19/11/11 - Salt de Fitó

Avui hem sortit a les vuit del matí en direcció a La Jonquera. Punt de sortida de la nostra ruta. Erem en Bonus, en Guixos, en Pitufri i jo. Un dia assoleiat amb fresqueta, només 9ºC pero aviat hem entrat en calor. Començem a pujar pel camí que ens portaria cap a Cantallops. De seguida em vist que seria un dia moll, tot estava amarat d'aigua. Rierols, recs, brolls, per tot arreu aigua i més aigua, però el sol feia que fos un dia fantàstic.
En Pitu no anava bé, ja a les primeres rampes una ciàtica no el deixava anar com ell volia. Així que hem arribat a Cantallops ha decidit abandonar.

Agafem un corriol molt bonic a la sortida de Cantallops que en deixarà quasi a l'alçada del Coll de Medàs.
Una mica de pista per aribar a Requesens, però abans farem una petita aturada per esmorçar al costat de la font de ferro. N'hi havia tant de ferro que en prou feines rajava aigua pel tarot.



Impresionant vista del Castell de Requesens. Avui però no hi anirem. El paisatge que hem vist avui ha sigut molt bonic, en part ja el coneixiem però el fet de que tot fos moll amb rierols per tot arreu i amb el soroll de l'aigua feia que ho veiessim diferent. No us perdeu les fotos del final de la crònica.

Les vaques de l'Albera (segons en Bonus especie protegida en perill d'extinció) semblava que ho sabien perquè ni es movien del camí (com les vaques sagrades de L'India).






Desprès de Requesens anem pujant. Fem una petita aturada devant la placa que hi ha en rècord dels aviadors morts en estavallar-se l'avió mentre feien tasques en l'extinció del incendi de 1986 que va cremar 30.000 Ha.
Ja falta poc per arribar a dalt el coll de l'Auleda (733 m). Ring, ring.....a dalt els móvils comencen a recordar-nos que som a França. Som al punt més alt de la sortida.

Ens fem una foto amb el Canigó ben nevat al fons. Feia fresqueta i una mica de vent, per això era tot tant clar.
Començem a baixar. Dèu ni do quines rampes!! Aviat arribem al mas del Calze. Anem baixant fins arribar a Sant Pere del Pla de l'Arca.




Per aquest indret hauriem de trobar el corriol de baixada al Salt de Fitó. Ja el trobem però teniem que deixar les bicis a datlt i baixar a peu. Decidim no fer-ho i deixar-ho per un altre dia. 
Ens haurem de conformar de veure'l de lluny.

Anem baixant.

Ens pensavem que encara erem a França però els renecs que hem sentit del pagès del mas de l'Illa han deixat ben a les clares que era català.

En Bonus encara ha tingut temps de pasar el rierol a tota fava i deixar la bici ben neta.

Arribem al Perthús. Traversem la frontera (ó el que queda). Baixem per carretera. Son pocs quilòmetres i només al final abans d'entrar a La Jonquera agafem un petit corriol que ens deixarà al mig del poble.

Una sortida molt maca, amb molt bon temps i bona companyia.

Fins un altre!!!

Us deixem amb aquesta presentació: