Mariiiiiiiiiiiiiia ...

porta el cistell que aqui s'en fan!!
Dedicat al secre:
Avui he passat de bici, això que n'hi havien ganes però han pogut més els bolets, o sigui que he agafat el cotxe i com diuen els del programa de "teletres":
En un lloc de l'Empordà ......

aqui els teniu, uns rovellonets ben fresquets acabats de collir.
Ho sento però avui tampoc hi ha track, el GPS està per casa.
Bé, vaig a per unes salsitxes!!
Bon profit ....

13/11/11 - Bicidors de bolets

Mariiiiiiiiiiiia porta el cisteeeeeeelllll, que per aqui s'en fan!!!!
Pels voltants d'algun terme municipal de Girona.
Després de quilòmetres i quilòmetres, ja molt cansats trobem el primer pinetell (Lactarius deliciosus), un cop d'ull del presi, frenada seca, salta de la bicicleta i apreta a correr.
El collim i fem direcció cap a ........ , els sherpes ja estaven satisfets en un d'els encreuaments volien tirar cap l'esquerra, però el presi hi ha possat fre, els ha obligat a fer cap la dreta.

Aquest cop el culpable ha estat el secre, un altre a peu de camí. Baixem de les bicis i ens posem a repassar el bosc (deu més, no massa grossos), fins hi tot en guixos n'ha trobat. Ell mateix admet que només hi enten de guix, i no massa ....

En bonus, un altre, aquest també els sent de nas. Lo seu no només es l'informàtica, les xarxes socials, el SEO, el MEO, el TEO, i les anàlisis DAFO, de bolets també en sap.  A més, ens diu anem cap allà que hi ha un clar en el bosc, que segurament trobarem quelcom, estem més que segurs que els ha vist pel Google.



Aqui es quan arriba el problema, un senyor amb el seu cotxe fent la ruta boletaire anant de clapa en clapa. En portava, i eren rovellons (també coneguts com Lactarius Sanguifluus), el secre ha vist que ens havia "descobert" el para i li pregunta si els moixins (ahir mollerics per la resta de mortals Suillaceae Granulatus). L'home l'ha vist tant perdut, que li ha explicat fins i tot com cuinar-los, clar que també l'hi ha fet saber que els que ell portava eren millors.

Ja es feia tard i hem decidit de no buscar més, i anar de cara a l'esmorzar, que per sort nostre no hi havia en perdigón, el destí cap a Ca la Nati a Albons. Quan hi hem arribat el bar estava ple, uns fent el café, els atres parlant del temps, ..... En Xevi ens pregunta que esmorzarem. Doncs el de sempre li hem dit, però avui ens faràs una tapa de bolets amb salsitxes. Imagineu-vos la contesta, -esteu prou de cullons vosaltres.



Responem:
- No serà per manca de salsitxes, no?
- Perque els bolets els portem nosaltres!

A partir d'aquest instant, els bar ha quedat vuit, un fins i tot ens ha preguntat a on els hem trobat. Ja sé que no s'ha de fer, o així ho diu el secre, però com que soc molt bon noi l'he dirigit cap la zona cremada del Puig Segalar.





Hem esmorzat, desprès ha aparegut en Carlos "Dupont", de dilluns a divendres el Doctor, que també n'hi hem fet cinc céntims, però ni cas, es veu que per Bilbao si els bolets no pesen més de 100 kgs, no si posen.

I al sortir, sorpresa!! Una parella que havia vist la bossada de bolets, ja tornaven del bosc per ensenyar-nos el que havien trobat  i preguntar si eren bons. Crec que eren de ciutat, d'aquella on mana l'Artur Mas! o rodalies ....

P.D.: Avui ni el track, ni l'index IBP, ni òsties ...... el que vulgui saber, que pregunti al mestre armer!!

De tota manera, podeu acostar-vos a les Gavarres, ó era Colomers ... No,  Les Olives o Garrigoles ...
O prop de la casa groga on hi viu el gendre vermell, que té la dona blava?
Ara he quedat en blanc, tindré que fer-ho mirar per aquell sr. alemany que ens amaga les coses, que ara mateix tampoc sé com es diu ... Ai, mare!!!

12/11/11 - Pel voltants de Torrent

Avui hem sortir a fer un tomb en Josep Mª (Bonus) i jo. Anem per camins tranquils, una boira una mica espesa però gens de fred, anem xerrant de diferentes rutes a fer, de variar corriols, de preparar i organitzar sortides noves. Tot xerrant i sense anar gaire lluny ens trobem un corriol molt bonic i un salt d'aigua que no coneixiem.
I vosaltres sabeu on és?

Doncs no, no es Torrent!! Encara que pel títol de la crònica ho pogui semblar. Nosaltres anavem cap a Torrent però molt abans hem trobat aquest rierol i vist així sembla que siguis en algun paratge de muntanya.
Bé, de moment no us ho direm, podeu anar-hi pensant.

Continuem la ruta i aviat ens adonem que tot es moll, que serà un bon any de bolets si no fa fred o tramuntana els propers dies. Es veuen moixins, bé per aquí en diem així, encara que el nom correcte son mollerics. Ahir el presi ja va trobar rossinyols (ja sabeu que aquest noi es com un senglar). Aneu preparant els cistells!!!

Anem pujant,  i a tor i a dret moixins per tot arreu. Les pedres rellisquen, basses plenes d'aigua, diferent que dies enrera i ara molt més divertit. En una cruilla que desconeixiem trobem unes indicacions d'un dolmen. Cap allà qu'anem!!



Ens trobem a dalt d'un petit puig, on s'hi pot veure tot una serie de pedres clavades al terra al voltat d'una construcció cuadrangular. Ens ha sorprès donada la proximitat a Torroella i que no n'haviem sentit a parlar mai.
Agafem camins de baixada i cap a casa. Ens creuem amb una sortida organitzada (potser n'eren un centenar).
Amb les bicis enfangades arribem a casa desprès d'una ruta amb sorpreses.
Molt bé, repetirem més endavant amb els altres de la colla. Fins demà.

5/11/11 - L'Estartit - Jafre

(Crònica de l'Artur)
He esperat fins a les 9 del matí ja que el temps no s'acaba d'aclarir, està ennuvolat i amenaça pluja però no es decideix a fer-ho pel que escullo a una ruta plana, amb poques pujades. Vaig cap a la Gola del Ter i pujant per la mota, fins a Torroella. Com en Pitus em va dir que sortiria sobre les deu, vaig a fer-li una vista per si ell surt, així és. Cap a Verges per camins enfangats. Arribem al lloc on hi ha un búnquer, en Pitus em comenta que en uns altres temps, allí hi havia un camp d'aviació.
Passant per la arboleda de Verges, comencen a caure la primeres gotes. Gotes disperses i sense mala intenció que fan que el color de la mateixa sigui més intens.

Mai havia passat per allí i em deixa impressionat el lloc. Solos en Pitus i jo, sortejant els nombrosos tolls, arribem a la font de Verges. Allí ens trobem a un home ben disposat amb el seu paraigua que ens comenta que cada dia surt amb bicicleta però que avui no ho ha fet ja que la pluja li molesta. Parada per omplir el bidó, dubtem per anar a prendre un cafè ja que la pluja està augmentant lentament però no, seguim camí cap a Jafre. Passem al costat del Ter i veiem que porta bastant aigua, aigua enfangada i amb temperament, el que li dóna una bellesa especial al lloc.

Arribant a Jafre, veiem un caragol enmig del camí, com sabem que en Lluis ha sortit a caçar-los, diem parlant de broma, que aquest se li ha escapat . La pluja ja cau amb mes intensitat.

Arribem al molí, en Lluis ens va comentar que per allí van veure la setmana passada a la llúdriga, però en aquesta ocasió no som obsequiats amb la seva presència. Una llàstima!!



Arribem a Jafre. Pugem a l'alt de la població i en Pitus em porta per altres camins cap a Verges.

Com la pluja cada vegada és mes intensa però "portable" i a causa de l'hora que és, decidim anar directes cap a casa. Passem Verges per camins rurals fins a gairebé Bellcaire, seguint tot al llarg d'una sèquia de reg que segons en Pitus, és a punt de desaparèixer doncs la van a canviar per una canalització prefabricada.

Encara queden pomes penjant dels seus arbres, potser els queda poc temps. Arribem arrebossats de fang a Ullà. En Pitus i jo ens acomiadem sobre la marxa i segueixo cap a L’Estartit pel camí mes curt que és el camí vell.

La sortida ha estat molt bonica, entretinguda per una amena conversa gràcies al meu company. Hem passat per llocs que no havia vist i a causa de la pluja, el colorit era espectacular.

Total 46 quilòmetres…. Ja em queda menys per estar en forma!!

1/11/11 - Camins de Jafre

Avui hem sortit en Quim, el presi i jo. No sabiem si fer les 9 fonts, o només fer-ne unes quantes. Ens n'hem saltades moltes, de fet quasi ni les hem vist. Anavem fent i prou, sense cap rumb fixe.
Això sí el presi avui ens anava donant classes de català, semblava "el gran dictat". Anava fí el noi!!!
Ens hem parat a fer la primera foto, i us hi fitxeu bé semblem la bandera de la republica.

També ha sigut una sortida on hem vist algunes "bestioles". Al moli de l'illa de baix (Jafre) hem vist una llúdriga.
Som rápids tirant fotos, però no hem pogut captar l'imatge.
Hem arribat fins a Colomers, agafem el camí de baix com si tornessim cap a Jafre, i agafem el camí de pujada pel bell mig del bosc que ens portava cap a Vilopriu. Fem la trialera de baixada (tipica), moll, divertit...Puig de la Font. Camí que ens porta fins a tocar de Les Olives. Cami de pujada fins al Puig de Sant Pere (altura máxima 146 m) i a partir d'aquí tot baixada.


Un lluert espantat, enfredorit ó perdut s'ha atravesat per devant de les bicis.

El presi s'ha volgut fer una foto amb ell. Quatre paraules en català ben dites, i l'ha deixat anar una mica més calmat.

Quins animals!!!

Bé, continuem i pasem per Palau Borrell.

Arribem a Viladamat, i reculem fins a Albons. Esmorçem a Cala Nati com sempre. En Pitu ja ens esperava.



Hi trobem la colla del CCM (en Fabio com sempre insultante), l'Eudald Fabrellas i el seu pare arriben una mica més tard, en Jordi Sabrià (amb una Pinarello molt benparida), en Josep Bosch (ens explica que ja no tira tant, s'ho agafa més en calma).... tothom explicava la seva.

De tornada agafem els camins de conreus de Bellcaire, i en direcció cap a Ullà trobem un fort vent de cara. Acabem la ruta amb 42 quilòmetres. Sencilla i bonica. Ideal pel nostre amic Artur que avui no ha pogut venir. Fins la propera!!!