12/11/11 - Pel voltants de Torrent

Avui hem sortir a fer un tomb en Josep Mª (Bonus) i jo. Anem per camins tranquils, una boira una mica espesa però gens de fred, anem xerrant de diferentes rutes a fer, de variar corriols, de preparar i organitzar sortides noves. Tot xerrant i sense anar gaire lluny ens trobem un corriol molt bonic i un salt d'aigua que no coneixiem.
I vosaltres sabeu on és?

Doncs no, no es Torrent!! Encara que pel títol de la crònica ho pogui semblar. Nosaltres anavem cap a Torrent però molt abans hem trobat aquest rierol i vist així sembla que siguis en algun paratge de muntanya.
Bé, de moment no us ho direm, podeu anar-hi pensant.

Continuem la ruta i aviat ens adonem que tot es moll, que serà un bon any de bolets si no fa fred o tramuntana els propers dies. Es veuen moixins, bé per aquí en diem així, encara que el nom correcte son mollerics. Ahir el presi ja va trobar rossinyols (ja sabeu que aquest noi es com un senglar). Aneu preparant els cistells!!!

Anem pujant,  i a tor i a dret moixins per tot arreu. Les pedres rellisquen, basses plenes d'aigua, diferent que dies enrera i ara molt més divertit. En una cruilla que desconeixiem trobem unes indicacions d'un dolmen. Cap allà qu'anem!!



Ens trobem a dalt d'un petit puig, on s'hi pot veure tot una serie de pedres clavades al terra al voltat d'una construcció cuadrangular. Ens ha sorprès donada la proximitat a Torroella i que no n'haviem sentit a parlar mai.
Agafem camins de baixada i cap a casa. Ens creuem amb una sortida organitzada (potser n'eren un centenar).
Amb les bicis enfangades arribem a casa desprès d'una ruta amb sorpreses.
Molt bé, repetirem més endavant amb els altres de la colla. Fins demà.

5/11/11 - L'Estartit - Jafre

(Crònica de l'Artur)
He esperat fins a les 9 del matí ja que el temps no s'acaba d'aclarir, està ennuvolat i amenaça pluja però no es decideix a fer-ho pel que escullo a una ruta plana, amb poques pujades. Vaig cap a la Gola del Ter i pujant per la mota, fins a Torroella. Com en Pitus em va dir que sortiria sobre les deu, vaig a fer-li una vista per si ell surt, així és. Cap a Verges per camins enfangats. Arribem al lloc on hi ha un búnquer, en Pitus em comenta que en uns altres temps, allí hi havia un camp d'aviació.
Passant per la arboleda de Verges, comencen a caure la primeres gotes. Gotes disperses i sense mala intenció que fan que el color de la mateixa sigui més intens.

Mai havia passat per allí i em deixa impressionat el lloc. Solos en Pitus i jo, sortejant els nombrosos tolls, arribem a la font de Verges. Allí ens trobem a un home ben disposat amb el seu paraigua que ens comenta que cada dia surt amb bicicleta però que avui no ho ha fet ja que la pluja li molesta. Parada per omplir el bidó, dubtem per anar a prendre un cafè ja que la pluja està augmentant lentament però no, seguim camí cap a Jafre. Passem al costat del Ter i veiem que porta bastant aigua, aigua enfangada i amb temperament, el que li dóna una bellesa especial al lloc.

Arribant a Jafre, veiem un caragol enmig del camí, com sabem que en Lluis ha sortit a caçar-los, diem parlant de broma, que aquest se li ha escapat . La pluja ja cau amb mes intensitat.

Arribem al molí, en Lluis ens va comentar que per allí van veure la setmana passada a la llúdriga, però en aquesta ocasió no som obsequiats amb la seva presència. Una llàstima!!



Arribem a Jafre. Pugem a l'alt de la població i en Pitus em porta per altres camins cap a Verges.

Com la pluja cada vegada és mes intensa però "portable" i a causa de l'hora que és, decidim anar directes cap a casa. Passem Verges per camins rurals fins a gairebé Bellcaire, seguint tot al llarg d'una sèquia de reg que segons en Pitus, és a punt de desaparèixer doncs la van a canviar per una canalització prefabricada.

Encara queden pomes penjant dels seus arbres, potser els queda poc temps. Arribem arrebossats de fang a Ullà. En Pitus i jo ens acomiadem sobre la marxa i segueixo cap a L’Estartit pel camí mes curt que és el camí vell.

La sortida ha estat molt bonica, entretinguda per una amena conversa gràcies al meu company. Hem passat per llocs que no havia vist i a causa de la pluja, el colorit era espectacular.

Total 46 quilòmetres…. Ja em queda menys per estar en forma!!

1/11/11 - Camins de Jafre

Avui hem sortit en Quim, el presi i jo. No sabiem si fer les 9 fonts, o només fer-ne unes quantes. Ens n'hem saltades moltes, de fet quasi ni les hem vist. Anavem fent i prou, sense cap rumb fixe.
Això sí el presi avui ens anava donant classes de català, semblava "el gran dictat". Anava fí el noi!!!
Ens hem parat a fer la primera foto, i us hi fitxeu bé semblem la bandera de la republica.

També ha sigut una sortida on hem vist algunes "bestioles". Al moli de l'illa de baix (Jafre) hem vist una llúdriga.
Som rápids tirant fotos, però no hem pogut captar l'imatge.
Hem arribat fins a Colomers, agafem el camí de baix com si tornessim cap a Jafre, i agafem el camí de pujada pel bell mig del bosc que ens portava cap a Vilopriu. Fem la trialera de baixada (tipica), moll, divertit...Puig de la Font. Camí que ens porta fins a tocar de Les Olives. Cami de pujada fins al Puig de Sant Pere (altura máxima 146 m) i a partir d'aquí tot baixada.


Un lluert espantat, enfredorit ó perdut s'ha atravesat per devant de les bicis.

El presi s'ha volgut fer una foto amb ell. Quatre paraules en català ben dites, i l'ha deixat anar una mica més calmat.

Quins animals!!!

Bé, continuem i pasem per Palau Borrell.

Arribem a Viladamat, i reculem fins a Albons. Esmorçem a Cala Nati com sempre. En Pitu ja ens esperava.



Hi trobem la colla del CCM (en Fabio com sempre insultante), l'Eudald Fabrellas i el seu pare arriben una mica més tard, en Jordi Sabrià (amb una Pinarello molt benparida), en Josep Bosch (ens explica que ja no tira tant, s'ho agafa més en calma).... tothom explicava la seva.

De tornada agafem els camins de conreus de Bellcaire, i en direcció cap a Ullà trobem un fort vent de cara. Acabem la ruta amb 42 quilòmetres. Sencilla i bonica. Ideal pel nostre amic Artur que avui no ha pogut venir. Fins la propera!!!

31/10/11 - Corriols de Montràs

Avui hem sortit en Quim Rampes i jo (els altres els tenim treballant, lesionats, ....) així que hem decidit fer una ruta diferent. Hem agafat el cotxe amb les bicis i cap a Montràs a fer els corriols i camins per allà.

Ens havien dit que era una ruta bonica i entretinguda, i a fe que podem confirmar-ho.

Sortim del parking municipal, just darrera de l'Ajuntament i la biblioteca.

Només de començar ja s'enfila amb uns percentatges impresionants (entre el 15 i el 25%) seguim la pista i arribem al mirador de Montràs. Una vista sobre Palafrugell i els voltants.

Hem pensat que desprès de les primeres gotes de suor, calia fer una foto.
Ja haviem coronat el coll de la Boquera.

Ahh!! amb les preses m'he deixat el casc a casa. Anirem en compte.Desprès de pujar i pujar començen els corriols de baixada, tot moll, però molt bonic. Estrets i amb vegetació que semblaven un tunel.

Ens atrapa un grup de moteros (feien la mateixa ruta, ó sino molt semblant perquè al llarg del matí hem anat trobant les seves roderes tot sovint).


Es notava les plujes d'aquests darrers dies. Continuem baixant corriols i camins molt macos. La veritat es que no ens ho esperavem. Arribem a la font de la Teula.




Fem un stop and go (com diu en Pitu). Parem a la font. Un paratge molt bonic on segurament la gent hi poden arribar amb cotxe. Una taula i uns bancs delimita la zona de picnic.

La vegetació es impresionant.

Els corriols es van succeïnt i anem disfrutant del camí i del paisatge.

En un revolt trobem un amic d'en Quim, era en Joan Trias (també vell conegut d'en Perdigón). Fem petar la xerrada i ens fa una mica d'explicació de la zona.
Ens acomiadem i anem fent camí.

Pujem el puig Navic, i baixem una trialera tot seguint la línea eléctrica. Més corriols i fem el puig de Can Carrony, per arribar tot seguit a Can Plaja.

Ens tornem a parar. La bici d'en Quim ens ha fet la punyeta durant la meitat del recorregut. No li anava bé el canvi. Hem anat fent tots els corriols amb plat petit pinyó gros,o com podiem.

Ja ens faltava poc, o aixó era el que ens pensavem. Quasi erem a tocar de Fitor.
Més corriols de baixada i de pujada. Disfrutavem tot i que la bici no acabava d'anar a l'hora. Ja veiem que s'acabava la ruta, anavem baixant més depresa, però de tant en tant una pujadeta d'un percentatge impresionant.
Més baixades amb llosses relliscoses i amb bona pendent.
Acabem arribant a Montràs per una zona residencial. Carrers asfaltats i de baixada.
Ja veiem l'ajuntament.
S'ha acabat.
Només hem fet 20 quilòmetres, però de qualitat, pistes boniques, corriols espectaculars, pujades i baixades...
La ruta es díficil, però molt maca. Segur que tornarem.
Fins aviat.

30/10/11 - Corriols Torre Vella

Avui erem 4 de 7. Feia molt bon temps i haviem dormit una hora més, així que tot començava molt bé.



Portavem de cap fer el Montgrí per camins i corriols humits. Segur que la pluja d'aquests últims dies havia deixat el terra diferent a les últimes vegades que'ls haviem fet.
Haviem decidit fer tots els camins del Montgrí sense pasar mai pel mateix lloc dues vegades.



Els corriols de Torre Vella estaven molls, relliscaven,.... les pedres, les arrels, tot tal i com haviem suposat.
El presi disfrutava, però l'Artur encara una mica verd no ho veia clar. Anava fent com sempre, però desprès d'unes quantes pujades ha decidit donar-nos una serie de explicacions i ha decidit tirar pel dret.

Nosaltres hem continuat fen els corriols, ruta del vent, coma llobera,.... tot moll. Les sorres també. I relliscaven, poc però.....en Guixos anava amb molt de compte per si les mosques..

Les clarianes de sol deixaven a n'en Rampes descolorit. I els altres quines pintes!!!
Una petita parada abans d'arribar a L'Escala i tornem-hi.
Hem arribat a Cala Nati, i hem fet un bon esmorzar per recuperar forçes.
Allà ens esperaven en Pitu, i l'Artur (alies Agulles).
De tornada cap a casa ens hem trobat en Jordi Porcel que venia de fer una ruta en carretera.
Nosaltres hem acabat amb 32 quilòmetres i no sabem si amb més ó menys calories....
Fins aviat.