29 oct. 2012

27/10/12 - BICIDORS DE BOLETS 2012

Aquest matí hem sortit el Presi, en Bonus i jo.
A dos quarts de nou, no feia "biruji" però semblava que volgues ploure. Temperatura de 20ºC, però en acabar el matí era de 12ºC i amb una tramuntana que Dèu ni do.
Feia dies que havia plogut i hem pensat que veuriem algun bolet. Així que farem la ruta dels bolets!!!



Pujem per les Dunes. Anavem parlant del "mudeguins", i dels "muxernics".  Cadascú deia la seva.
Aviat trobem els primers; jo dic son "moixins". Res, en català correcte:  mollerics.



Si n'hi han d'aquest, segur que en trobarem dels bons!!! Ens animen!! 

Res, ni un!! 


Anem cap al altre lloc!! Tampoc, ni un !!!








En Bonus baixant concentrat. Era molt moll, i les pedres reslliscaven. Calia anar em compte.

Anem fent la ruta dels bolets. De clapada en clapada. No ens desanimem!!

Altres vegades haviem tingut més sort.
Podeu veure: http://7dcamins.blogspot.com.es/2011/11/131111-bicidors-de-bolets.html


Caçant bolets!!!  Amb casc!!!

Qualsevol precaució es poca!!

L'última clapada que coneixem. Tampoc.


Res de res. Tots dolents!!!

















Acabem la ruta amb el cistell buit, però ens ho hem pasat bé, que es el més important.
Ens fem una foto a dalt al Coll de les Sorres.



La propera setmana hi tornarem. Si voleu saber més d'aquest ruta no cliqueu aquí.
Fem el corriol trialer de les Dunes. Un parell de fotos i cap a casa.



Fins la propera sortida!!

21 oct. 2012

14/10/12 - CAMPRODON - COLL D'ARES

Feia temps que ho portavem de cap i finalment coordinem  la sortida.
L'Albert, la  Marta i la meva dona Jusa (tots components del Cor Anselm Viola) decidim pasar el diumenge a Camprodon. No anavem de bolos, només era questió de disfrutar d'una bona sortida.

Jo m'aixeco ben d'hora, ben d'hora i carrego la "burra". Tenia una ruta preparada per fer a aquella banda del Ripollés. Ells vindrien més tard.

Arribo a Camprodon i em preparo per sortir. Feia bon temps, la temperatura fresqueta (6ºC).
Començo a pujar en direcció a Font Rubí. Abans del primer quilòmetre trobo la primera font. Un indret molt bonic arran de carretera.



Continuo pujant. Arribo a Font Rubí. Traveso la carretera i agafo un caminet que s'enfila tot d'una. Començen les primeres rampes, les vistes impresionants. Els colors dels arbres molt variat.



Vaig pujant. Rampes del 20% mínim. La vall de Camprodon espectacular!!!



Verds, grocs, vermells, quin colors!!! Quina llum!! Quin dia tan esplèndid!!!



Vaig pujant.M'hauria de parar a cada moment per fer fotos del paisatge.





Vaig veien bolets, de tots tipus, bons i dolents.

Aquest es un reig bord (com diria el meu pare). No comestible. Es tracta d'una amanita muscaria.

Em trobo amb boletaires......però quasi tots amb el cistell buit.

L'ou de reig es molt buscat, i el cep ó siureny encara més. Aquests dos es poden menjar crus (com un carpaccio). Bonissims!!






Aviat arribo a dalt. Coll d'Ares (1513 m). Lloc fronterer que separava Espanya i França. Camí de la retirada de les tropes republicanes. Aquests dies a Camprodón hi ha una exposició de totes les coses, estris, roba, bombes, etc...que anaven deixant pel camí cap a l'exili.

Una foto i continuo cap avall. Haig de anar a trobar el camí que voreja la frontera.



Uns quants revolts de baixada per la carretera de Prats de Molló, i un trencant a l'esquerra indica el camí a seguir.



El camí es espectacular, bonic, acolorit,....disfruto moltissím de la natura pura i dura (com diu l'amic Enric). He pensat amb ell moltes vegades al llarg de la ruta. Es de les que li agraden. La tornarem a fer un altre dia.

















Impresionant!!!


Quina sinfonia!!!


Quina pau!!!


Colors, i més colors!!!



Espectacular!!!  Quina sort de trobar un dia així!!!
Vaig pedalant i disfrutant amb una pau i tranquilitat que impresiona.
Quan anava per començar el corriol de pujada al Puig de les Basses, amb trobo amb un matrimoni francès que anaven ben perduts, completament desorientats. Amb l'ajuda del gps i el seu mapa els indico el bon camí per arribar a Coll d'Ares (he fet la bona acció del día).



Vaig seguint el camí. Aviat arribaré a dalt. Un cop allà tot es baixada fins a Camprodon.
Arribo al Puig de les Basses (1627 m). Només hi ha un portal de ramat per delimitar la frontera.



A dalt trobo un grup d'excursionistes (tots feien broma amb el portal). Intercanviem fotos.



Em faltava acaba d'arribar a dalt quan un gos perdut em segueix. Jo treia la llengua i ell també. Res només faltaven 300 m. Tots dos esbufegant. Hem fet el cim. Petita aturada per gaudir del paisatge.
360º d'inmensitat. Bonic. Molt bonic.
Començo a baixar. Veig un caçador que m'obre un altre portal, li agraeixo l'amabilitat, em pregunta si he vist un gos de caçera,i li asenyalo per on va en aquell moment. El crida i tot seguit arriba fins on erem nosaltres.
Li pregunto si viu per allà i hem diu que es de Molló.
Només conec una persona de Molló -li responc- i es diu Jordi (de can Costabona).
Mirat'el -em diu ell- es aquell d'allà vaig que va vestit vermell.
M'hen vaig que li donaré un sorpresa!!  -li dic.  
Es el meu fillllll!!! anava dient mentre jo ja baixava pel corriol amb molta pedra solta.
Quina sorpresa, noi!!! Que fas per aquí? Ens saludem. M'explica el millor camí per baixar.



Corriol de baixada sencill, camí entre fagedes i castanyers, en direcció a Fabert.
Continuo baixant cap a Molló, i per problemes amb el gps decideixo baixar per la carretera. Son 7 quilòmetres de baixada.  Arribada a Camprodón. Em canvio de roba i a voltar per carrer València, i els voltants amb els amics i la meva dona.
Trobem gent de Torroella. Sembla mentida!! El món es petit!!! Avui s'ha demostrat!!!



Feia un dia meravellós. Fem un vermouth i anem cap a Can Bundància (Oix) on tenim encarregat el dinar. Desprès d'un bon àpat, anem a passejar per Besalú. Recomanable.



Si voleu més informació d'aquesta ruta cliqueu aquí.
Fins la propera!!!

12/10/12 - UN TOMB PEL MONTGRÍ

Sortida pel Montgrí, una mica diferent que l'anterior, variant una mica el recorregut i pasant per corriols diferents per acabar a L'Estartit. No feia fred, ni "biruji" com diria en Quique.
Sortim l'Enric, l'Agustí, el presi i jo (em trobat a faltar en Bonus!!).

L'Agustí agafa el "mando" i ens guia cap a Les Dunes, pujem per el corriol de la dreta, molta sorra, molla, fácil de pujar, un cop a dalt continuem per un corriol de baixada, molt bonic, com diu l'Enric "natura pura i dura". Quin privilegi!!!



Corriols diferents? No, els de sempre, però amb alguna variant. Tot d'una revento la roda del devant. Mentre arreclem l'averia, l'Agustí i l'Enric continuen el corriol de pujada i baixada. Al cap d'una estona tornen espantats!!!  Una colla de senglars pels voltants!!!

L'Agustí tenia el temps limitat i ha tornat cap a casa seva. Nosaltres continuem. L'Enric dirigeix la ruta. Més corriols. Acabem al Salt d'Euga per acabar a L'Estartit.



Parem a esmorzar al Café Solo. Totalment recomanable. Tertulia amb en John, un holandés afincat a L'Estartit, parlem de situacions cotidianes, politiques, inmigració, etc... amb la visió d'una persona de fora. Interesant.
El cel s'anava ennuvolant. Aixequem veles.
Agafem el camí vell. Cauen quatre gotes, em paro a posar-me el xubasquero. Ells dos continuen.
Finalment arribo a Torroella moll de dalt abaix.
Sortida entretinguda. Si voleu més informació, cliqueu aquí.
Fins la propera!!!

6 oct. 2012

6/10/12 - EL MONTGRI - L'ESTARTIT

A les vuit sortim d'Ullà. Teniem el temps comptat, i per tant la ruta sera curta.
Biruji d'entrada, boira pixanera, va mullant una mica, i pels camins gent caçant cargols.
Anem cap a Sobrestany, i fem un corriol que només l'Enric coneix. D'un pèl que no quedem enmig d'un camp sense sortida, però finalment trobem el corriol.



Sortim del corriol i agafem la transiberiana. Tot seguit anem a trobar la ruta del vent. La llum del sol, l'humitat,...feia veure les teranyines molt especials. Quina feinada que fan per poder menjar una miqueta!!!



Anem fent corriols, de tant en tant una parada per acabar de decidir cap on anem. La questió es fer una ruta entretinguda, divertida i diferent. En un moment d'aquest ens trobem amb la colla de L'Escala.

Una bona colla d'esquenapelats!!! Ells pujen al Rocamaura i nosaltres baixem cap al Salt d'Euga.




Un cop a baix a L'Estartit decidim parar a esmorzar. On? Finalment hem trobat un lloc. A Can Xavi.
Guaita quin plat!! A sota hi havia les torrades xucades en tomate!!!



Fem la tornada pel camí de la Gola. L'Enric com sempre anava descobrint corriols i camins diferents.
Les Medes semblava que les podiem tocar amb la mà, molt bon temps i una mar planera.



Si voleu més dades de la sortida, cliqueu aquí.
Fins la setmana vinent!!!

30/09/12 - FONTETA

A les vuit del matí sortim a fer una ruta sencilla, feia bon temps i voliem estirar les cames.
Com sempre el biruji d'entrada, però poc a poc entrem en calor. La pujad de la Font Pascuala ha escalfat els motors. A dalt una vista impresionant del bisbe mort.



Encara no haviem fet quasi res quan a l'Enric (que no reventa mai) la roda li fot un pet que semblava qu'anava a matar senglars. Si, si reventa!!! Jo no revento mai!!! I quan no reventa, ha de posar vent, o els frens li xerriquen....



....I es clar com que no reventa mai, no porta mai res, ni camera, ni líquid, res de res...de renegar us juro que en sap. No va deixar cap sant viu. No sabiem que fer. Inflem la roda, òstia!! sembla que aguanta bé. Pam, la válvula trencada. Bé, tirem i ja veurem on arribem. No podem anar gaire lluny en aquestes condicions. Ell encara volia anar a Fitor. Tosut com ell mateix!!


LLavià
Decidit que ja esta arreglat, podem anar on volguem. Ens dirigeix, fem camins nous, que finalment no porten enlloc, reculem, fem i desfem camins.

Finalment a Peratallada pujem el corriol que ens portarà fins als clots d'en Julià i cap a Fonteta.
Allà trobem un globus a punt d'enlairar-se.

Ens parem a esmorzar a la nau (Vulpellac). Fem petar la xerrada. Tornem per Canapost.
Bona sortida, molt animada, molt entretinguda i sense cap ensurt important.
Fins la setmana vinent!!!