27 sept. 2012

22/09/12 - MONT VENTOUX


Feia temps que ho teniem programat, i finalment ho hem fet: pujar el Mont Ventoux (1912 m).
Una de les pujades mítiques del món del ciclisme. Una de les pujades del Tour de France.

I com diu l'Enric ara ja es història.

L'amic Philippe ens va convidar a pasar un cap de setmana a casa seva. No podiem estar millor, situat a Beaumes de Venise molt a prop de Carpentras i Malaucène (punt de partida de l'ascensió al Mont Ventoux per la vessant nord).




Sortim a les vuit en punt del matí, desprès d'un bon esmorzar amb croissants, café i llet que en Philippe s'ha encarregat de preparar-nos.

El temps ens acompanya, ni fred, ni calor, i sense vent que es el més important. Ideal per pujar el Mont Ventoux. No podiem haver escollit millor dia.


Dentelles de Montmirail



Enfilem una carretera local poc transitada. No haviem ni fet 3 quilòmetres que ja comença a pujar. Era el coll de la Suzette i el Coll de la Chaine (472 m), tenim unes impresionants vistes a les Dentelles de Montmirail.






Dentelles de Montmirail





Camps i vinyes típiques de la Provença-Alps. El bon temps fa que tot sembli més bonic.

Hem triat aquesta ruta per la tranquilitat, el paisatge, i també perquè enllaçarem amb la pujada al Mont Ventoux per la vessant nord.

Potser la més coneguda es la vessant sud, per Bédoin. Nosaltres la baixarem.







Al Coll de la Chaine fem una petita parada. En Philippe ens diu que ja tot es baixada fins a Malaucène. Ell ens feia de suport motoritzat i reporter gràfic. 

Ja haviem fet el primer escalfament abans de la pujada de veritat. Anavem tranquils.







Arribem a Malaucène. Tot respira ciclisme. De seguit trobem grups ciclistes que enfilen la carretera cap al cim.

Ens ho agafem amb calma. Son 21 quilòmetres de pujada i amb alguns trams força durs.

Un panell ens indica que entrem al bosc del Mont Ventoux.

Fantàstic. Impresionant.




Les primeres rampes fan treure la llengua, però tranquils.

Tenim que pujar.
Tenim que arribar a dalt.

L'Enric agafa avantatge, em va deixant. Millor cadascú al seu ritme.

Els quilòmetres es succeixen i les rampes també. La senyalització no dona lloc a cap dubte.














Ens trobem ciclistes, cadascú al seu aire. Tothom vol pujar al mític Mont Ventoux. Alguns, però  reculen, altres paren, agafen aire.... Jo vull mirar de pujar sense parar, per a mí ja es molt tinguent en compte el poc entrenament que tinc.
Crec que l'important es tenir el cap tranquil i no amoinar-s'hi. Anar fent !!!!



L'Enric va al seu aire. Segur que m'agafara una "minutada"

En Philippe ens va vigilant a tots dos. Ens anima, ens fa fotos, ....

Vinga....Falta poc, fa estona de només fem que pujar i pujar, sense descans....






L'Enric quan es a poc més d'un quilòmetre per arribar a dalt m'espera. El lloc on ens trobem es espectacular.

Estem a punt de coronar. Ja veiem el final. Emocionant !!!

Veiem la carretera del vessant sud, la que puja de Bédoin. Ciclistes i més ciclistes.......






Només de veure el cim ja et dona ánims i força per acabar. Per l'altre costat, tot es pelat.



Últims metres..... ja hi som. Per fí !!!



Ho hem aconseguit!!! Ens felicitem!!! A dalt potser hi havia un centenar de ciclistes, i tothom content d'haver conquerit aquesta mítica pujada. Ens fem la foto.



Baixem per la vessant sud. Trobem molts ciclistes pujant. Molts més que pel costat que nosaltres hem fet. La vessant per Bédoin es la més famosa.  Ens parem a fer una foto al monument que hi ha en memòria de Tom Simpson.



Varem acabar l'etapa tornant per Bédoin (on es veien ciclistes per tot arreu, es respirava ciclisme).  Sortida molt bonica i espectacular. Podeu trobar més dades aquí. Totes les fotos aquí.



MOLTES GRÀCIES A LA FAMILIA SAUVAGE PER LA SEVA ACOLLIDA.
MERCI MARIA, MERCI PHILIPPE, À BIENTÔT!! 

15 sept. 2012

15/09/12 - PINS

Avui hem sortit en Bonus, L'Enric i jo.
D'entrada feia un "biruji" que Dèu ni do, però aviat hem entrat en calor.
Teniem hora de tornada, així que la volta no podia ser molt llarga.
Enfilem cap a Verges pels camins d'Ullà. Pomeres en plena collita. Anem parlant de les nostres coses, en Bonus preocupat pel temps que feia que no sortia amb bici, l'Enric pensant amb la sortida programada per la propera setmana. Aviat arribem als corriols de Colomers.



L'Enric no reventa mai!! però sempre li pasem coses. Com s'ho fa? no ho sabem però....
Això si, tot es natura pura i dura, molt progressiu, i sense cap soroll, ni s'escolta cap cotxe .


Aquí el teniu: sense perdre el somriure. Vinga Enric manxa!!!

Total: res de res. Això no es fa aturar, ni perdre el bon humor.

Per cert, estava molt content amb l'equipació nova.

Superat l'entrebanc continuem la ruta. En Bonus estava content perquè es trobava bé desprès de tant de temps.

Continuem.....

Arribem a dalt del puig prop de Gaüses, des d'on varem veure el poble de Pins, petit indret molt bonic. Retornem per Colomers i agafem el camí pel costat del riu Ter.
Sortida molt sencilla, però molt maca i divertida.  Hi trobareu més dades aquí.

12 sept. 2012

9/09/12 - SANTA PEL.LAIA - TORRENT

 

Aquest diumenge sortim a les vuit del matí (tocades) amb una boira pixanera que anava mullant.

Fresquet, fresquet l'ambient!!. No us puc dir la temperatura que feia; es l'única cosa que no marca el meu gps.


En Fabián m'esperava per anar a trobar el seu amic Oscar, que ens esperava a Torrent.

Quan arribem fem les presentacions (finalment som dos argentins i un català).

L'Oscar ens diu que fins a Llofriu feia un bon sol, però a partir d'allà aquesta boira que mullava.


Agafem les carreteres interiors (Sant Feliu de Boada, Palau-Sator, Peratallada...) i mentre anavem parlant de la bona zona que tenim per anar en bici, decidim anar a Sta. Pellaia (que si es molt bonica la pujada, que si el paisatge,...).

Doncs cap allà que anem!! Anem explicant coses de l'Argentina;  es curiós i peculiar sentir-los parlar entre ells amb el seu accent.

L'Oscar pregunta tot, no para de preguntar i xerrar, vol saber les rutes que fem, sortides, etc.....


Quan enfilem la pujada, anem comentant els desnivells, els desarrolls,....trobem ciclistes pujant i baixant. Santa Pel.laia es com una peregrinació pels ciclistes d'aquestes contrades.

Tornem per La Bisbal i acompanyem a l'Oscar fins a Torrent. Nosaltres tornem per Pals i directes cap a Torroella. Una bona ruta i bona companyia. Més dades aquí.