7 nov 2011

5/11/11 - L'Estartit - Jafre

(Crònica de l'Artur)
He esperat fins a les 9 del matí ja que el temps no s'acaba d'aclarir, està ennuvolat i amenaça pluja però no es decideix a fer-ho pel que escullo a una ruta plana, amb poques pujades. Vaig cap a la Gola del Ter i pujant per la mota, fins a Torroella. Com en Pitus em va dir que sortiria sobre les deu, vaig a fer-li una vista per si ell surt, així és. Cap a Verges per camins enfangats. Arribem al lloc on hi ha un búnquer, en Pitus em comenta que en uns altres temps, allí hi havia un camp d'aviació.
Passant per la arboleda de Verges, comencen a caure la primeres gotes. Gotes disperses i sense mala intenció que fan que el color de la mateixa sigui més intens.

Mai havia passat per allí i em deixa impressionat el lloc. Solos en Pitus i jo, sortejant els nombrosos tolls, arribem a la font de Verges. Allí ens trobem a un home ben disposat amb el seu paraigua que ens comenta que cada dia surt amb bicicleta però que avui no ho ha fet ja que la pluja li molesta. Parada per omplir el bidó, dubtem per anar a prendre un cafè ja que la pluja està augmentant lentament però no, seguim camí cap a Jafre. Passem al costat del Ter i veiem que porta bastant aigua, aigua enfangada i amb temperament, el que li dóna una bellesa especial al lloc.

Arribant a Jafre, veiem un caragol enmig del camí, com sabem que en Lluis ha sortit a caçar-los, diem parlant de broma, que aquest se li ha escapat . La pluja ja cau amb mes intensitat.

Arribem al molí, en Lluis ens va comentar que per allí van veure la setmana passada a la llúdriga, però en aquesta ocasió no som obsequiats amb la seva presència. Una llàstima!!



Arribem a Jafre. Pugem a l'alt de la població i en Pitus em porta per altres camins cap a Verges.

Com la pluja cada vegada és mes intensa però "portable" i a causa de l'hora que és, decidim anar directes cap a casa. Passem Verges per camins rurals fins a gairebé Bellcaire, seguint tot al llarg d'una sèquia de reg que segons en Pitus, és a punt de desaparèixer doncs la van a canviar per una canalització prefabricada.

Encara queden pomes penjant dels seus arbres, potser els queda poc temps. Arribem arrebossats de fang a Ullà. En Pitus i jo ens acomiadem sobre la marxa i segueixo cap a L’Estartit pel camí mes curt que és el camí vell.

La sortida ha estat molt bonica, entretinguda per una amena conversa gràcies al meu company. Hem passat per llocs que no havia vist i a causa de la pluja, el colorit era espectacular.

Total 46 quilòmetres…. Ja em queda menys per estar en forma!!

No hay comentarios: