Quan hem arribat a la cruilla de Joanetes ens diuen que no podem pasar que s'ha tancat per la marxa. Aparquem el cotxe i agafem les bicis per anar a buscar els dorsals. Imposible pasar la marxa ja ha començat.....veiem a tots els nostres amics: el Doctor, en Jep, en Bofill i en Ferrán, en Josep Mª, en Toni.. tots els biciamics, montgrins, impulsos i finalment l'Oscar. Tots ens anaven saludant, "Au va anem" "Vinga som-hi".... i nosaltres aturats a la vorera.
Agafem els dorsals, pujem a les bicis i sortim a tota pastilla, els carrers ja no hi eren, les carreteres buides, res ni rastre de la marxa. Agafem velocitat, traversem Olot, tots els semàfors en vermell!!! ....quin día!!!
Ens anem rellevant però arribem al Capsacosta desfondats, però començem a trobar gent. Això en anima. Anem pujant i trobem més ciclistes, i també dues noies que ens esperaven... quina ilusió!!
La cosa sembla que es va arreclant. En Perdi no para de fer fotos i animar-nos. No parem al avituallament, volem recuperar i atrapar a més corredors, ... vinga cap avall que fa baixada.
Empaitem a més gent,...ara ja es pot dir que estem dins la marxa.
El dia acompanyava, i el sol començava a sortir amb força. Pujem Coll de Canes, parem a l'avituallament.
Continuem pujant i tot seguit baixem a tota fava sense que ningú ens pasi. Arribem a Olot, vinga ánims que ja estem...
Atrapem a l'Oscar i finalment entrem per la meta. Reventats!! però finalment satisfets d'haver acabat bé. Anem a recollir el maillot, menjar alguna coseta, una cervessa i saludem als biciamics i algún altre....
Acabem el día amb un dinar a Can Remena. Molt bé.
2 comentarios:
Potser que no anés del tot be, però participar i acabar no és pot considerar un desastre!!!
Gracies pels teus ánims Joan!!! Tu si que vales!!!
Publicar un comentario