10 oct. 2011

9/10/11 Fitor

A les vuit del matí, sortim (més ben dit teniem que sortir però l'Artur s'ha dormit i ha arribat una mica més tard). El presi i el doctor ens esperaven al pont. Allà pasem llista,trobem a faltar en Perdigón, en Pitu, en Palomo,...per diferents motius es perden aquesta bonica sortida.


Decidim seguir un track baixat d'internet. A primeres de canvi ja ens despista pasant per camins que no teniem per costum fer. El presi volia arribari més depressa. Pasem per LLabià, Peratallada, i seguim fins a sortir a la C-31 que traversem. Es el moment de despullar-se ¿?. Fora manguitos, paravents,... i començem a pujar. L'Artur veu que allò sera un calvari. L'anem esperant-lo, i valent com ell sol va pujant amb els pinyons que té i que pot. Arribem a la cruïlla del Mas Cals. Hem fet desnivells importants. El doctor puja i baixa, té cames per anar a esperar a l'Artur. En Bonus ha aguantat perfecte. L'última vegada ho havia pasat fatal.

Continuem cap a Fitor, trobem ciclistes per tots els camins. Fem corriols diferents, deixant de seguir el track.
Arribem a Fitor. Estava ple. Ciclistes, excursionistes,.... ens fem la foto de rigor.
I l'anecdota del dia comença amb el doctor quan parlant d'en Sebastià Sabater, ens diu que sempre que li agafent el teléfon li contesten: "...Hòstia, Sabater diguim", el presi li aclareix que no li diuen hòstia com si fossin vascos, sino que diuen ...sebastià Sabater. Ayvalahòstia!!!  Allà dalt ha après una cosa nova.



Mireu que macos!!! Un equip de basket i l'entrenador. Desprès d'unes barretes, bocatas i unes coca-cola agafem el corriol de baixada. Desprès d'allò d'en Tià ja tot va ser un "descojonense".
Aquí podeu veure els posat de dos avis en el banc del sinofós.



Per acabar de adobar trobem un pastor de toca la flauta al seu ramat. El doctor es decideix a filmar-ho. No sabem ben bé si es vol presentar a algun certamen cinematografic. No li sabiem aquesta afició.
Anem baixant. Agafem el corriolet petit que ens portarà al pi de Cal Gallaret. Un pi inmens, gruixuit i gros...que si té cinquanta anys, que si l'abraçem entre tres o quatre...el doctor va li l'agafa tot sol. Aixeca'l, aixeca'l ...li deiem tots. Ayvalahòstia!! si estos pinos solo sirven para hacer palillos!!



L'Artur començava a notar els ossos, els muscles, tot li feia mal, fins i tot les celles. Anem esperant i arribem a La Bisbal. Fem petar la xerrada amb en Carlos. Pasem per devant de casa dels meus pares, saludem els meus tios, ens trobem ciclistes coneguts, traversem el pont nou i enfilem cap a Torroella per la mota del riu. Ens trobem amb una ciclista de Parlavà, la convidem per les properes sortides.
Finalment acabem al passeig de Torroella amb una ampolla de cava per celebrar l'aniversari d'en Carlos.
Hem fet uns quans quilòmetres, molta conya, un munt d'acudits, i riure a dojo.



¡¡¡Ayvalahòstia que bien lo hemos pasao!!!
Moltes felicitats i per molts anys Carlos.
(crònica de l'avi Lluís)

No hay comentarios: