20 ago. 2016

TRANSMONTGRI

La Transmontgrí és la travessa del Montgrí. És un recorregut de 14 quilòmetres aprox.
Des la pedrera d'Ullà fins al Cap de la Barra de L'Estartit tot carenant el perfil del "bisbe mort".
Recordeu que el Montgrí es un massís muntanyós calcari i amb moltes pedres sueltes.
Cal anar ben calçat.

La pedrera d'Ullà


Vista del castell des de la muntanya d'Ullà.


La muntanya d'Ullà o Puig Rodó té 307,9 m d'alçada. A dalt hi trobarem un punt geodèsic del ICC. 
A la vessant sud hi ha el cau d'Ullà on si han trobat restes arqueològiques. 
Des d'aqui dalt ja podrem veure el castell del Montgrí. anirem baixant fins a la creu. 
Seguirem el corriol de pujada (ultimament arranjat) i que seguirem fins a dalt del castell. 
Ja haurem fet 4 quilòmetres.


Agafarem un corriol molt poc fressat a la banda est del castell. Anirem en compte ja que es tracta de la part més complicada de la ruta. Hi haurà algun moment que potser haurem de posar el cul a terra per poder mantenir l'equilibri. 
Arribarem al coll d'en Garrigàs. Aquí hi ha el corriol de baixada que en portaria a Torroella pasant pel xiprer d'en Navarro. Nosaltres continuarem cap amunt del Montplà (310 m).

























Seguirem el corriol mirant cap a mar i lleugerement cap a l'esquerra fins a trobar la cruilla del corriol de pujada de Sta. Caterina. Girarem a la dreta en un corriol de baixada que ens portarà fins el coll de les Sorres (deixarem el Mas Raginell a l'esquerra).

























Aprofitarem per recuperar forçes a la font. Hi han bancs i taules. Es pot dir que hem fet la meitat del recorregut i la part més díficil. A partir d'ara anirem per camins més amples, entre pinedes, amb més ombra. Ens trobarem amb algunes barraques de pedra seca molt ben conservades. 
































Ens enfilarem per un corriol fins a Torre Moratxa (220 m). Les vistes de la plana i L'Estartit són precioses. 

































I de Torre Moratxa cap al Rocamaura (225 m). Allà ens trobarem amb el repetidor de TV3, i d'on tantes vegades emeten dades meteorològiques. Als darrers dies hi ha hagut un incendi que afortunadament no va fer gairé mal.
Baixarem pel corriol molt visible ara per la zona cremada.
































En arribar a la cruilla del Salt d'Euga continuarem pel corriol a la nostra esquerra i que anirem bordejant per sobre de L'Estartit. El corriol es molt bonic i ombrejat per els pins. Haurem de pujar a mà esquerra fins a trobar el corriol que ja ens portarà fins el Cap de la Barra. 
































La vista de les Illes Medes impresionant. Haurem acabar la ruta amb un total de 14 quilòmetres aprox.
La tornada es pot fer amb bus fins a Torroella. 
Podeu seguir el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3238323

































13 ago. 2016

9/08/16 Transmontgrí ( Proves de la segona part)

Vista des del Coll d'en Garrigàs cap a Bellcaire

Aquesta es una part de la Transmontgrí (primera travessa del Montgrí). Hem sortir de Torroella i hem enfilat el camí cap al coll d'en Garrigàs. Pasem pel xiprer d'en Navarro i començem a pujar.
A continuació trobareu un recull de fotografies d'aquest recorregut.
En total son uns 12 quilòmetres de molts corriols, pedres i pinedes, amb un desnivell acumulat de 587 m. Cal comptar unes 3 hores (una mica més si es fan parades per esmorzar, fotografiar,...)

Vista des del Coll d'en Garrigàs cap a la plana 


Pujant el Montplà


Baixant del Montplà

Baixant del Montplà...corriol perillós.....amb moltes pedres sueltes i forta pendent.

...les vistes però son espectaculars.

.....amb L'Estartit i les Illes Medes al fons.

No s'en pot estar de fer fotos....caçador caçat!!!

Vista des de la Torre Moratxa...val la pena pujar-hi.

Impressionant...


Una altra vista des de Torre Moratxa
L'Estartit i Les Medes des de Rocamaura.
I finalment vista de les Illes Medes des del Cap de la Barra
Al fons.....Cap de Begur.


19 jul. 2016

RUTA DE L'EMPORDANET

L'Empordanet mirant cap al Montgrí
Aquesta és una ruta amb bicicleta de carretera que farem per l'Empordanet. Sortint del parking del CAP de Torroella de Montgrí anirem enllaçant tots els pobles i poblets per les carreteres locals poc transitades i tranquil.les. Només haurem d'anar en compte amb el trànsit quan sortim a les carreteres comarcals. El primer poble que trobarem serà Gualta, que creuarem, passant pel bell mig del poble. Després de la plaça trobarem el molí i tot seguit agafem el carrer cap amunt en direcció a Fontanilles.

Pomeres a banda i banda de la carretera.



A Fontanilles veurem l'església de Sant Martí que sobresurt de les cases del voltant.

Agafarem cap a l'esquerra i tot seguit a la dreta per anar cap a Fontclara....un altre dels pobles petits. Només té un parell de carrers, i una plaça amb una font. Podem fer una petita parada.
Ja hem fet 7 quilòmetres.

Després de la plaça surt una altra carretera local que ens portarà fins a Palau Sator.....una mica més gran amb una estructura més compacta i presidit pel castell. Des de la torre de les Hores surt un carrer que arriba fins a la plaça del Castell.

Hi ha 4 restaurants, si us voleu parar a dinar o esmorzar..... Tots recomanables.



Continuem vorejant la font que hi ha al bell mig del poble i agafarem la carretera en direcció cap a Peratallada, un dels pobles més ben restaurats de les nostres contrades juntament amb Pals.
Val la pena parar i passejar pels seus carrers. És impressionant el fossar en pedra tallada que envolta el poble.

Plaça de Peratallada

Portalada principal de la plaça de Peratallada.

Després de la visita a Peratallada continuem per la carretera local que ens portarà fins a Vulpellac i Canapost. És una altra carretera molt tranquil.la i poc transitada. Cal anar en compte quan sortim a la carretera recta que porta a Canapost.....just després d'un magatzem agrícola hi ha una petita carretera que podem agafar fins arribar a Canapost. Carrers molt ben arreglats i el campanar de l'església de Sant Esteve es un conjunt molt fotografiat. Ja portem 18 quilòmetres.

Campanar i esglèsia de Sant Esteve - Canapost

Sortim en direcció a Ullastret....un altre dels pobles ben arreglats. La plaça i carrers molt ben restaurats i unes muralles que envolten el poble. Si teniu temps podeu visitar el poblat ibèric.

Muralles d'Ullastret

Sortirem per la carretera del darrera....anem cap a Matajudaica. Sempre hem anat veient el castell del Montgrí pel bell mig dels camps de conreu, pomeres, ja portem 24 quilòmetres.


De Matajudaica agafarem la carretera local que ens portarà cap a Fonolleres, i resseguint el riu arribarem a Serra de Daró. Travessarem el pont i la rotonda per anar cap a LLabià i Gualta. 
Tornarem per la mateixa carretera per on hem començat.
Un ruta molt fàcil, planera i per disfrutar dels petits poblets de l'Empordanet. 
Si voleu seguir amb el track no us perdreu. En total haurem fet 35 quilòmetres.


11 jun. 2016

RUTA DE ROCAMAURA

Aquesta és una ruta pel Montgrí, sense gaires complicacions per fer amb btt. Sortirem de davant dels "hermanos" on enfilarem el camí de les Dunes. De seguida veurem les oliveres, i els camps molt ben cuidats i unes vistes meravelloses de la plana, les Illes Medes i el Rocamaura, on volem pujar.
La plana de l'Empordanet

Camí de les Dunes 
El camí de les Dunes s'enfila fins arribar a la casilla, edificació que actualment està gestionada per Mifas. Nosaltres continuarem el camí asfaltat que ens portarà a l'urbanització de Torre Vella.
La casilla de les Dunes 

En acabar el camí de l'urbanització trobarem una tanca que podrem vorejar fácilment. Un cartell ens indica que estem fent el camí de la ruta del vent. També ens explica la vegetació i les plantes que ens trobarem i la funció que fan en cas d'incendi.



Tot seguit trobarem l'aixart d'en Busqueta. Dos pins col·losals al bell mig del camp i dues barraques de pedra seca, una d'elles restaurada de fa poc. Val la pena veure aquest tipus d'edificacions tant típiques del Montgrí. Ja quasi hem fet 5 quilòmetres.
Anem seguint el camí i un quilòmetre més endavant a mà esquerra trobarem una de les barraques de pedra seca més ben conservades.





















Val la pena donar una ullada a les pedres i al sostre. Molt ben acabats. No podem dir el mateix de la barraca que trobarem al costat esquerra del camí, ja molt aprop d'enfilar el Rocamaura.




















Quan trobarem el camí asfaltat ens trobarem davant de l'única dificultat de la ruta. Cal pujar la pendent del 25% i continuar el camí pedregós fins a dalt del Rocamaura, on ens esperen unes vistes espectaculars. Hi trobarem també el repetidor de TV3 que tantes vegades ens dóna l'informació meteorológica.























En el punt més alt de la ruta portarem 8 quilómetres. Després d'una estona gaudint del paisatge recularem fins a trobar el camí asfaltat i girarem a la dreta. Passarem per davant de la Torre Ponsa, una de les masies més ben conservades del Montgrí. Continuem per la ruta del vent.





















Aviat trobarem el forn i la Pedrera dels Hereus, a cada costat del camí. Aquest còrrec de la ruta del vent es molt maco...amb una mica de pedra però...de bon fer.























La Pedrera dels Hereus.



La pedrera era un espai on la pedra era exclosa mitjançant tot tipus d'eines: martells, escarpes, cunyes de fusta, etc. Aquesta pedra era utilitzada per ser transformada en calç mitjantçant la seva cocció en els forns.

La calç era bàsica per la construcció dels diferents habitatges de la vila.

Moltes vegades trobem que els forns de calç són al costat de les pedreres com en aquest cas.

L'estructura està molt ben conservada.

Sortirem al camí de la Muntanya Gran, per molts coneguda com la "transiberiana". Girem a l'esquerra i no pararem fins arribar al Roc Ferran.

Ja portem 14 quilòmetres.

Vista del Montgrí amb el castell al fons, des del Roc Ferran













































Cal tenir cura de la flora i la fauna.

Recordeu que esteu dintre del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.


Anirem baixant fins arribar a l'encreuament amb el camí de Sobrestany a les Dunes.

Girarem a l'esquerra i tot seguit anirem pujant pel camí.

Trobarem un corriol a mà esquerra que anirem pujant paral·lel al camí, fins a trobar la font d'en Reixaquet.

La senyalització ens indica que estem dins el Parc Natural i veurem que també assenyala altres indrets per visitar....duna continental, font dels tres reis....nosaltres anirem pujant fins arribar a dalt.

























Un cop a dalt el coll de les Sorres trobarem un panell on hi ha una bona explicació de les Dunes.
De tornada farem el mateix camí del matí i que ens portarà cap a Torroella.




















La ginesta florida i el seu perfum ens han acompanyat durant tota aquesta ruta pel Montgrí, Rocamaura i les Dunes. Acabarem on hem començat, passant primer per davant del camp de fútbol.
Finalment han sortit 22 quilòmetres. Podeu veure tota la ruta, si cliqueu en aquest enllaç.