Cap al castell. L'Antonio semblava esperitat, ni corriols, ni dreçeres, pel mig...cap a dalt. Hem vist el castell, però quasi sense parar. Agafem un corriol de baixada nou. No el coneixiem però a veure com surt. Al final hem anat a parar allà mateix de sempre.
El coll d'en Garrigàs era el tunel del vent literalment. Bufava amb una potencia màxima. Amb una inclinació de 45 ºC no ens tumbava. Vinga, cap amunt al Montplà falta gent. Avui no es veia ni una ànima, però quan som a dalt, un noi esperitat baixava corrent....un altre tocat!!!.
Fem dues, tres, quatre fotos....el temps no donava per més. Bufava tant fort que no estavem bé enlloc.
L'aire net ens deixava veure els Pirineus nevats que semblava que els podiem tocar amb les mans. El Canigó majestuós nevat donava una sensació de netedat infinita.
Ens encarem cap a tramuntana. Al pla del Montplà bufava de cara. Forta. Freda. Veiem una parella que venia en sentit contrari. Caram!!! i semblava que només seriem nosaltres els tocats.
Mala Terra té el nom ben trobat. Erm, totalment erm... i quan hi bufa la tramuntana la sensació encara és més forta.
Anavem a trobar la tanca (o el portal) que en Ferrán ens havia indicat. Finalment arribem i el trobem. Un corriol a l'esquerra ens durà de baixada cap al camí de Sta. Caterina.
Fem un petit esmorzar (res un plàtan i unes mandarines)
Vols una mandarina? -diu l'Enric. Em sembla que els compra a caixes.
Travessem el camí, i per un un corriol pujarem la muntanya d'Ullà....ó és el que preteniem fer perquè no hem pogut. Tal com sòna...NO HEM POGUT. Anavem de quatre grapes perquè era imposible posar-nos drets. Segurament bufava a més de 120 km/h.
La muntanya d'Ullà l'hem feta passant pel costat de la cantera. i així tot bordejant la muntanya hem arribat fins a la creu una altra vegada.
Corriols o mig corriols, per no trobar-nos cara a cara amb la tramuntana, hi hem arribat finalment.
Pujava gent (Mare de Déu si n'hi ha de tocats!!!). Nosaltres cap avall. L'Antonio ha perdut el gorro en una bufada sobtada.Encara el busca. Era maco. Negre. Amb una inscripció de la marxa dels arrosars. Li ha sabut greu. Li havia costat lo seu guanyar-lo.
Una sortida molt esventada per un recorregut espectacular amb vistes a tots els punts cardinals del Montgrí.
Ah!!! els esventats erem l'Enric, l'Antonio i jo; i el recorregut que la tramuntana ens ha deixat fer ha sigut aquest: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8731434
No hay comentarios:
Publicar un comentario