23/10/11 Joanetes - L'Esquirol

Segon dia. Teniem por de pluja. Ens despertem aviat per esmorçar a les vuit i sortida a les nou en punt. Tot enboirat, no es veia un burro a quatre passes. Quin panorama!!! La Vall d'en Bas semblava la plana de Vic.

La Pilar ens tenia preparades unes torrades, embotit, mermelada casolana, mantega, sucs,.... com un buffet on hi havia de tot. No ens cansarem de dir que val la pena tornar a Can Riera. Gracies Pilar.

En Josep Mª (previsor com ell mateix) baixa a donar vent, engrasar les bicis,...i es dona compte que la bici de l'Alex esta reventada. Vinga som-hi!!! Amb un moment tot arreglat!!! Podem començar!!

Sortim i desprès de un quilòmetre de carretera, pasem per devant de l'ermita de Sant Quintí. Girem i agafem el camí que ens portaria a Sant Miquel de Falgars. Començem a pujar, primeres rampes, primeres tanques que anirem trobant al llarg de tot el camí (el primer qu'arriba l'obra i el darrer la tanca). En Josep Mª peu a terra. Dèu ni do quins percentatges!!.

Mentre anem pujant i tot a la vora del camí es poden veure flotes de bolets. Feien goig. Els més valents van pujant al ritme que poden.

A mida que anem pujant veiem la boira abaix tapant la vall. El sol comença a sortir i alegrar el dia.

Ja veiem l'ermita de St. Miquel de Falgars al cap de munt de la muntanya. Impresionant. Allà dalt anem!!!

Mentre anem pujant quatre burros ens surten al pas, amb tota la parsimonia i tranquilitat del món.



Quina estampa!!  Com ens miraven!!!

Ells tan tranquils i nosaltres suant la cansalada!!!

Semblem burros!!!

Continuem i enfilem corriols de pujada. Verdor i foscor com si passesim per un túnel de branques i fulles.

Per les fotos podeu veure que el sol ens iluminava per entremig dels arbres. Era tot molt bonic. Corriols técnics, trams per anar en compte. Disfrutavem i el temps semblava que s'afegiria a la festa. Ja no teniem fred.
Arribem a dalt a Sant Miquel de Falgars. Fem fotos del impresionant paisatge que veiem a sota, com si estiguessim en una tribuna sobre la Vall d'en Bas.



Quina panoramica!!! Quina sort que hem tingut. El sol ens acompanya.
Menjem unes barretes, poma, el que tenim. Aprofitem per beure i fer unes fotos de tota la colla. L'ermita es tancada.


Començem a baixar per un corriolet tècnic i bonic. Trobem ben aviat una pista. Colles d'excursionistes, bon dia bon dia,...tothom content pel bon dia que feia.

Així es veia l'ermita a mida que anavem baixant. Desprès pujem per arribar a Falgars d'en Bas, on hi trobarem l'ermita i tot un conjunt d'allotjaments rurals.

Un cop a Falgars podem veure la plana que acabem de fer i al fons l'ermita de Sant Miquel de Castelló ó Falgars.
Una petita paradeta, i sant tornem-hi.Baixem per una pista mig asfaltada.



Aviat ens parem a veure el salt de la coromina que en Joan ens ha indicat. Només baixa un petit fil d'aigua. La vegetació espectacular.

Tal i com hem vist al llarg de la ruta els colors de les fulles donavem una vivor molt bonica.

La tardor es així.

Anem baixant fins que a la dreta agafem un cami de pujada. Es el camí ral d'Olot per la zona de Santcrist. Tots junts.

Més color, més fulles,....





Espectacular!!! Ens falten paraules per descriure tot el que veiem.
Anem pujant i baixant, Els camins i corriols es succeixen un darrere l'altra i no sabem quin es més bonic.
Abans d'arribar a Cantonigrós trobem una font, no hi surt aigua, però val la pena aturar-nos i veure aquest indret tan bonic. Anem bé de temps, encara que alguns sempre volguin arribar més aviat.

Pasem per un corriol d'aproximació a Cantonigrós. Traversem un petit pont de fusta, pujem un corriol i entrem al poble. Fem una trucada d'avís a l'organització (ens havien dit d'avisar una mica abans d'arribar). Continuem per altres paratges que també ens impresionen. Canvia radicalment. Pasem per sota els cingles d'Aiats.
El Collsacabra majestuós devant nostre. Traversem prats i anem trobant els corriols. Cap problema amb el track.




Aquest última part de la ruta ha sigut molt diferent, però també molt bonica. Diferent, els corriols i camins potser una mica més técnics.

Dificultats amb corriols estrets, camins de baixada amb escalons importants. La técnica donava pas a la rauxa, les coses es tenien que fer amb més moderació.

Diferents nivells de dificultat, diferents terrenys, tot plegat amb molt poc espai o distància.

Realment no ens esperavem aquest final.

Anem agrupats, baixant i esperant que ningú es faci mal a última hora, donada la dificultat del traçat.

Començem a albirar que s'acaba el recorregut, però ben bé fins que no som al costat de la carretera, que només hem de traversar, no veiem el final.

Perfecte!!! Ningú ha près mal. Tothom ha acabat content. Hem disfrutat moltissím.

Recollim els regals, la camiseta, ... felicitem a l'organització i especialment a l'Alex.
Preparem els cotxes, les bicis i anem cap a Joanetes a dutxar-nos i a dinar.
Tenim taula encarregada a Can Turó de Sant Privat d'en Bas. Fí de festa.

A continuació us deixem amb algunes dades del que hem fet:

Si voleu veure tot el reportatge fotogràfic cliqueu Girolot. A sota trobareu una presentació de totes les fotografies.

22/10/11 L'Esquirol - Joanetes

Aquest cap de setmana una colla d'amics hem anat a fer la Girolot. (Volem felicitar a l'organització per la bona ruta que han preparat, molt ben detallada, uns camins i corriols francament espectaculars, i també per la seva ajuda i profesionalitat).
En Josep Mª, en Joan Arroyo, l'Enric, en Joan Marc, l'Alex i jo. Hem sortit de bon matí cap a L'Esquirol, passant primer per Joanetes, on hem deixat les coses per l'endemà. En Joan Marc ha fet de les seves i per arribar a Joanetes crec que ha anat a voltar a Tarragona. Ha sigut l'anecdota del dia, no acabava d'arribar mai, o es que teniem moltes ganes de començar.

Feia fresqueta, el temps mig ennuvolat, però no hem tingut pluja que era el que més ens preocupava.
Fet i fotut hem sortit a les 10 h. del matí. Enfilem cap a Cantonigrós fent corriols de baixada, comencem bé.

Només 2 quilòmetres haviem fet quan en Joan Marc ens diu que la suspensió del darrere no li funciona gaire bé. Fem una trucada a l'organització i al cap de poc quan feiem un corriol de pujada i desprès de traversar uns prats amb vaques i toros sense gaire bona pinta, ens trobem l'Alex amb una bici de recanvi.

Un cop fet el canvi enfilem uns corriols que ens portarien fins a Tavertet. Un poblet bonic, i amb unes vistes de les cingles impresionants. Fem una petita parada per gaudir del paisagtge i fer algunes fotos. En Josep Mª ens diu que es millor anar fins al mirador de.... Tenia raó quines vistes, meravellós.




A la sortida del poble agafem una pista que anira pujant i vorejant les cingles de Tavertet, fins a coronar....

Corriols de baixada amb una vegetació impresionant, uns camins de postal, per disfrutar del paisatge i dels corriols tant ben traçats.

Arribem a Rupit, poble emblemàtic i molt típic. Molts turistes, ple de cotxes, ja se sap...però bonic.

Us deixem un video representatiu dels camins i corriols que varem veure i disfrutar.

https://picasaweb.google.com/lh/photo/apipBQg7osRqPm-KbQh9lA?feat=directlink

L'Enric i jo fem un nou amic.

Decidim fer un "stop and go" (com diria en Pitu).


L'Alex i jo ens portavem un entrepà i asseguts en un banc ens l'hem polit ràpid. Els altres menjen alguna pasta, tallat, cafe amb llet, coca-cola....






La vista que teniem en qualsevol moment era fantàstica, el temps ens va aguantar durant tot el dia. Núvols i clarianes, però els colors eren impresionants.



Traversem Rupit pel pont, i anem pel camí que ens portarà fins el salt de Sallent. Parada obligada. Fotos personals i de grup. No baixava gaire aigua, més aviat semblava un fil molt prim.




En Joan content. Volia una foto amb el Salt de Sallent al fons.
Molt valent,  disfrutava de la ruta. 


 L'Enric i jo molts seriosos.

Haviem fet bona part de la sortida. Feia fresca encara.

Tots anavem força abrigats.

En Joan Mar s'ho pasava pipa, la "seva bici" ballava la conga.
En Josep Mª no hi havia manera d'arrancar-li un somriure. Al final tímidament ens va deixar aquesta foto amb un petit somriure als llavis.




A la sortida del mirador agafem el camí que ens portarà fins al Far.

No podem dir quina zona es la més maca, perquè cada camí o corriol que hem fet era espectacular. Val a dir que l'época es la més idonea per aquest tipus de cromatismes. Els pins, roures, faigs,... totes les fulles donem color al bosc i cada un d'un color diferent. El conjunt es molt bonic. Fa temps que no plou i cal dir que tot era molt sec, els rierols sense aigua o ben poca. Amb una mica més mullat de ben segur que també hagués sigut més maco.

Pasem per darrera del Santuari de la Salut, i més corriol de baixada. En algun tram hem de fer-ho a peu degut principalment a que es molt estret i amb escalons considerables. Pasem per obagues, com li agrada a l'Enric. Coronem el coll d'Uria, i tot travarsant la carretera ens trobem amb una colla de bikers perduts.
A nosaltres encara ens quedava coronar el coll d'en Bas. Ja veiem Joanetes al fons de la vall.

L'Alex i jo ens quedem una mica resagats i aprofitem per fer aquestes fotos. Semblava que estavem a Costa Rica per l'exhuberancia de la vegetació.

Arribem a Joanetes, a Can Riera. Una bona dutxa, i una mica de berenar: unes birres, i una mica de fuet fan el fet. Parlem dels camins que hem fet, de les vistes, del paisatge, del temps, tot ha anat molt bé. Ningú s'ha fet mal. Cap caiguda important. En total hem fet 53 qms.

Us deixem algunes dades i gràfiques interesants:

A Can Riera, la Pilar ens ha fet una bona amanida, una truita de moniato (jo personalment no n'havia menjat mai, el vaig trobar bonissím), i patates d'Olot casolanes, i per postres un gelat de turrò amb ratafia que els angels hi cantaven, i sino mireu la cara de felicitat que tenim tots.

Despres de sopar ens varem preparar pel partit Barça-Sevilla (bé alguns, no tots). Va ser l'única cosa del dia que no va anar a l'hora. Que hi farem....

Des d'aquí volem agrair a la Pilar la acollida que ens va dispensar en tot moment, i volem recomanar-la des d'aquest blog a tots els nostres amics pel seu bon tracte i la seva profesionalitat,... ens varem sentir com a casa.

Ens ho varem pasar molt bé. Segur que repetirem.

Fins aquí la primera etapa d'aquesta sortida.