Així que hem decidit anar pel Montgrí, quan anavem cap a Ullà, li pregunto a l'Artur si coneix l'ermita de Sta. Caterina. No hi he estat mai, em diu. Doncs dit i fet cap a la vall de Sta. Caterina. Li vaig explicant tot el que se d'aquest indret. L'aplec que es fa cada any, en Manelet, etc..
Quan veu la pujada comença a bufar. Ens parem a fer una foto. Dos globus a l'horitzó posaven dos puntets al cel.
Arribem a l'esplanada i ja hi trobem coneguts. Fem petar la xerrada. Una acampada de jovent posava color al patí de l'ermita, i trencava el silencia que regnava. Que fem? Pujem a la creu? L'Artur no ho havia fet mai ni en bici, ni a peu, no en parlem més. Cap a la creu!!!
Pujem trams a peu, trams en bici, trobem gent baixant cap a l'ermita. Jo tampoc ho havia fet mai en bici. Alguns trams es fa díficil superar els escalons i les pedres.....Arribem a la creu. Parada obligada i foto pel record.
La baixada es díficil i hem d'anar en compte. Fins a la primera capella no podem baixar en bici, però a partir d'allà el corriol es fa bé. L'Artur disfruta. Li agrada el recorregut.
Anem baixant, fent tots els corriols, els tres pins, ...... ja començem a pensar amb l'esmorzar que ens espera. Anem a buscar en Pitu (que el tenim lesionat, però que no es vol perdre l'esmorzar.
Acabem al centre cívic d'Ullà, i disfrutem explicant com ha anat tot plegat.
Ruta curta, però entretinguda i molt maca. El bon temps ens ha acompanyat.
Fins la propera sortida!!!
(Crónica de l'avi LLuís)
No hay comentarios:
Publicar un comentario