25/08/12 - MONELLS

Ja feia dies que teniem el madrilenyo per Torroella.
Tant bon punt va arribar ens va fer saber que havia portat la bici per poder fer una sortida i anar a esmorzar a Monells.
Es una sortida que sempre fem. Es sencilla i planera i la recompensa final s'ho val.
El seu sogre Albert ha entrenat força, i això s'ha notat. No teniem que esperar-lo, ni afluixar la marxa, en canvi ell estava molt baix de forma.
Aquesta vegada també hem comptat amb dos veins del seu sogre: en Josep Mª i en Ricard. (L'un de Barcelona i l'altre de Girona).



Sortida sencilla, temperatura agradable i de ben segur que repetirem.
Fins un altre!! Bona Festa Major!!!

23/08/12 - CAN FONSU TEAM

Ahir varem fer una sortida en bici, els nois de la 2ª divisió de Can Fonsu; es a dir:  En Xavier Ribera, en Pitu Gumà i jo. Els de primera no podien ni formar equip, el capità Paco de vacances per Cuenca, els flequers ni pensar-hi, en Mias no es noi de rodes, els dejar dineros estaven de rositas,  només tenien en Galcerán (i aquest si que hi enten de rodes però...) o sigui que així les coses, només sortim els tres mosqueters.

Ben d'hora, ben d'hora, ja erem a la mota però en Pep Guardiola no hi era. Decidim posar rumb a la presa de Colomers. Era la fita que ens haviem plantejat, el repte que en Pascual ens havia proposat: teniem que anar i tornar en dues hores. Així sense entrenament, ni preparació previa, ni res de res..

Feia fresqueta, ideal per posar una marxeta. Semblava que ho haguessim portat estudiat i controlat.
Arribem a la presa just a l'hora, anavem con un rellotge suís ó japonés, ...bé ara ja no sé quin son més bons.
Fem les fotos de rigor per deixar constància que ho haviem aconseguit (per si les mosques ....ó per si en Pascual..).

Retornem i agafem altres camins desconeguts (anavem sobrats!!...de temps). Quan tornavem ens trobem molts de ciclistes (adormits tot s'ha de dir). Nosaltres ja només pensavem en l'esmorzar. Teniem una gana!!!  En Pitu potser era el que en tenia més perquè quan ha vist el final (després de tot el matí d'anar a roda) ens ha fet un sprint que ens ha deixat clavats a tots dos.

Una dutxa,  i decidits hem anat a Can Fonsu a veure la Mariaaaaaaa!!! i en Pavarotti.

Fins un altre companys!! Una sortida divertida!!

21/08/12 - EL MONTGRI

Feia temps que ho portava de cap i finalment ahir ho vaig fer: traversar el Massis del Montgrí, reseguint la silueta del bisbe mort (de Sobrestany a L'Estartit). Fa dos anys fou declarat Parc Natural.



L'Aspre Gran

Vaig sortir del camí de Santa Caterina, en el primer trencant a mà dreta i començant a pujar pel Aspre Gran i la muntanya d'Ullà. Eren les vuit del matí. Temperatura agradable 20ºC.

La pedrera d'Ullà

Vaig anar pujant pel costat de la pedrera d'Ullà, però es molt millor carenar pel corriol que no pasa tant aprop de la pedrera. No es tant envardissat i puja molt més recta.




La plana es veia molt bonica. En arribar a dalt del Puig Rodò (303 m) es veia el castell majestuós.




Començo a baixar cap a la creu. Més fotos. 


Torroella de Montgrí

 


























A la creu, una petita aturada, dues fotos més i cap amunt. Em trobo amb un munt de excursionistes que ja baixaven del castell. Tots estrangers!!  No m'havia fixat mai que la creu fos tant torta!!!
Vaig deixant petjades per allà on paso, no fos cas que no tornessim a trobar el camí.



Enrere queda el Puig Rodò, i el corriol de pujada a la creu.


















Un cop al castell, pujo per les escales de cargol i faig algunes fotos de tot l'Empordanet i les Medes. Segon cim del dia: el Montgrí (314 m).

L'Estartit i Les Medes

Ermita de Santa Caterina

Quan baixava cap al Coll d'en Garrigás m'he trobat amb una parella de bikers que pujaven en bici. Déu ni do!!! Hem comentat el que han fet i el que els hi quedava per fer.

Havien sortit de Sobrestany fins a Sta. Caterina, i pujaven al Castell.

Ara amb la bici a coll tota l'estona.

I desprès baixada fins a la creu amb la bici a l'esquena i una vegada a la creu podien anar a Sta. Caterina pel corriol de baixada.

Mentre anava pujant al Montplà,
em girava i els veia com pujaven. Bufff!! Em feien suar només de veure'ls.  Eren francesos.

El Castell vist desde el Montplà

Vaig baixant cap a les Dunes (Coll de les Sorres). Ja es veu L'Estartit més aprop.



Un cop arribo a la font de Les Dunes, faig parada per esmorzar i carregar d'aigua. Molts ciclistes que van i venen pels diferents camins. Trobo en Fabio, en Quim Rabinad i el manyo que venien de fer una ruta pel Montgrí.

Font del Coll de les Sorres



En Quim Rabinad i el manyo.

Jo continuo camí per sobre l'urbanització Torre Vella,  per anar a trobar la ruta del vent.
Durant un bon tram paso pel mig de pinedes, trobant forns de cal a banda i banda del camí. Es el tram més tranquil de la ruta.


















Començo a pujar per Torre Moratxa (220 m) i tot seguit el Rocamaura (225 m).



Podeu veure Torre Ponsa a mà esquerra. Vaig pujant.





L'Estartit i la plana del riu Ter des del lloc homenatge d'en Conrad.

Començo a baixar pel corriol que em portara fins al Salt de l'Euga. Traveso la carretera per agafar el corriol que voreja L'Estartit i que finalment arriba al Cap de la Barra.
 




Les Illes Medes devant meu. Objectiu aconseguit!!



Totes les dades més técniques les podeu trobar aquí. I també alguna foto més.

19/08/12 - FOIXÀ

Aquest diumenge en Félix i jo sortim a la carretera a fer un tomb, i tot just sortir de Torroella ens trobem amb el grup d'avis del CCM. En Joan Quer ens espera i decidim anar amb ells.

- Quina ruta feu? La de Foixà - ens diuen.
-Res, es molt sencilla!! Anem a esmorzar a Púbol.
Ens hi apuntem. Ja ens va bé.
Saludem un per un a tot el grup i ens posem a roda.

Bé, val a dir que Foixà no l'hem vist ni en pintura. Ni tant sols hi hem pasat per Foixà!!
Es podria dir Madremanya, Pedrinyà, etc...que si que hi hem pasat.  (per etc. no que no hi hem pasat).





Un cop hem fet la volta pasant per Medinyà, Celrà, i Bordils, girem cap a St. Martivell i Madremanya.


A Pedrinyà hi havia una contrarellotge, tothom baixava esverat per arribar el primer a esmorzar.

En Quim i la Mercè s'ho agafavem amb més calma.


                                                                             


                     
Desprès d'un bon esmorzar agafem direcció a Corça i cap a casa pasant per Parlavà, Serra de Daró i Gualta.

Feia calor i xafagor. Una bona dutxa ens esperava.

Fins la propera!!!

Més fotos de la sortida, aquí.

15/08/12 - VALLDEVIÀ

Quinze d'agost: Santa Maria, festa a molts pobles d'arreu de Catalunya.  En Félix i jo sortim a fer una ruta pel Empordà. A les vuit del matí, amb bona temperatura i amb ganes de continuar la nostra xerrada del dia abans.

Començem a una bona marxeta, per anar escalfant motors. Agafem direcció cap Albons, i per la carretera dels campings aviat arribem a Sant Pere Pescador. Ja haviem repasat una part de la seva vida.

En Félix va neixer a Motril (Granada), fa 73 anys. De ben petit va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va pasar-hi bona part de la seva vida.

 El seu pare era pescador i pujava cap a Tarragona a fer la temporada de l'anxova i la sardina. En una d'aquestes temporades va coneixer a la seva mare (era aragonesa) i vet aquí que ja tenim la combinació genética d'en Félix.

En Félix sempre ha estat un esportista, ha jugat a fútbol, en bici, .... però els temps eren molt durs i es tenia que treballar. Es va enrolar de pescador i, treballador incansable, es va anar fent d'una pasta especial.

Un bon dia, amb el seu amic Albert agafen els trastets i pujen cap a Roses a provar sort. A la aventura com diu ell. Naltros no teniem res a perdre.

Vai venir amb les mans a la butxaca, pero de seguit varem tenir un lloc a Roses (amb aquesta expresió tant seva). No ha perdut la seva peculiar manera de parlar de Tarragona.

Jo no fai mai mal a ningú em diu ell, però sempre hi ha qui desitja el que tenen els altres, i així va ser com un gallec malperit li va complicar la vida a Roses.
Decideix anar baixant cap a L'Escala i allà comprova com les tellerines hi son en abundància i de bona mida. Finalment acaba a L'Estartit. Es treu el permís per tenir base al port, posa tots els papers en regla i així d'aquest manera s'ha quedat amb naltros des de fa molt anys.

Sempre ha estat amic dels seus amics, un bon company,i un bon vivant. Sempre li ha agradat compartir taula amb els amics,....encara m'en recordo del seu suquet de peix!!!


Tot xerrant, no ens adonem que ja som a Valldevià.

Veiem els estralls que havia fet el foc un dia abans. Encara hi ha socs fumejant...Si no anem en compte ens carreguerem aquests indrets en dos dies.

Aquestes carreteres interiors tant tranquiles, sense gaire circulació, amb vegetació abundant, queden com un paratge desolat, sense vida. Fa pena només de veure-ho.

Crec que les lleis haurien de ser molt més dures per tota aquella gent que no saben apreciar la vida, les plantes, els animals,......i destrueixen la natura.

Ens trobem amb una colla de La Bisbal i decidim posar-nos a roda. En Félix aguanta com un jabato.

Baixem per Les Olives fins a Verges.



Acabem a Gualta amb un bon esmorzar al Jou.
Trobareu més dades de la sortida aquí.
Fins la propera!!!