15 oct 2011

15/10/11 Bateig i confirmació al Rocamaura.

A dos quarts de nou hem començat a pujar pel camí de les Dunes. Bon temps però feia fresqueta.
Anem cap al Rocamaura, es matí de bateig.


La veritat es que la primera vegada que es fa el 25% de desnivell de la pujada es impactant. L'Artur continua pujant i esbufegant però decidit a pujar fins a dalt.  

Un cop devant la placa  li expliquem perquè tenim aquesta costum del bateig quan estrenem alguna bici, així fem el bateig de la seva Scott "pistage" i la confirmació de la meva.


Començem a baixar i el presi reventa, ja anavem una mica preparats perquè ahir haviem tingut un primer avís. Canviem la cámara amb temps record "de fórmula 1", agafem la ruta del vent i anem travessant el Montgrí. Camíns i corriols,...

L'Artur content perquè la "rodes pistage" anava molt bé. Baixem per Sta. Maria de Palau, agafem el camí per anar a sortir al camí dels termes. I allà anirem encarant per anar a esmorçar a cala Nati.
Hem pogut veure encara moltes cintes de plàstic de la darrera cursa de Copa Girona. Esperem que els amics impulsos les retirin el més aviat posible ja que fa molt lleig veure a la muntanya.

Hem trobat sorres, pero l'Artur ja ho comença a dominar, i amb aquest llam de rodes encara més.

Hem arribat a Albons. En Pitus ens esperava a cala Nati, fem petar la xerrada. Un bon entrepà i un plat de peus de porc per l'Artur. Aquest noi apren ràpid.!!!

Tornem per Bellcaire i els camins dels camps de conreu. Sortim a Ullà i arribem a Torroella.
Ha estat una sortida complerta.

12 oct 2011

12/10/11 Torroella - Nocturna St.Jordi - Torroella


Vuit del matí, quedem a Can Guixos. En la porta veig en Pere “perdigón”, ens comenta que no pot venir ja que a la nit s'en va a Amsterdam. Vaig a buscar a l’avi Lluís que, generosament ha guardat la burra que, també generosament, em deixa en Pitus per a totes aquestes sortides. Aquest últim tampoc està present per que provisionalment ha canviat les nostres sortides, per algunes visites als traumatòlegs… Però segur que en poc temps, tornarem a gaudir de la seva presència.

Primera sorpresa del dia, en Lluís m'ha posat a la burra un portabidó amb el respectiu, perquè no torni a cometre una altra inconsciencia “bicicliteril”. Si és que aquest noi està en tot!!.

Sortim de Can Guixos cap a Ullà on de seguida agafem el camí que va cap a Verges. El matí és fresquet i molt agradable, sabem que en breu farà calor. El ritme per a mi és bastant alt, portem una bona estona a 23. Juan Colomí, va al meu costat donant-me conversa perquè aquest accelerat ritme, sigui mes portable per a mi. Renoi, com aguanten ... i mira'ls, van parlant com si res!!.

Girem a l'esquerra i veiem just al costat del camí a un caçador amb els seus gossos. A un d'ells li dóna per visitar la roda davantera de’n Quim. Hàbil de reflexes, en Quim el pot esquivar però el “canino visitante”, es porta un petit record de la seva curta estada sota la roda . Afortunadament el record és només un petit toc en el llom. Només un “susto” que segur ja se li haurà passat.
Gràcies a aquest incident, el ritme ha baixat i els meus cuadríceps ho agraeixen.

Veig per la dreta un poble, pregunto i em diuen que és Jafre. Al poc i cada 3 voltes i mitja de pedal, un eslabó de la cadena fa un petit salt. Intento canviar de pinyó, plat, però és el mateix. Alguna cosa li passa que ho segueix fent. Com últimament ja tenia problemes amb el canvi, penso que això cada vegada va a pitjor i abans que acabi trencant alguna part de la meva prestada bicicleta, decideixo abandonar la sortida i tornar tranquilament a Can Pitus.


Cop de telèfon i em diu que està en el Centre Cívic. Cap enllà que vaig!!.
Esmorzem i mentre, li comento el que li succeeix a la bici. Li dic que he pensat en no agafar-la més fins que no em donin la meva, ja que entre la poca forma que tinc i aquests problemillas, faig que el ritme de les sortides baixi molt i això em fa sentir malament. Pitus, em dóna una bona explicació del per què no haig de fer el que estic pensant i em convenç perquè demà a la tarda, torni a agafar-la i em vagi a donar unes voltes, si no, perdria la poca forma que he agafat en aquests dies. Així ho faré... Cal fer cas als que tenen experiència!!

Així que de la resta de la sortida, us la haurà d'explicar algun altre amic, ja que jo i com deien a la tele… Hasta aquí puedo leer!!!
(crònica de l'Artur)

L'Artur ens ha deixat per avaria mecànica, i s'ha perdut una sortida molt bonica, amb corriols i camins molt bonics. Un altre dia la tornarem a fer, de ben segur. Val la pena fer-la de dia per gaudir-la millor. Volem felicitar a tots els organitzadors de Sant Jordí perquè esta molt ben feta. LLástima que no hi puguessim anar en el seu dia.
Erem set de camins, però finalment hem sigut sis. En Guixos, en Bonus, en Palomo, en Joan, l'Enric i l'avi.
Els Dupont han anat per les seves. No saben el que s'han perdut!!!
Com no podia ser d'altre manera hi ha hagut diferencies en els tracks entre en Bonus i en LLuís, però superades les difèrencies tot ha sigut bufar i fer ampolles. Ni calia seguir el track. El circuit encara estava marcat. Tot un seguit de corriols, obagues i més obagues, es pot dir que quasi no hem vist el sol. Pujant i baixant per corriols i més corriols. Molt ben marcat, molt ben definit.


Els corriols tenien alguna dificultat, però el lloc era molt bonic. Quan portavem una bona estona hem parat a esmorzar en una petita clariana. Cadascú explicava la seva, però les versions eren unànimes. Molt maco.


Just desprès d'esmorzar trobem uns corriols de baixada que fan ser-hi. Cap ensurt, tothom ha baixat molt bé. Arrels, sots, pedres,... de tot i força per disfrutar. També pensavem com seria si fos moll !!!



Com podeu veure per  les fotos i els videos ha estat divertit. Ha sigut un sortida entretinguda, molt bonica i hem cremat uns quants quilòmetres i calories.
Quan tornavem el calor picava com si fos ple estiu. Hem fet una petita parada a Colomers per emplenar els bidons d'aigua. L'Enric i en Colomí tenien pressa i ni tan sols s'han parat.
Pel camí de tornada amb un bon ritme. Molta pols. Tot sec. Molta calor.
En Pitus ens esperava amb un porró de clara al Centre Cívic d'Ullà.
Molt bon temps, molt bona sortida i molt divertit. Fins diumenge vinent!!!


10 oct 2011

9/10/11 Fitor

A les vuit del matí, sortim (més ben dit teniem que sortir però l'Artur s'ha dormit i ha arribat una mica més tard). El presi i el doctor ens esperaven al pont. Allà pasem llista,trobem a faltar en Perdigón, en Pitu, en Palomo,...per diferents motius es perden aquesta bonica sortida.


Decidim seguir un track baixat d'internet. A primeres de canvi ja ens despista pasant per camins que no teniem per costum fer. El presi volia arribari més depressa. Pasem per LLabià, Peratallada, i seguim fins a sortir a la C-31 que traversem. Es el moment de despullar-se ¿?. Fora manguitos, paravents,... i començem a pujar. L'Artur veu que allò sera un calvari. L'anem esperant-lo, i valent com ell sol va pujant amb els pinyons que té i que pot. Arribem a la cruïlla del Mas Cals. Hem fet desnivells importants. El doctor puja i baixa, té cames per anar a esperar a l'Artur. En Bonus ha aguantat perfecte. L'última vegada ho havia pasat fatal.

Continuem cap a Fitor, trobem ciclistes per tots els camins. Fem corriols diferents, deixant de seguir el track.
Arribem a Fitor. Estava ple. Ciclistes, excursionistes,.... ens fem la foto de rigor.
I l'anecdota del dia comença amb el doctor quan parlant d'en Sebastià Sabater, ens diu que sempre que li agafent el teléfon li contesten: "...Hòstia, Sabater diguim", el presi li aclareix que no li diuen hòstia com si fossin vascos, sino que diuen ...sebastià Sabater. Ayvalahòstia!!!  Allà dalt ha après una cosa nova.



Mireu que macos!!! Un equip de basket i l'entrenador. Desprès d'unes barretes, bocatas i unes coca-cola agafem el corriol de baixada. Desprès d'allò d'en Tià ja tot va ser un "descojonense".
Aquí podeu veure els posat de dos avis en el banc del sinofós.



Per acabar de adobar trobem un pastor de toca la flauta al seu ramat. El doctor es decideix a filmar-ho. No sabem ben bé si es vol presentar a algun certamen cinematografic. No li sabiem aquesta afició.
Anem baixant. Agafem el corriolet petit que ens portarà al pi de Cal Gallaret. Un pi inmens, gruixuit i gros...que si té cinquanta anys, que si l'abraçem entre tres o quatre...el doctor va li l'agafa tot sol. Aixeca'l, aixeca'l ...li deiem tots. Ayvalahòstia!! si estos pinos solo sirven para hacer palillos!!



L'Artur començava a notar els ossos, els muscles, tot li feia mal, fins i tot les celles. Anem esperant i arribem a La Bisbal. Fem petar la xerrada amb en Carlos. Pasem per devant de casa dels meus pares, saludem els meus tios, ens trobem ciclistes coneguts, traversem el pont nou i enfilem cap a Torroella per la mota del riu. Ens trobem amb una ciclista de Parlavà, la convidem per les properes sortides.
Finalment acabem al passeig de Torroella amb una ampolla de cava per celebrar l'aniversari d'en Carlos.
Hem fet uns quans quilòmetres, molta conya, un munt d'acudits, i riure a dojo.



¡¡¡Ayvalahòstia que bien lo hemos pasao!!!
Moltes felicitats i per molts anys Carlos.
(crònica de l'avi Lluís)

8 oct 2011

8/10/11 Matí de sorres

En la reunió del Nafent decidim sortir el dissabte al matí. Expliquem la sortida de la tarda del divendres amb la tramuntana, les sorres, els camins, corriols pel Montgrí....i l'Artur s'hi apunta.



A les vuit del matí sortim cap a les Dunes. Fem el corriol d'en Pitu, de baixada. Primer contacte amb les sorres. L'Artur ja veu que aquesta sortida serà diferent. Li agrada el corriol. Trobem una colla de pujada, comentem la jugada, tothom es prepara per la cursa del diumenge.

Continuem baixant però els frens del presi fan figa. Ell com sempre molt preparat, improvisa un banc de treball. La meva bici li va de conya.
Plis, plas i sol.lucionat el problema.


El presi ens porta pels camins amb més sorres. No para. L'Artur no es pensava mai que n'hi hagués tantes.
Anem fent corriols i camins, ensenyant a l'Artur molts racons bonics. La bici li fa la guitza ja que no canvia gaire bé, però ell no es desanima i va fent. La ruta del vent li agrada.
Trobem tots els corriols marcats, de pujada, de baixada, per tot arreu hi han cintes i marques de guix al terra.



Arribem fins al peu del Rocamaura, que deixem per un altre dia. Quan tingui la bici nova ja anirem a fer el bategi, i ja li explicarem el perquè de tot plegat.
Fem la trialera de Torre Vella, també esta senyalitzada tant de pujada com de baixada (Dèu meu quin mareig per demà!!)
Deixem al presi a casa seva i anem a tornar la bici a n'en Pitu. Aprofitem per fer un porró de clara ben fresquet, mentre discutim la jugada. Hem fet uns 30 qms amb molt bon temps i molt entretinguts.

Quedem pel diumenge al matí. Volem anar a Fitor.

(crònica de l'avi LLuís)

7 oct 2011

7/10/11 -Tarde de tramuntana: Cap a Les Dunes!!




Quan bufa la tramuntana, el presi ho té clar: A Les Dunes!!
Així que hem acabat la feina ens hem anat a fer els camins i corriols que ell li agrada descubrir.
Només de començar ja hem variat el recorregut habitual. Un corriol de pujada, que ens ha deixat quasi allà mateix on erem. Molt entretingut i divertit, de ben segur que el repetirem més sovint.  

El presi porta el gps incorporat, però les cames no li rutllen com voldria, però ell tossut,  per la sorra que així farem més despesa de calories.


Les sorres, mira que li agraden, corriols amb molta    sorra; sorra rossa, molt rossa; fina, molt fina;  i d'aquelles que no saps com agafar-la, pel dret no va bé, no cal que la voltis que tampoc, així que finalment pel dret.
Amunt i avall, camins i corriols pel Montgrí.



Voliem fer fotos, però ha sortit el que ha volgut. Coses de la ciència!! Us en deixem un bocí.
Al final han sortit 28 qms i dues horetes de diversió. Una dutxa i cap a reunió al Nafent.
Ah!! de la tramuntana ni ens hem adonat que bufava.
Demà hi tornarem.

(Crònica de l'avi LLuís)