23 dic. 2012

22/12/12 - BASSEGODA

Ahir varem sortir l'Enric i jo. Com que en Bonus i el presi no  podien venir, decidim anar a fer el Bassegoda. De veritat que no tenia ni idea de on anavem, ni percentatges, ni recorregut...perquè si ho arribo a saber no hi vaig. Sense conyes. Molt maco, bon recorregut, molt exigent, dur però impresionant. Un dels recorreguts que s'ha de fer.
Començem a Albanyà. Eren les nou del matí i feia un biruji. que Dèu ni do.....
Aviat començem a pujar, les primeres rampes terrorifiques. desmolaritzen a qualsevol, percentatges superior al 20%, no s'acaben mai......només fem que pujar.
Quan portem 7 qms. trobem l'ermita de Sant Bartomeu de Pincaró. Una ermita romànica petita,  bonica, i ben conservada. Hi trobem escrits de tots els qui pasen per allà. Mentre faig fotos, l'Enric s'entreten a llegir les notes que hi havia a l'altar......
.....Lluís, LLuís, mira que he trobat...en Joan Arroyo....
Mite'l, mite'l ....una tarja comercial seva....
Òstia tú, quin collons....



Desprès d'unes quantes fotos, tornem al camí. El paisatge molt bonic, soroll ni un, es pot dir que escoltavem el silenci.... Quina pau!! Només fem que pujar. Mira els Pirineus,...mira quina masía.....allò es el Bassegoda??... anem fent,però la pujada no s'acaba mai... De tant en tant ens parem a fer unes fotos.



Els colors, el paisatge, el silenci, tot es espectacular.... bonic, molt bonic.
La pujada no s'acaba....L'Hostal de la Muga es troba al qm.18, però no parem, no tenien cerveses, ni res de res... tot en ruines. Continuem pujant.
Arribem al Coll de Bassegoda. Sembla que tenim la cosa controlada, però no....continuem pujant.





Ens trobem una placa commemorativa d'en Quico Sabaté (l'últim maqui que va portar de corcoll a la guardia civil durant els anys 50). LLegiu la seva història. Val la pena dedicar-hi uns minuts.



Uns moments, i continuem. Travessem el riu Borró i anem pujant....
Hem de anar pujant però no podem evitar contemplar el paisatge que veiem....



Arribem a dalt (...o lo que pensàvem que era dalt de tot). Fem una foto del Bassegoda. Majestuós!!



Començem a baixar..... però aviat s'acaba la bona vida.....una altra pujada. Jo he acabat el turrons...
S'ha fet interminable. Dèu meu....
Quan trobem la placa d'en Fonsu de LLiurona (l'últim trobador de la Garrotxa) al peu del Bassegoda començem a baixar....per fí.



Baixem. baixem.... sembla que no s'acaba mai. Feia molta estona que pujavem, però finalment arribem a Albanyà.
Hem fet una bona ruta, hem tingut molt bon temps, cap averia, no hem près mal...que més podem demanar.... un bon dinar!!!
Al restaurant Samuga de Sant Llorenç de la Muga hem parat per recuperar forçes.
Teniem gana... queixalada.... la foto podia esperar....Ah!! paté de senglar....i mongetes del "ganchillo" (cal espanyolitzar-nos una mica segons el Sr. Wert) han fet el fet.



Al final han sortit 46 qms, un desnivell acumulat de 1626 m, 5 hores en total i moltes caloríes cremades,....(ruta nº 8 Centre BTT Salines Bassegoda).
Fins la propera.

2 comentarios:

Paco dijo...

Bona ruta,si senyor..!!!
Peró a dalt,..dalt de tot, sembla que no vau arribar ..!!!Però això ja es escalada eh.??
Bones festes..!!

Lluís Fabrellas dijo...

Gràcies Paco. Bones Festes per a tú també.