18 abr. 2019

24/03/19 SORTIDA PER NO OBLIDAR

Per no oblidar que l'Enric era un gran amic.
Per no oblidar que l'Enric era un amant d'aquesta muntanya i la natura.
Per no oblidar que disfrutavem junts d'aquests camins i corriols.
Per no oblidar que aquesta vida és molt curta i cal disfrutar-la cada moment.
       
CARPE DIEM !! ............(és el que sempre deiem).

 Hem pujat amb l'Aran (el meu nét).
Hem començat tranquils com si volguessim disfrutar cada moment.
Voliem pujar el Montplà, lloc emblemàtic que l'Enric pujava, com a mínim, una vegada a l'any, per pujar-hi el pessebre.
Algunes vegades pujava sol, altres vegades junts, i d'altres acompanyats d'algun amic.


























La vista del castell desde el Montplà es majestuosa.
Amb l'Enric soliem fer una foto amb la senyera i el castell de fons.
Era una forma de mostrar l'orgull i estima per la nostra terra.


Amb l'Aran hem recorregut tots els racons que li agradaven a l'Enric.
Solia amagar un petit pesebre per aquests indrets (Cau de les dents, balcó del Montplà, ....) i tot seguit engrescava a la gent a buscar-lo.

Sempre veient la vall de Santa Caterina continuem el recorregut. Abans d'arribar a l'ermita de Sta. Caterina ens trobem la barraca de pedra seca. Molt ben restaurada. Recordo quan l'Enric em va ensenyar a apreciar aquests tipus de construccions (ell havia fet un curs sobre aquesta forma de treballar).





Arribem a l'ermita de Sta. Caterina, sense deixar de pensar que l'Enric havia portat camions de pedra, ciment, sorra, materials de tot tipus per ajudar a la restauració de l'ermita i els seus voltants. Era així de altruista. Era molt bona persona.

Aqui podem veure la plaça totalment arreglada. Sempre teniem un moment per gaudir d'aquest entorn. 

L'Aran esfilat a la creu. Hem gaudit d'un recorregut que feiem algunes vegades amb el meu amic Enric. 

Unes vegades del dret i altres del revés. Sempre voltant l'ermita, sempre amb el castell a la vista.

M'agradat poder recordar i explicar al meu nèt tot el que haviem fet el meu amic i jo. 

Crec que ha entès que la vida s'ha de viure aprofitant tots els moments. Crec que recordarà aquests sortides amb el seu avi.

Arribem a Torroella. 

Dia d'homenatge al meu amic Enric!!

(Abaix trobareu el recorregut)






Powered by Wikiloc

No hay comentarios: