22/09/12 - MONT VENTOUX

Feia temps que ho teniem programat, i finalment ho hem fet: pujar el Mont Ventoux (1912 m).
Una de les pujades mítiques del món del ciclisme. Una de les pujades del Tour de France.

I com diu l'Enric ara ja es història.

L'amic Philippe ens va convidar a pasar un cap de setmana a casa seva. No podiem estar millor, situat a Beaumes de Venise molt a prop de Carpentras i Malaucène (punt de partida de l'ascensió al Mont Ventoux per la vessant nord).




Sortim a les vuit en punt del matí, desprès d'un bon esmorzar amb croissants, café i llet que en Philippe s'ha encarregat de preparar-nos.

El temps ens acompanya, ni fred, ni calor, i sense vent que es el més important. Ideal per pujar el Mont Ventoux. No podiem haver escollit millor dia.



Dentelles de Montmirail

Enfilem una carretera local poc transitada. No haviem ni fet 3 quilòmetres que ja comença a pujar. Era el coll de la Suzette i el Coll de la Chaine (472 m), tenim unes impresionants vistes a les Dentelles de Montmirail.







Dentelles de Montmirail

Camps i vinyes típiques de la Provença-Alps. El bon temps fa que tot sembli més bonic.

Hem triat aquesta ruta per la tranquilitat, el paisatge, i també perquè enllaçarem amb la pujada al Mont Ventoux per la vessant nord.

Potser la més coneguda es la vessant sud, per Bédoin. Nosaltres la baixarem.







Al Coll de la Chaine fem una petita parada. En Philippe ens diu que ja tot es baixada fins a Malaucène. Ell ens feia de suport motoritzat i reporter gràfic. 

Ja haviem fet el primer escalfament abans de la pujada de veritat. Anavem tranquils.







Arribem a Malaucène. Tot respira ciclisme. De seguit trobem grups ciclistes que enfilen la carretera cap al cim.

Ens ho agafem amb calma. Son 21 quilòmetres de pujada i amb alguns trams força durs.

Un panell ens indica que entrem al bosc del Mont Ventoux.

Fantàstic. Impresionant.




Les primeres rampes fan treure la llengua, però tranquils.

Tenim que pujar.
Tenim que arribar a dalt.

L'Enric agafa avantatge, em va deixant. Millor cadascú al seu ritme.

Els quilòmetres es succeixen i les rampes també. La senyalització no dona lloc a cap dubte.














Ens trobem ciclistes, cadascú al seu aire. Tothom vol pujar al mític Mont Ventoux. Alguns, però  reculen, altres paren, agafen aire.... Jo vull mirar de pujar sense parar, per a mí ja es molt tinguent en compte el poc entrenament que tinc.
Crec que l'important es tenir el cap tranquil i no amoinar-s'hi. Anar fent !!!!



L'Enric va al seu aire. Segur que m'agafara una "minutada"

En Philippe ens va vigilant a tots dos. Ens anima, ens fa fotos, ....

Vinga....Falta poc, fa estona de només fem que pujar i pujar, sense descans....






L'Enric quan es a poc més d'un quilòmetre per arribar a dalt m'espera. El lloc on ens trobem es espectacular.

Estem a punt de coronar. Ja veiem el final. Emocionant !!!

Veiem la carretera del vessant sud, la que puja de Bédoin. Ciclistes i més ciclistes.......

Només de veure el cim ja et dona ánims i força per acabar. Per l'altre costat, tot es pelat.



Últims metres..... ja hi som. Per fí !!!



Ho hem aconseguit!!! Ens felicitem!!! A dalt potser hi havia un centenar de ciclistes, i tothom content d'haver conquerit aquesta mítica pujada. Ens fem la foto.



Baixem per la vessant sud. Trobem molts ciclistes pujant. Molts més que pel costat que nosaltres hem fet. La vessant per Bédoin es la més famosa.  Ens parem a fer una foto al monument que hi ha en memòria de Tom Simpson.



Varem acabar l'etapa tornant per Bédoin (on es veien ciclistes per tot arreu, es respirava ciclisme).  Sortida molt bonica i espectacular. Podeu trobar més dades aquí. Totes les fotos aquí.

MOLTES GRÀCIES A LA FAMILIA SAUVAGE PER LA SEVA ACOLLIDA.
MERCI MARIA, MERCI PHILIPPE, À BIENTÔT!! 

15/09/12 - PINS

Avui hem sortit en Bonus, L'Enric i jo.
D'entrada feia un "biruji" que Dèu ni do, però aviat hem entrat en calor.
Teniem hora de tornada, així que la volta no podia ser molt llarga.
Enfilem cap a Verges pels camins d'Ullà. Pomeres en plena collita. Anem parlant de les nostres coses, en Bonus preocupat pel temps que feia que no sortia amb bici, l'Enric pensant amb la sortida programada per la propera setmana. Aviat arribem als corriols de Colomers.



L'Enric no reventa mai!! però sempre li pasem coses. Com s'ho fa? no ho sabem però....
Això si, tot es natura pura i dura, molt progressiu, i sense cap soroll, ni s'escolta cap cotxe .


Aquí el teniu: sense perdre el somriure. Vinga Enric manxa!!!

Total: res de res. Això no es fa aturar, ni perdre el bon humor.

Per cert, estava molt content amb l'equipació nova.

Superat l'entrebanc continuem la ruta. En Bonus estava content perquè es trobava bé desprès de tant de temps.

Continuem.....

Arribem a dalt del puig prop de Gaüses, des d'on varem veure el poble de Pins, petit indret molt bonic. Retornem per Colomers i agafem el camí pel costat del riu Ter.
Sortida molt sencilla, però molt maca i divertida.  Hi trobareu més dades aquí.

9/09/12 - SANTA PEL.LAIA - TORRENT

 

Aquest diumenge sortim a les vuit del matí (tocades) amb una boira pixanera que anava mullant.

Fresquet, fresquet l'ambient!!. No us puc dir la temperatura que feia; es l'única cosa que no marca el meu gps.


En Fabián m'esperava per anar a trobar el seu amic Oscar, que ens esperava a Torrent.

Quan arribem fem les presentacions (finalment som dos argentins i un català).

L'Oscar ens diu que fins a Llofriu feia un bon sol, però a partir d'allà aquesta boira que mullava.

Agafem les carreteres interiors (Sant Feliu de Boada, Palau-Sator, Peratallada...) i mentre anavem parlant de la bona zona que tenim per anar en bici, decidim anar a Sta. Pellaia (que si es molt bonica la pujada, que si el paisatge,...).

Doncs cap allà que anem!! Anem explicant coses de l'Argentina;  es curiós i peculiar sentir-los parlar entre ells amb el seu accent.

L'Oscar pregunta tot, no para de preguntar i xerrar, vol saber les rutes que fem, sortides, etc.....

Quan enfilem la pujada, anem comentant els desnivells, els desarrolls,....trobem ciclistes pujant i baixant. Santa Pel.laia es com una peregrinació pels ciclistes d'aquestes contrades.

Tornem per La Bisbal i acompanyem a l'Oscar fins a Torrent. Nosaltres tornem per Pals i directes cap a Torroella. Una bona ruta i bona companyia. Més dades aquí.

25/08/12 - MONELLS

Ja feia dies que teniem el madrilenyo per Torroella.
Tant bon punt va arribar ens va fer saber que havia portat la bici per poder fer una sortida i anar a esmorzar a Monells.
Es una sortida que sempre fem. Es sencilla i planera i la recompensa final s'ho val.
El seu sogre Albert ha entrenat força, i això s'ha notat. No teniem que esperar-lo, ni afluixar la marxa, en canvi ell estava molt baix de forma.
Aquesta vegada també hem comptat amb dos veins del seu sogre: en Josep Mª i en Ricard. (L'un de Barcelona i l'altre de Girona).



Sortida sencilla, temperatura agradable i de ben segur que repetirem.
Fins un altre!! Bona Festa Major!!!

23/08/12 - CAN FONSU TEAM

Ahir varem fer una sortida en bici, els nois de la 2ª divisió de Can Fonsu; es a dir:  En Xavier Ribera, en Pitu Gumà i jo. Els de primera no podien ni formar equip, el capità Paco de vacances per Cuenca, els flequers ni pensar-hi, en Mias no es noi de rodes, els dejar dineros estaven de rositas,  només tenien en Galcerán (i aquest si que hi enten de rodes però...) o sigui que així les coses, només sortim els tres mosqueters.

Ben d'hora, ben d'hora, ja erem a la mota però en Pep Guardiola no hi era. Decidim posar rumb a la presa de Colomers. Era la fita que ens haviem plantejat, el repte que en Pascual ens havia proposat: teniem que anar i tornar en dues hores. Així sense entrenament, ni preparació previa, ni res de res..

Feia fresqueta, ideal per posar una marxeta. Semblava que ho haguessim portat estudiat i controlat.
Arribem a la presa just a l'hora, anavem con un rellotge suís ó japonés, ...bé ara ja no sé quin son més bons.
Fem les fotos de rigor per deixar constància que ho haviem aconseguit (per si les mosques ....ó per si en Pascual..).

Retornem i agafem altres camins desconeguts (anavem sobrats!!...de temps). Quan tornavem ens trobem molts de ciclistes (adormits tot s'ha de dir). Nosaltres ja només pensavem en l'esmorzar. Teniem una gana!!!  En Pitu potser era el que en tenia més perquè quan ha vist el final (després de tot el matí d'anar a roda) ens ha fet un sprint que ens ha deixat clavats a tots dos.

Una dutxa,  i decidits hem anat a Can Fonsu a veure la Mariaaaaaaa!!! i en Pavarotti.

Fins un altre companys!! Una sortida divertida!!