MARXA DELS ARROSSARS - PALS

Com cada any els amics de Pals organitzen aquesta marxa.

La 21ª edició d'aquesta marxa que ja es tot un clàssic de la temporada i es pot fer en bici, a peu, en companyia dels amics i familiars,.....sempre ens fa disfrutar.

En acabar la marxa una botifarrada ens ajudarà a recuperar les forçes perdudes.

Per més informació truqueu al teléfon indicat en el cartell.

US ESPEREM!!!


--------------000000000000---------------

19/11/11 - Salt de Fitó

Avui hem sortit a les vuit del matí en direcció a La Jonquera. Punt de sortida de la nostra ruta. Erem en Bonus, en Guixos, en Pitufri i jo. Un dia assoleiat amb fresqueta, només 9ºC pero aviat hem entrat en calor. Començem a pujar pel camí que ens portaria cap a Cantallops. De seguida em vist que seria un dia moll, tot estava amarat d'aigua. Rierols, recs, brolls, per tot arreu aigua i més aigua, però el sol feia que fos un dia fantàstic.
En Pitu no anava bé, ja a les primeres rampes una ciàtica no el deixava anar com ell volia. Així que hem arribat a Cantallops ha decidit abandonar.

Agafem un corriol molt bonic a la sortida de Cantallops que en deixarà quasi a l'alçada del Coll de Medàs.
Una mica de pista per aribar a Requesens, però abans farem una petita aturada per esmorçar al costat de la font de ferro. N'hi havia tant de ferro que en prou feines rajava aigua pel tarot.



Impresionant vista del Castell de Requesens. Avui però no hi anirem. El paisatge que hem vist avui ha sigut molt bonic, en part ja el coneixiem però el fet de que tot fos moll amb rierols per tot arreu i amb el soroll de l'aigua feia que ho veiessim diferent. No us perdeu les fotos del final de la crònica.

Les vaques de l'Albera (segons en Bonus especie protegida en perill d'extinció) semblava que ho sabien perquè ni es movien del camí (com les vaques sagrades de L'India).






Desprès de Requesens anem pujant. Fem una petita aturada devant la placa que hi ha en rècord dels aviadors morts en estavallar-se l'avió mentre feien tasques en l'extinció del incendi de 1986 que va cremar 30.000 Ha.
Ja falta poc per arribar a dalt el coll de l'Auleda (733 m). Ring, ring.....a dalt els móvils comencen a recordar-nos que som a França. Som al punt més alt de la sortida.

Ens fem una foto amb el Canigó ben nevat al fons. Feia fresqueta i una mica de vent, per això era tot tant clar.
Començem a baixar. Dèu ni do quines rampes!! Aviat arribem al mas del Calze. Anem baixant fins arribar a Sant Pere del Pla de l'Arca.




Per aquest indret hauriem de trobar el corriol de baixada al Salt de Fitó. Ja el trobem però teniem que deixar les bicis a datlt i baixar a peu. Decidim no fer-ho i deixar-ho per un altre dia. 
Ens haurem de conformar de veure'l de lluny.

Anem baixant.

Ens pensavem que encara erem a França però els renecs que hem sentit del pagès del mas de l'Illa han deixat ben a les clares que era català.

En Bonus encara ha tingut temps de pasar el rierol a tota fava i deixar la bici ben neta.

Arribem al Perthús. Traversem la frontera (ó el que queda). Baixem per carretera. Son pocs quilòmetres i només al final abans d'entrar a La Jonquera agafem un petit corriol que ens deixarà al mig del poble.

Una sortida molt maca, amb molt bon temps i bona companyia.

Fins un altre!!!

Us deixem amb aquesta presentació:

Mariiiiiiiiiiiiiia ...

porta el cistell que aqui s'en fan!!
Dedicat al secre:
Avui he passat de bici, això que n'hi havien ganes però han pogut més els bolets, o sigui que he agafat el cotxe i com diuen els del programa de "teletres":
En un lloc de l'Empordà ......

aqui els teniu, uns rovellonets ben fresquets acabats de collir.
Ho sento però avui tampoc hi ha track, el GPS està per casa.
Bé, vaig a per unes salsitxes!!
Bon profit ....

13/11/11 - Bicidors de bolets

Mariiiiiiiiiiiia porta el cisteeeeeeelllll, que per aqui s'en fan!!!!
Pels voltants d'algun terme municipal de Girona.
Després de quilòmetres i quilòmetres, ja molt cansats trobem el primer pinetell (Lactarius deliciosus), un cop d'ull del presi, frenada seca, salta de la bicicleta i apreta a correr.
El collim i fem direcció cap a ........ , els sherpes ja estaven satisfets en un d'els encreuaments volien tirar cap l'esquerra, però el presi hi ha possat fre, els ha obligat a fer cap la dreta.

Aquest cop el culpable ha estat el secre, un altre a peu de camí. Baixem de les bicis i ens posem a repassar el bosc (deu més, no massa grossos), fins hi tot en guixos n'ha trobat. Ell mateix admet que només hi enten de guix, i no massa ....

En bonus, un altre, aquest també els sent de nas. Lo seu no només es l'informàtica, les xarxes socials, el SEO, el MEO, el TEO, i les anàlisis DAFO, de bolets també en sap.  A més, ens diu anem cap allà que hi ha un clar en el bosc, que segurament trobarem quelcom, estem més que segurs que els ha vist pel Google.



Aqui es quan arriba el problema, un senyor amb el seu cotxe fent la ruta boletaire anant de clapa en clapa. En portava, i eren rovellons (també coneguts com Lactarius Sanguifluus), el secre ha vist que ens havia "descobert" el para i li pregunta si els moixins (ahir mollerics per la resta de mortals Suillaceae Granulatus). L'home l'ha vist tant perdut, que li ha explicat fins i tot com cuinar-los, clar que també l'hi ha fet saber que els que ell portava eren millors.

Ja es feia tard i hem decidit de no buscar més, i anar de cara a l'esmorzar, que per sort nostre no hi havia en perdigón, el destí cap a Ca la Nati a Albons. Quan hi hem arribat el bar estava ple, uns fent el café, els atres parlant del temps, ..... En Xevi ens pregunta que esmorzarem. Doncs el de sempre li hem dit, però avui ens faràs una tapa de bolets amb salsitxes. Imagineu-vos la contesta, -esteu prou de cullons vosaltres.



Responem:
- No serà per manca de salsitxes, no?
- Perque els bolets els portem nosaltres!

A partir d'aquest instant, els bar ha quedat vuit, un fins i tot ens ha preguntat a on els hem trobat. Ja sé que no s'ha de fer, o així ho diu el secre, però com que soc molt bon noi l'he dirigit cap la zona cremada del Puig Segalar.





Hem esmorzat, desprès ha aparegut en Carlos "Dupont", de dilluns a divendres el Doctor, que també n'hi hem fet cinc céntims, però ni cas, es veu que per Bilbao si els bolets no pesen més de 100 kgs, no si posen.

I al sortir, sorpresa!! Una parella que havia vist la bossada de bolets, ja tornaven del bosc per ensenyar-nos el que havien trobat  i preguntar si eren bons. Crec que eren de ciutat, d'aquella on mana l'Artur Mas! o rodalies ....

P.D.: Avui ni el track, ni l'index IBP, ni òsties ...... el que vulgui saber, que pregunti al mestre armer!!

De tota manera, podeu acostar-vos a les Gavarres, ó era Colomers ... No,  Les Olives o Garrigoles ...
O prop de la casa groga on hi viu el gendre vermell, que té la dona blava?
Ara he quedat en blanc, tindré que fer-ho mirar per aquell sr. alemany que ens amaga les coses, que ara mateix tampoc sé com es diu ... Ai, mare!!!

12/11/11 - Pel voltants de Torrent

Avui hem sortir a fer un tomb en Josep Mª (Bonus) i jo. Anem per camins tranquils, una boira una mica espesa però gens de fred, anem xerrant de diferentes rutes a fer, de variar corriols, de preparar i organitzar sortides noves. Tot xerrant i sense anar gaire lluny ens trobem un corriol molt bonic i un salt d'aigua que no coneixiem.
I vosaltres sabeu on és?

Doncs no, no es Torrent!! Encara que pel títol de la crònica ho pogui semblar. Nosaltres anavem cap a Torrent però molt abans hem trobat aquest rierol i vist així sembla que siguis en algun paratge de muntanya.
Bé, de moment no us ho direm, podeu anar-hi pensant.

Continuem la ruta i aviat ens adonem que tot es moll, que serà un bon any de bolets si no fa fred o tramuntana els propers dies. Es veuen moixins, bé per aquí en diem així, encara que el nom correcte son mollerics. Ahir el presi ja va trobar rossinyols (ja sabeu que aquest noi es com un senglar). Aneu preparant els cistells!!!

Anem pujant,  i a tor i a dret moixins per tot arreu. Les pedres rellisquen, basses plenes d'aigua, diferent que dies enrera i ara molt més divertit. En una cruilla que desconeixiem trobem unes indicacions d'un dolmen. Cap allà qu'anem!!



Ens trobem a dalt d'un petit puig, on s'hi pot veure tot una serie de pedres clavades al terra al voltat d'una construcció cuadrangular. Ens ha sorprès donada la proximitat a Torroella i que no n'haviem sentit a parlar mai.
Agafem camins de baixada i cap a casa. Ens creuem amb una sortida organitzada (potser n'eren un centenar).
Amb les bicis enfangades arribem a casa desprès d'una ruta amb sorpreses.
Molt bé, repetirem més endavant amb els altres de la colla. Fins demà.