25 oct. 2011

23/10/11 Joanetes - L'Esquirol

Segon dia. Teniem por de pluja. Ens despertem aviat per esmorçar a les vuit i sortida a les nou en punt. Tot enboirat, no es veia un burro a quatre passes. Quin panorama!!! La Vall d'en Bas semblava la plana de Vic.


La Pilar ens tenia preparades unes torrades, embotit, mermelada casolana, mantega, sucs,.... com un buffet on hi havia de tot. No ens cansarem de dir que val la pena tornar a Can Riera. Gracies Pilar.
En Josep Mª (previsor com ell mateix) baixa a donar vent, engrasar les bicis,...i es dona compte que la bici de l'Alex esta reventada. Vinga som-hi!!! Amb un moment tot arreglat!!! Podem començar!!

Sortim i desprès de un quilòmetre de carretera, pasem per devant de l'ermita de Sant Quintí. Girem i agafem el camí que ens portaria a Sant Miquel de Falgars. Començem a pujar, primeres rampes, primeres tanques que anirem trobant al llarg de tot el camí (el primer qu'arriba l'obra i el darrer la tanca). En Josep Mª peu a terra. Dèu ni do quins percentatges!!.


Mentre anem pujant i tot a la vora del camí es poden veure flotes de bolets. Feien goig. Els més valents van pujant al ritme que poden.

A mida que anem pujant veiem la boira abaix tapant la vall. El sol comença a sortir i alegrar el dia.
Ja veiem l'ermita de St. Miquel de Falgars al cap de munt de la muntanya. Impresionant. Allà dalt anem!!!


Mentre anem pujant quatre burros ens surten al pas, amb tota la parsimonia i tranquilitat del món.



Quina estampa!!  Com ens miraven!!!

Ells tan tranquils i nosaltres suant la cansalada!!!

Semblem burros!!!

Continuem i enfilem corriols de pujada. Verdor i foscor com si passesim per un túnel de branques i fulles.


Per les fotos podeu veure que el sol ens iluminava per entremig dels arbres. Era tot molt bonic. Corriols técnics, trams per anar en compte. Disfrutavem i el temps semblava que s'afegiria a la festa. Ja no teniem fred.
Arribem a dalt a Sant Miquel de Falgars. Fem fotos del impresionant paisatge que veiem a sota, com si estiguessim en una tribuna sobre la Vall d'en Bas.



Quina panoramica!!! Quina sort que hem tingut. El sol ens acompanya.
Menjem unes barretes, poma, el que tenim. Aprofitem per beure i fer unes fotos de tota la colla. L'ermita es tancada.


Començem a baixar per un corriolet tècnic i bonic. Trobem ben aviat una pista. Colles d'excursionistes, bon dia bon dia,...tothom content pel bon dia que feia.

Així es veia l'ermita a mida que anavem baixant. Desprès pujem per arribar a Falgars d'en Bas, on hi trobarem l'ermita i tot un conjunt d'allotjaments rurals.



Un cop a Falgars podem veure la plana que acabem de fer i al fons l'ermita de Sant Miquel de Castelló ó Falgars.
Una petita paradeta, i sant tornem-hi.Baixem per una pista mig asfaltada.



Aviat ens parem a veure el salt de la coromina que en Joan ens ha indicat. Només baixa un petit fil d'aigua. La vegetació espectacular.

Tal i com hem vist al llarg de la ruta els colors de les fulles donavem una vivor molt bonica.

La tardor es així.

Anem baixant fins que a la dreta agafem un cami de pujada. Es el camí ral d'Olot per la zona de Santcrist. Tots junts.

Més color, més fulles,....





Espectacular!!! Ens falten paraules per descriure tot el que veiem.
Anem pujant i baixant, Els camins i corriols es succeixen un darrere l'altra i no sabem quin es més bonic.
Abans d'arribar a Cantonigrós trobem una font, no hi surt aigua, però val la pena aturar-nos i veure aquest indret tan bonic. Anem bé de temps, encara que alguns sempre volguin arribar més aviat.


Pasem per un corriol d'aproximació a Cantonigrós. Traversem un petit pont de fusta, pujem un corriol i entrem al poble. Fem una trucada d'avís a l'organització (ens havien dit d'avisar una mica abans d'arribar). Continuem per altres paratges que també ens impresionen. Canvia radicalment. Pasem per sota els cingles d'Aiats.
El Collsacabra majestuós devant nostre. Traversem prats i anem trobant els corriols. Cap problema amb el track.




Aquest última part de la ruta ha sigut molt diferent, però també molt bonica. Diferent, els corriols i camins potser una mica més técnics.

Dificultats amb corriols estrets, camins de baixada amb escalons importants. La técnica donava pas a la rauxa, les coses es tenien que fer amb més moderació.

Diferents nivells de dificultat, diferents terrenys, tot plegat amb molt poc espai o distància.

Realment no ens esperavem aquest final.

Anem agrupats, baixant i esperant que ningú es faci mal a última hora, donada la dificultat del traçat.

Començem a albirar que s'acaba el recorregut, però ben bé fins que no som al costat de la carretera, que només hem de traversar, no veiem el final.

Perfecte!!! Ningú ha près mal. Tothom ha acabat content. Hem disfrutat moltissím.



Recollim els regals, la camiseta, ... felicitem a l'organització i especialment a l'Alex.
Preparem els cotxes, les bicis i anem cap a Joanetes a dutxar-nos i a dinar.
Tenim taula encarregada a Can Turó de Sant Privat d'en Bas. Fí de festa.

A continuació us deixem amb algunes dades del que hem fet:


Si voleu veure tot el reportatge fotogràfic cliqueu Girolot. A sota trobareu una presentació de totes les fotografies.


5 comentarios:

Artur dijo...

Jo... quina passada. A veure si a la propera em puc apuntar!! Felicitats a tots!!!

JOAN MARC dijo...

Gran final de la historia . Ja tinc ganes d'anar a la propera excursió .
Fins aviat !!

PILAR dijo...

Hola Lluís,

Moltes gràcies per escriure, m’ha fet il•lusió veure el blog (com us ho treballeu !)

Que vagi tot molt bé i a reveure! Una abraçada. Pilar

Paco dijo...

Molt bona ruta i molt bon reportatge al Bloc..!!! Donen ganes de ferla, amb les fotos tan guapes que heu penjat..!! Felicitacions a tots..!!

Lluís Fabrellas dijo...

Gracies Paco. La veritat es que varem disfrutar molt. El temps ens va acompanyar, i el paisatge i recorregut acollonants. Fins aviat.