Pel Montgrí amb un madrileny - segona part

El día de Sant Esteve varem sortir pel Montgrí amb en José. Ja sabem que "segundas partes nunca fueron buenas", però que hi farem..... nosaltres cap al Montgrí per corriols i camins desconeguts pel madrileny.
De fet només de sortir ens diu "por esta calle no habia pasado nunca" i el presi va i li diu "pues en Madrid hay muchas calles que yo tampoco he pasado nunca".
Ja hi som!!!, acudit rere acudit i quan el presi comença així... ja el coneixeu no para.

Enfilem el cami de les Dunes, i un cop a dalt el presi ens porta a veure les fonts que va descobrir l'altre dia. Vaja que hi haviem pasat vint vegades per devant i no les haviem vist mai.
Aquí podeu veure en José, content el noi, encara no haviem trobat pedres pel camí.





I aquí ens podeu veure dins de la Font d'en Reixaquet.







Justos però hi cabiem tots tres, en Bonus era l'encarregat d'inmortalitzar el moment.




A aquelles hores encara feia una mica de rispa però a allà dins s'hi estava bé.

Continuem baixant el corriol de les Dunes, i arribem al cami del termes.
Un cop a Montgó li proposem a n'en José anar al pòsit de pescadors de L'Escala a esmorzar.




No estava acostumat amb tantes pedres. El paisatge era meravellós, però les pedres li sobraven, veia pedres per tot arreu, ...es clar per la castellana tot esta asfaltat!!

El Canigó nevat al fons, el mar amb un color blau intens i les onades espumoses i blanques trencant contra les roques. Quin privilegi!!!




Ja sabeu que aquests corriols estan plens de pedres. En José no ho portava gaire bé. Això només pasa les primeres vint vegades que s'hi pasa desprès ja no els hi trobes.

Arribem a L'Escala. Allà trobem en Pepe, en Jordi Martinez, l'Agustinet i en Pere Pijoan que ens guardaven el lloc. Demanem un bocata de calamares fent els honors al madrileny. 
S'hi estava bé al sol, solet.... planifiquem la tornada, i el portem a veure Punta Milà.
Sabem que es un lloc impresionant i que li agradara.

De tornada pasem per la ruta del vent. Pedres i més pedres, només pedres, en José comença a estar una mica madur. Totes les pedres si li posen al devant. 
Venga vamos!!! Venga José!!! li anavem cridant per animar-lo, però res, ell només veia pedres.
Quan arribem al camí de les dunes baixem pel corriol que arriba al camí de baix. Estava tant cansat que no el disfruta. Mi casaa!!! semblava l'ET només tenia ganes d'arribar a casa.
I ja està. Arribem a casa, ens acomiadem i fins un altre madrileny. Bon any nou!!!

Cap a Monells amb un madrileny

Ahir varem sortir. Fotia una fred que pelava, bé potser m'he pasat.

Feia una tramuntana que tallava el cutis. M'he tornat a pasar, segur.

Bé, que només varem sortir quatre gats, vaja!!!

Ni els camins estaven posats, i els corriols en prou feines.

El presi ens tenia preparada una ruta alternativa. Aviat ens en varem donar compte.

No volia traversar ni el Rissec, ni tenia ganes de mollar-se.

Renoi si n'arriba a tenir ganes!!!

En la foto podeu veure el madrileny (José, pels amics) traversant un afluent del Manzanares. Que fria!!!

Però el presi no en tenia prou, així que enfilent cap a Monells pasant pel corriol de les cabres, o els cabrits según se mire. Aqui el teniu, enfangat fins a seny!!!!

Això si, ell tossut com sempre, va pasar tant si com no!!!
....................xiiiip, xaaap, xooooop!!!...............................
Es com un senglar vestit!!!....però amb il.lusió!!! com diria un personatge....televisiu del Cracòvia.

Arribem a Monells. Allà ens esperava en Pitu que ja ho tenia tot controlat, però el Roure Blanc era tancat.  L'altre vegada que varem anar-hi amb en José també era tancat. Es veu que quan saben que ha de venir per l'Empordà tanquen per vacances.

Trobem en Giovanetti amb en Toni i la Gemma, que ens varen fer lloc a la seva taula i aíxi varem compartir tertúlia.

Demanem un entrepà de truita, una amanida i vi i gasosa Negre.  Desprès de 2 gots de ví la cosa ja esta més animada. Fem petar la xerrada. Un café amb gotes... per la fred es clar!!!.



Per on tornarem, que si bufa molt fort, que ni no ens podem mullar, que si fem planer, que si anem a voltar per Peratallada......

En José no sabia ben bé que pensar. Estan boixos aquests catalans!!!

Ens fem un parell de fotos a sota les voltes i ja tornarem una altre vegada per veure si el Roure Blanc es obert.

O tornarem quan no hi hagi en José que això sempre ha funcionat.

Vinga som-hi!!!!

El presi encara no ens havia dit per on tornariem. Aviat ho hem sabut. El Rissec ens esperava. Per on traversem?,... ell pel bell mig, sense cap problema. Xooooop!!!!

No una, ni dos,...tres vegades el varem creuar.



La tramuntana bufava i bufava, i en José amagat entre els dos armaris roperos (el presi i jo) anava aguantant la tornada. Buscavem tots els canyers, a reces de tramuntana.
Pasem pel costat de migdia de la mota del riu.

No sabem quants quilòmetres hem fet. Bé, si que ho sabem però no us ho direm.
La questió es que hem disfrutat i ens ho hem pasat bé.
Fins aviat.

Bon Nadal!!!

Pel Montgrí amb un madrileny

L'altre día va arribar en José, aquell madrileny que varem tenir l'estiu i que li van agradar tant les nostres sortides pel Montgrí, ...(hem de dir però que es del Atlètico, ....vaja patidor de mena!!).


Encara no havia arribat a Torroella que ja ens havia contactat per sortir en bici, i aquesta vegada s'havia portat la seva.

El sillín es el que més li preocupa i per això aquesta vegada volia anar comode.

Hem fet una sortida suau, començant per pujar el coll de Les Sorres. Aqui el teniu coronant, tot sonrient i cofoi.

L'hem portat a pujar el Rocamaura i així poder veure i gaudir d'un paisatge bonic i espectacular.


L'Enric també s'hi ha afegit a última hora, de fet ell ha sortit d'Ullà voltant la muntanya per darrera. Esta fort com un roure!!!
Un cop hem arribat a peu del Rocamaura en José ha vist i comprovat la duressa de la pujada, però sense por, ell decidit cap a dalt, esquivant les pedres, i anar pujant.


Li hem ensenyat el lloc on hi ha la placa d'en Conrad. Li hem explicat l'història.
Decidim baixar per la ruta del Vent, tampoc voliem forçar gaire per ser el primer dia. Així que cap a baix, quan ha vist tanta pedra,..... Madre mia!!! Cuanta piedra!!!



Anava gravant la ruta i fent fotos per tot allà on podia. Pensava posar-ho al facebook.

Li anem explicant la ruta, en Pitu havia anat per les seves cap al Cap de la Barra.

Passem per la Torre Ponsa, i arribem a L'Estartit allà trobem en Pitu, l'Enric ens deixa perquè tenia pressa per anar a veure les seves nenes. Nosaltres agafem el camí vell i cap a Torroella.

Un ruta tranquila, amb camins i corriols pel Montgrí per ensenyar a n'en José a disfrutar de les nostres sortides.

Fins aviat!!!

Les fonts de les Dunes

Avui només dos, però hem fet una ruta turistica per buscar dues fonts perdudes a les Dunes: la dels Tres Reis i la d'en Reixaquet.

La Font dels Tres Reis,  es una construcció senzilla, que aprofita l'aigua que es recull en una fondalada. Es bàsicament, un dipòsit format amb murs de pedra i volta de rajol. L'aigua que hi entra s'hi acumula filtrant-se per les parets i en surt quan convé, pel broc de la font que hi ha "havia" a l'altra costat. Un  forat quadrat permet registra l'nterior de la cisterna. Tot i que en el dipòsit hi ha aigua la font no raja per falta de broc i des de fa molt temps esta abandonada.

No massa lluny de la Font dels Tres Reis, hi la la Font d'en Reixaquet, aquesta està formada per un pou d'uns tres metres de fondaria, i una escala de pedra, molt estreta encaixada entre parets de pedra, que permet baixar fins el fons.

Tot seguit i com que la cosa anava de fonts, hem agafat set, hem pres direcció a Ca la Nati!

8/12/11 Font de Sa Bruixa

Avui feia fresqueta. Hem sortit a les vuit del matí en Guixos, en Bonus i l'avi LLuís.
De seguida en Bonus ha fet la proposta pel dia d'avui. Cap discussió: anem a la Font de Sa Bruixa.
Agafem el camí de la mota del riu i els arrossars tot seguit.
Anem xerrant de tot i una mica, dels que no han vingut, de la marxa dels arrosars, .....

No sé si us heu adonat que a Begur salen. Si, si parlen salant. Es dels últims llocs on es parla aíxí, juntament amb Cadaqués. D'aquí ve que molts noms porten l'article salat al devant com Sa Tuna, Sa Riera,....i la font que anem avui també.
No hem trobat sa bruixa, però si la font. Rajava ben poc, només un fil d'aigua.
Com diria en Pitu fem un stop and go. Mentrestant emplenavem un bidó d'aigua. Un parell d'acudits i tornem-hi.

Agafem el corriol i ja començem a pujar. A mig corriol trobem rovellons,.... però sorpresa!!! son blancs com si fossin albins. El corriol era net, només un pi molt gros ens ha barrat el pas però hem pogut continuar fins a dalt. Cap a dalt del corriol molta sorra. Es feia díficil de pujar.

Agafem el corriol de baixada per les dunes de Begur. Anem seguint camins entremig de les dunes i finalment anem a sortir a la línea que varem baixar en la marxa dels arrosars. La creuem i mmés sorrs. Arribem als Massos de Pals. Creuem la carretera i cap a casa.



Anem fent pels camps d'arrós i ja veiem el Montgrí.

Fem un parell de fotos. Una sortida sencilla, maca, divertida i amb molta sorra. Us deixem l'enllaç de la sortida al wikiloc.