1 jul. 2011

Turbón Tour (Pont de Suert - Vilas de Turbón)

18-Juny-2011 (crónica de l'avi LLuís)
Com cada any per aquestes dates fem una ruta especial, l'any pasat va ser el Congost de Montrebei i aquesta vegada varem triar el Turbon Tour. Varem sortir el divendres amb tota l'ilusió del món i desprès de pasar a buscar a n'en Joan Marc enfilem cap a Pont de Suert.
Arribem a 3/4 de nou del vespre, amb el temps suficient per recollir la bossa de regal amb els tracks i el road book. L'Iñigo ens fa un petit breafing de la ruta, i ens explica les coses més importants a tenir en compte.

Mirem el temps a nord i sud des de la finestra del Hotel Canigó. Sembla que tindrem bon temps i les previsions també pintant bé. Anem a fer un bon sopar al restaurant Prades.
Anem a dormir (uns més que els altres).

Ens llevem aviat per esmorzar i sortir a les vuit del matí. Posem en marxa el gps amb el track i el road book. Ens espera un dia dur, però els temps es inmillorable. Aviat ens recordem de la Marta (la dona d'en Joan Marc que ens va dir que teniem que posar-nos protecció solar) Quina raó que tenia!! Com picava en Manelet!!

Sortim de Pont de Suert travesant la plaça de l'ajuntament i travesant el pont de ferro. De seguida agafem una pujada asfaltada amb percentatges del 15% i més. En pocs metres el desnivell es important.


Agafem un cami pedregós que encara puja més fins a arribar al primer poble: Gabarret. Abandonat!!!
Primeres fotos i descans. Només haviem fet 5 kms.

Ens adonem que el track no és correcte i decidim fer cas al road book. Així l'Enric serà el xerpa que ens guiarà i en Joan Marc anirà supervisant el quilòmetratge.

Començem a baixar i desprès de uns corriols i pistes molt boniques arribarem al primer control a Bonansa. Allà comprem un entrepà que serà el nostre dinar. Segellem el xip, i trobem la primera colla (que tornariem a veure més fins al final de l'etapa). Quan marxavem arribava una altre colla que aquests si que trobariem en diferents indrets.



Estavem contents. Haviem fet 12 Kms. Sortim del poble de Bonansa per la carretera asfaltada fins arribar al coll de Bonansa de 1.380 m. Baixem per la carretera tot vorejant el riu Isábena per la vall del mateix nom.



Deixem la carretera principal per agafar el desviament cap a Espés. El indicador posava Les Paules (l'Enric s'hi ha fet una foto per el seu germà). Fortes pendents per una pista pedregosa. Deixem al costat el poble de Espés.

Anem pujant per la pista que ens portava al refugi dels pastors. Al Coll de Selbaplana (1.560 m).


Les rampes cada vegada son més dures, pero anem pujant, disfrutant del paisatge tant bonic i aprofitant per fer fotos. Aquí ens tornariem a trobar amb la segona colla. I en Joan Marc anava una mica fos. Decidim parar i agafar forçes prenent alguna barreta energetica.









L'Enric fa conya: Ja el tenim cuit al Joan Marc!!, però es dur de pelar i es refà aviat. Tornem a agafar el ritme i anem pujant. Vistes espectaculars, el matafessols picava de debò.






Alçada: 1.512 m.


Arribem al encreuement del km.30 on hi ha una font i un lloc de picnic i acampada. Aprofitem per carregar d'aigua i un cop hem fet l'avituallament líquid tornem a agafar la pista de pujda. Vistes de la serra de Chía.


Anavem pujant i disfrutant del paisatge. Era molt bonic, era molt verd, era natura pura i dura (la típica frase feta d'en Quique)
 



El poble de Sant Martí de Veri apareix a la vista. En Joan Marc anava pujant per la pista, es guardava les forçes. Sabia el que ens quedava encara. L'Enric pletòric, i jo aguantando que no es poco.

Ja quasi son a dalt de la carena!! Arribem a una esplanada Font del Pilano. Aqui parem a dinar. El bocata era bonissim o la gana era moltissima. La cuestió es que no varem deixar ni les engrunes.
Continuem pujant una mica més, i tot seguit començem a baixar una mica. Aprofitem per fer unes fotos més relaxats.




Anem en direcció cap a La Muria. Aqui tenim unes imatges espectaculars del Turbón, pero més endavant ens aniriem apropant més i cada vegada més boniques. Arribem al poble de Gabás. Pujem la pista que porta a l'ermita de Sant Juan. Estem cansats i no hi parem. Continuem pujant fins arribar al Port de La Muria. Aqui el turbon es majestuós. Veiem una trialera que pujava fins a dalt i ens varen venir tots els mals només de pensar que tenim que pujar aquell desnivell.





Finalment agafem un corriol i començem a baixar. Primer tram molt díficil de fer en bici. Més endavant continuem una trialera molt técnica. Ja era hora de començar a disfrutar. La biaxada va ser llarga i técnica.

Va ser el troç més técnic de tota la ruta. Molt bonica.
Anavem baixant i alguns trams molt técnics que anavem fent amb la precaució de no pendre mal.



Voliem acabar i teniem que evitar caure, així com també procurar no trencar res de les bicis.
El corriol era per disfrutar-lo.

Aviat arribem al refugi de la Margalida. Estavem just a sota del Turbón. Impresionant!!!

Anem baixant fins a trobar el poble de LLert. I aqui agafem la carretera de baixada que ens portaria fins a Aguascaldas tot resseguint el riu Rialbo. Ens parem a emplenar aigua a les Fuentes de San Pedro. Hi trobem un paisano que almenys emplenava 200 garrafes.L'aigua era fresquisima!!!



Ens tornem a trobar amb l'altre colla. Fem plegats la carretera de baixada i un cop a Aguascaldas començem a pujar per la carretera fins a Egea. En Joan Marc afluja la marxa i em quedo amb ell. Continuem junts. L'altre colla la trobem asseguda sota una alzina molt grossa i amb molta ombra abans d'arribar a Padarniu, més tard ens explicarien que havien tingut un petit defalliment.

Nosaltres continuem però aixequem la vista enlaire i una colla de voltors que ens miraven amb cara de fam. Quines cares que deviem fer!!!

A Padarniu fem parada per agafar aigua, i fem petar la xerrada amb un matrimoni gran que ens expliquen quatre coses de la comarca. Ens diuen que la setmana pasada un òs va matar una dotzena d'ovelles a dalt el Port de la Muria. Feia dues hores que hi haviem pasat nosaltres.
Continuem cami cap a Pueyo. Portem 64 km.


De Pueyo sortim i agafem una trialera molt bonica. Técnica, però amb ganes d'arribar. Falta poc però les forçes començaven a flaquejar una mica. Finalment desprès d'un troç d'asfalt arribem a Vilas del Turbón. Contents ens fem unes fotos just devant dels lletreros indicadors del poble, però encara faltava 1 km per arribar al nostre hotel. Semblava que no acabava mai.


Arribem al hotel. Unes birres fan el fet!! Truquem al balneari i contractem uns masatges. Renoi ens deixen com nous!! A punt per demà. Tornem al hotel i fem un bon sopar per acabar la jornada. I a dormir que l'endemà hi ha matines. 
Vista del balneari des del Hotel Solana
Aquí podreu trobar les dades d'aquest recorregut.

No hay comentarios: