28 dic. 2011

Pel Montgrí amb un madrileny - segona part

El día de Sant Esteve varem sortir pel Montgrí amb en José. Ja sabem que "segundas partes nunca fueron buenas", però que hi farem..... nosaltres cap al Montgrí per corriols i camins desconeguts pel madrileny.
De fet només de sortir ens diu "por esta calle no habia pasado nunca" i el presi va i li diu "pues en Madrid hay muchas calles que yo tampoco he pasado nunca".
Ja hi som!!!, acudit rere acudit i quan el presi comença així... ja el coneixeu no para.

Enfilem el cami de les Dunes, i un cop a dalt el presi ens porta a veure les fonts que va descobrir l'altre dia. Vaja que hi haviem pasat vint vegades per devant i no les haviem vist mai.
Aquí podeu veure en José, content el noi, encara no haviem trobat pedres pel camí.





I aquí ens podeu veure dins de la Font d'en Reixaquet.







Justos però hi cabiem tots tres, en Bonus era l'encarregat d'inmortalitzar el moment.




A aquelles hores encara feia una mica de rispa però a allà dins s'hi estava bé.

Continuem baixant el corriol de les Dunes, i arribem al cami del termes.
Un cop a Montgó li proposem a n'en José anar al pòsit de pescadors de L'Escala a esmorzar.




No estava acostumat amb tantes pedres. El paisatge era meravellós, però les pedres li sobraven, veia pedres per tot arreu, ...es clar per la castellana tot esta asfaltat!!


El Canigó nevat al fons, el mar amb un color blau intens i les onades espumoses i blanques trencant contra les roques. Quin privilegi!!!




Ja sabeu que aquests corriols estan plens de pedres. En José no ho portava gaire bé. Això només pasa les primeres vint vegades que s'hi pasa desprès ja no els hi trobes.







Arribem a L'Escala. Allà trobem en Pepe, en Jordi Martinez, l'Agustinet i en Pere Pijoan que ens guardaven el lloc. Demanem un bocata de calamares fent els honors al madrileny. 
S'hi estava bé al sol, solet.... planifiquem la tornada, i el portem a veure Punta Milà.
Sabem que es un lloc impresionant i que li agradara.



De tornada pasem per la ruta del vent. Pedres i més pedres, només pedres, en José comença a estar una mica madur. Totes les pedres si li posen al devant. 
Venga vamos!!! Venga José!!! li anavem cridant per animar-lo, però res, ell només veia pedres.
Quan arribem al camí de les dunes baixem pel corriol que arriba al camí de baix. Estava tant cansat que no el disfruta. Mi casaa!!! semblava l'ET només tenia ganes d'arribar a casa.
I ja està. Arribem a casa, ens acomiadem i fins un altre madrileny. Bon any nou!!!

1 comentario:

Anónimo dijo...

Muy bueno, si señor !!!! Todavia sueño con piedras jajajaja

Llevo sin salir desde que volvi a casa, y eso que los reyes me ha traido muchas cosas para la bici: Una chaqueta de entretiempo, unos guantes, un culotte de invierno y unos calcetines para el frio.

Ya volveré por alli a enfrentarme a esas piedras!!!.

Un abrazo a todos y muchas gracias por esos corriols

Jose, el madrilieny