem un bocinet d'humanitat d'aquesta gran persona i millor amic.

Aquesta placa vol ser el testimoni per recordar que la seva amistat estava per damunt de moltes altres coses. Amic dels seus amics, no fallava mai quan el necesitaves. Persones així no s'haurien de morir mai. 

Enric et recordarem sempre més.
La resta de les nostres vides quedaran marcades per la teva absència. 

El proper día 5 de maig vindrem a esmorzar al teu costat. 
Fins aviat amic!!!


18 abr. 2019

18/04/19 ------- > QUEBRANTAHUESOS (petita història d'una gran amistat).


Per el meu aniversari (quan feia 60 anys), l'Enric em va regalar aquesta foto de record al seu facebook.

Amb una explicació que era tota una declaració d'amistat!!

Recordava la nostra participació a la Quebrantahuesos. Una marxa cicloturista molt coneguda arreu del món.

Va ser una prova cicloturista bastant dura amb un recorregut de 198 Qms i 3500 m de desnivell.
Varem coronar el Somport, la Marie Blanche, el Portalet i Hoz de Jaca.

Ell va tenir un còlic nefritic quan pujavem la Marie Blanche. Era molt valent, molt fort i no va voler abandonar en cap moment. Varem anar fent com varem poder fins arribar a dalt. Allà es va anar recuperant.

A mitja pujada del Portalet vaig reventar. Em va ajudar a canviar la roda.
Varem pujar el Portalet contents d'haver superat tots els entrebancs.
Varem baixar el Portalet a 92 Qms/h (velocitat máxima). Increïble!!

Hoz de Jaca va ser testimoni de la nostra forta amistat!!.....i així m'ho recordava.

GRAN AMIC ENRIC !!!
ET TROBARÉ TANT A FALTAR LA RESTA DE LA MEVA VIDA!!