21 abr 2019

19/04/18 PLACA AL MONTPLÀ

Una colla d'amics vam  pujar al Montplà per posar-hi la placa per l'Enric.
Un dels llocs més emblemàtics de la muntanya del Montgrí.

L'Enric hi pujava cada any. Hi portava el seu pessebre i la seva senyera.
Era com un ritual per a ell.
Era un dels seus llocs preferits.
Ara hi quedarà per sempre.


Hi havia la senyera estripada, testimoni mut de l'esquinçada que ha provocat en els nostres cors.
Va ser un acte íntim i alhora també il·lusionant perquè voliem deixar una petjada que perdurés en el temps.



Mai t'oblidarem Enric !!!  


Mirant cap al castell, mirant cap a l'Empordanet, mirant al cap de Begur,..... així veurem la seva placa. Allà dalt sempre hi tindrem un bocinet d'humanitat d'aquesta gran persona i millor amic.

Aquesta placa vol ser el testimoni per recordar que la seva amistat estava per damunt de moltes altres coses. Amic dels seus amics, no fallava mai quan el necesitaves. Persones així no s'haurien de morir mai. 

Enric et recordarem sempre més.
La resta de les nostres vides quedaran marcades per la teva absència. 

El proper día 5 de maig vindrem a esmorzar al teu costat. 
Fins aviat amic!!!


18 abr 2019

18/04/19 ------- > QUEBRANTAHUESOS (petita història d'una gran amistat).


Per el meu aniversari (quan feia 60 anys), l'Enric em va regalar aquesta foto de record al seu facebook.

Amb una explicació que era tota una declaració d'amistat!!

Recordava la nostra participació a la Quebrantahuesos. Una marxa cicloturista molt coneguda arreu del món.

Va ser una prova cicloturista bastant dura amb un recorregut de 198 Qms i 3500 m de desnivell.
Varem coronar el Somport, la Marie Blanche, el Portalet i Hoz de Jaca.

Ell va tenir un còlic nefritic quan pujavem la Marie Blanche. Era molt valent, molt fort i no va voler abandonar en cap moment. Varem anar fent com varem poder fins arribar a dalt. Allà es va anar recuperant.

A mitja pujada del Portalet vaig reventar. Em va ajudar a canviar la roda.
Varem pujar el Portalet contents d'haver superat tots els entrebancs.
Varem baixar el Portalet a 92 Qms/h (velocitat máxima). Increïble!!

Hoz de Jaca va ser testimoni de la nostra forta amistat!!.....i així m'ho recordava.

GRAN AMIC ENRIC !!!
ET TROBARÉ TANT A FALTAR LA RESTA DE LA MEVA VIDA!!


24/03/19 SORTIDA PER NO OBLIDAR

Per no oblidar que l'Enric era un gran amic.
Per no oblidar que l'Enric era un amant d'aquesta muntanya i la natura.
Per no oblidar que disfrutavem junts d'aquests camins i corriols.
Per no oblidar que aquesta vida és molt curta i cal disfrutar-la cada moment.
       
CARPE DIEM !! ............(és el que sempre deiem).

 Hem pujat amb l'Aran (el meu nét).
Hem començat tranquils com si volguessim disfrutar cada moment.
Voliem pujar el Montplà, lloc emblemàtic que l'Enric pujava, com a mínim, una vegada a l'any, per pujar-hi el pessebre.
Algunes vegades pujava sol, altres vegades junts, i d'altres acompanyats d'algun amic.


























La vista del castell desde el Montplà es majestuosa.
Amb l'Enric soliem fer una foto amb la senyera i el castell de fons.
Era una forma de mostrar l'orgull i estima per la nostra terra.


Amb l'Aran hem recorregut tots els racons que li agradaven a l'Enric.
Solia amagar un petit pesebre per aquests indrets (Cau de les dents, balcó del Montplà, ....) i tot seguit engrescava a la gent a buscar-lo.

Sempre veient la vall de Santa Caterina continuem el recorregut. Abans d'arribar a l'ermita de Sta. Caterina ens trobem la barraca de pedra seca. Molt ben restaurada. Recordo quan l'Enric em va ensenyar a apreciar aquests tipus de construccions (ell havia fet un curs sobre aquesta forma de treballar).





Arribem a l'ermita de Sta. Caterina, sense deixar de pensar que l'Enric havia portat camions de pedra, ciment, sorra, materials de tot tipus per ajudar a la restauració de l'ermita i els seus voltants. Era així de altruista. Era molt bona persona.

Aqui podem veure la plaça totalment arreglada. Sempre teniem un moment per gaudir d'aquest entorn. 

L'Aran esfilat a la creu. Hem gaudit d'un recorregut que feiem algunes vegades amb el meu amic Enric. 

Unes vegades del dret i altres del revés. Sempre voltant l'ermita, sempre amb el castell a la vista.

M'agradat poder recordar i explicar al meu nèt tot el que haviem fet el meu amic i jo. 

Crec que ha entès que la vida s'ha de viure aprofitant tots els moments. Crec que recordarà aquests sortides amb el seu avi.

Arribem a Torroella. 

Dia d'homenatge al meu amic Enric!!

(Abaix trobareu el recorregut)






Powered by Wikiloc