Erem set menys dos, en total.
A l'Oscar, el pibe li hem pogut dir:
Fem corriols de pujada, baixada, i total per arribar al Rocamaura.
Allà ens esperava una vista de L'Estartit i Les Medes una mica enboirada.
Esmorzem una mica, fem petar la xerrada, i cap abaix un altre cop. Ens trobem amb una colla que aniriem veient al llarg del matí en diferents punts del Montgrí. Semblava ben bé que feiem la mateixa ruta al revés.
En arribar a Punta Milà la boira ja s'havia dissipat. L'espectacle com sempre, meravellós.
La mar picava contra les roques amb potència.
Molts excursionistes a peu contemplant l'acantilat i la platja de Montgó.
Aprofitem per fer unes fotos. Sembla pecat no fer-ho.
De tornada, fem uns corriols de pujada, descarnats per la pluja i bastant complicat de fer sense posar peu a terra.
Semblava que tenien que caure quatre gotes, però s'ha aguantat el
día fins arribar a casa.
A Ullà fem parada i vermouth.
Fins a la propera!!!
1 comentario:
Síí!!! He Vingut!, chee! Un placer salir con Ustedes. Como es costumbre!
Oscar.
Publicar un comentario