21 oct. 2012

14/10/12 - CAMPRODON - COLL D'ARES

Feia temps que ho portavem de cap i finalment coordinem  la sortida.
L'Albert, la  Marta i la meva dona Jusa (tots components del Cor Anselm Viola) decidim pasar el diumenge a Camprodon. No anavem de bolos, només era questió de disfrutar d'una bona sortida.

Jo m'aixeco ben d'hora, ben d'hora i carrego la "burra". Tenia una ruta preparada per fer a aquella banda del Ripollés. Ells vindrien més tard.

Arribo a Camprodon i em preparo per sortir. Feia bon temps, la temperatura fresqueta (6ºC).
Començo a pujar en direcció a Font Rubí. Abans del primer quilòmetre trobo la primera font. Un indret molt bonic arran de carretera.



Continuo pujant. Arribo a Font Rubí. Traveso la carretera i agafo un caminet que s'enfila tot d'una. Començen les primeres rampes, les vistes impresionants. Els colors dels arbres molt variat.



Vaig pujant. Rampes del 20% mínim. La vall de Camprodon espectacular!!!



Verds, grocs, vermells, quin colors!!! Quina llum!! Quin dia tan esplèndid!!!



Vaig pujant.M'hauria de parar a cada moment per fer fotos del paisatge.





Vaig veien bolets, de tots tipus, bons i dolents.

Aquest es un reig bord (com diria el meu pare). No comestible. Es tracta d'una amanita muscaria.

Em trobo amb boletaires......però quasi tots amb el cistell buit.

L'ou de reig es molt buscat, i el cep ó siureny encara més. Aquests dos es poden menjar crus (com un carpaccio). Bonissims!!






Aviat arribo a dalt. Coll d'Ares (1513 m). Lloc fronterer que separava Espanya i França. Camí de la retirada de les tropes republicanes. Aquests dies a Camprodón hi ha una exposició de totes les coses, estris, roba, bombes, etc...que anaven deixant pel camí cap a l'exili.

Una foto i continuo cap avall. Haig de anar a trobar el camí que voreja la frontera.



Uns quants revolts de baixada per la carretera de Prats de Molló, i un trencant a l'esquerra indica el camí a seguir.



El camí es espectacular, bonic, acolorit,....disfruto moltissím de la natura pura i dura (com diu l'amic Enric). He pensat amb ell moltes vegades al llarg de la ruta. Es de les que li agraden. La tornarem a fer un altre dia.

















Impresionant!!!


Quina sinfonia!!!


Quina pau!!!


Colors, i més colors!!!



Espectacular!!!  Quina sort de trobar un dia així!!!
Vaig pedalant i disfrutant amb una pau i tranquilitat que impresiona.
Quan anava per començar el corriol de pujada al Puig de les Basses, amb trobo amb un matrimoni francès que anaven ben perduts, completament desorientats. Amb l'ajuda del gps i el seu mapa els indico el bon camí per arribar a Coll d'Ares (he fet la bona acció del día).



Vaig seguint el camí. Aviat arribaré a dalt. Un cop allà tot es baixada fins a Camprodon.
Arribo al Puig de les Basses (1627 m). Només hi ha un portal de ramat per delimitar la frontera.



A dalt trobo un grup d'excursionistes (tots feien broma amb el portal). Intercanviem fotos.



Em faltava acaba d'arribar a dalt quan un gos perdut em segueix. Jo treia la llengua i ell també. Res només faltaven 300 m. Tots dos esbufegant. Hem fet el cim. Petita aturada per gaudir del paisatge.
360º d'inmensitat. Bonic. Molt bonic.
Començo a baixar. Veig un caçador que m'obre un altre portal, li agraeixo l'amabilitat, em pregunta si he vist un gos de caçera,i li asenyalo per on va en aquell moment. El crida i tot seguit arriba fins on erem nosaltres.
Li pregunto si viu per allà i hem diu que es de Molló.
Només conec una persona de Molló -li responc- i es diu Jordi (de can Costabona).
Mirat'el -em diu ell- es aquell d'allà vaig que va vestit vermell.
M'hen vaig que li donaré un sorpresa!!  -li dic.  
Es el meu fillllll!!! anava dient mentre jo ja baixava pel corriol amb molta pedra solta.
Quina sorpresa, noi!!! Que fas per aquí? Ens saludem. M'explica el millor camí per baixar.



Corriol de baixada sencill, camí entre fagedes i castanyers, en direcció a Fabert.
Continuo baixant cap a Molló, i per problemes amb el gps decideixo baixar per la carretera. Son 7 quilòmetres de baixada.  Arribada a Camprodón. Em canvio de roba i a voltar per carrer València, i els voltants amb els amics i la meva dona.
Trobem gent de Torroella. Sembla mentida!! El món es petit!!! Avui s'ha demostrat!!!



Feia un dia meravellós. Fem un vermouth i anem cap a Can Bundància (Oix) on tenim encarregat el dinar. Desprès d'un bon àpat, anem a passejar per Besalú. Recomanable.



Si voleu més informació d'aquesta ruta cliqueu aquí.
Fins la propera!!!

No hay comentarios: