24 dic. 2011

Cap a Monells amb un madrileny

Ahir varem sortir. Fotia una fred que pelava, bé potser m'he pasat.

Feia una tramuntana que tallava el cutis. M'he tornat a pasar, segur.
Bé, que només varem sortir quatre gats, vaja!!!

Ni els camins estaven posats, i els corriols en prou feines.
El presi ens tenia preparada una ruta alternativa. Aviat ens en varem donar compte.

No volia traversar ni el Rissec, ni tenia ganes de mollar-se.
Renoi si n'arriba a tenir ganes!!!

En la foto podeu veure el madrileny (José, pels amics) traversant un afluent del Manzanares. Que fria!!!
Però el presi no en tenia prou, així que enfilent cap a Monells pasant pel corriol de les cabres, o els cabrits según se mire. Aqui el teniu, enfangat fins a seny!!!!

Això si, ell tossut com sempre, va pasar tant si com no!!!
....................xiiiip, xaaap, xooooop!!!...............................
Es com un senglar vestit!!!....però amb il.lusió!!! com diria un personatge....televisiu del Cracòvia.

Arribem a Monells. Allà ens esperava en Pitu que ja ho tenia tot controlat, però el Roure Blanc era tancat.  L'altre vegada que varem anar-hi amb en José també era tancat. Es veu que quan saben que ha de venir per l'Empordà tanquen per vacances.

Trobem en Giovanetti amb en Toni i la Gemma, que ens varen fer lloc a la seva taula i aíxi varem compartir tertúlia.

Demanem un entrepà de truita, una amanida i vi i gasosa Negre.  Desprès de 2 gots de ví la cosa ja esta més animada. Fem petar la xerrada. Un café amb gotes... per la fred es clar!!!.



Per on tornarem, que si bufa molt fort, que ni no ens podem mullar, que si fem planer, que si anem a voltar per Peratallada......

En José no sabia ben bé que pensar. Estan boixos aquests catalans!!!

Ens fem un parell de fotos a sota les voltes i ja tornarem una altre vegada per veure si el Roure Blanc es obert.

O tornarem quan no hi hagi en José que això sempre ha funcionat.

Vinga som-hi!!!!
El presi encara no ens havia dit per on tornariem. Aviat ho hem sabut. El Rissec ens esperava. Per on traversem?,... ell pel bell mig, sense cap problema. Xooooop!!!!



No una, ni dos,...tres vegades el varem creuar.



La tramuntana bufava i bufava, i en José amagat entre els dos armaris roperos (el presi i jo) anava aguantant la tornada. Buscavem tots els canyers, a reces de tramuntana.
Pasem pel costat de migdia de la mota del riu.

No sabem quants quilòmetres hem fet. Bé, si que ho sabem però no us ho direm.
La questió es que hem disfrutat i ens ho hem pasat bé.
Fins aviat.

Bon Nadal!!!

1 comentario:

Jose el Madrileny dijo...

Nada, que no hay manera de "esmorzar" en el Roure Blanc... ¡¡¡¡Collons!!!! Pues nada, a volver a Monells la proxima vez. Una ruta preciosa, facil (sin Tramontana)y muy recomendable a cualquiera. El agua del rio, pues esta un poco fria en Diciembre, pero comparado con el presi, yo iba bastante seco. Quim, esas botas de invierno ... las pedire a los reyes :-)

Bones festes per a tots :-)

PD: Estoy esperando que cuelgues la ruta de hoy.... se que me voy a reir un rato con los comentarios de las piedras

Jose, el madrileñu