 |
| La plana de l'Empordanet |
 |
| Camí de les Dunes |
 |
| La casilla de les Dunes |
En acabar el camí de l'urbanització trobarem una tanca que podrem vorejar fácilment. Un cartell ens indica que estem fent el camí de la ruta del vent. També ens explica la vegetació i les plantes que ens trobarem i la funció que fan en cas d'incendi.
Tot seguit trobarem l'aixart d'en Busqueta. Dos pins col·losals al bell mig del camp i dues barraques de pedra seca, una d'elles restaurada de fa poc. Val la pena veure aquest tipus d'edificacions tant típiques del Montgrí. Ja quasi hem fet 5 quilòmetres.
Anem seguint el camí i un quilòmetre més endavant a mà esquerra trobarem una de les barraques de pedra seca més ben conservades.
Val la pena donar una ullada a les pedres i al sostre. Molt ben acabats. No podem dir el mateix de la barraca que trobarem al costat esquerra del camí, ja molt aprop d'enfilar el Rocamaura.
Quan trobarem el camí asfaltat ens trobarem davant de l'única dificultat de la ruta. Cal pujar la pendent del 25% i continuar el camí pedregós fins a dalt del Rocamaura, on ens esperen unes vistes espectaculars. Hi trobarem també el repetidor de TV3 que tantes vegades ens dóna l'informació meteorológica.
En el punt més alt de la ruta portarem 8 quilómetres. Després d'una estona gaudint del paisatge recularem fins a trobar el camí asfaltat i girarem a la dreta. Passarem per davant de la Torre Ponsa, una de les masies més ben conservades del Montgrí. Continuem per la ruta del vent.
Aviat trobarem el forn i la Pedrera dels Hereus, a cada costat del camí. Aquest còrrec de la ruta del vent es molt maco...amb una mica de pedra però...de bon fer.
La pedrera era un espai on la pedra era exclosa mitjançant tot tipus d'eines: martells, escarpes, cunyes de fusta, etc. Aquesta pedra era utilitzada per ser transformada en calç mitjantçant la seva cocció en els forns.
La calç era bàsica per la construcció dels diferents habitatges de la vila.
Moltes vegades trobem que els forns de calç són al costat de les pedreres com en aquest cas.
L'estructura està molt ben conservada.
Sortirem al camí de la Muntanya Gran, per molts coneguda com la "transiberiana". Girem a l'esquerra i no pararem fins arribar al Roc Ferran.
Ja portem 14 quilòmetres.
Cal tenir cura de la flora i la fauna.
Recordeu que esteu dintre del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Anirem baixant fins arribar a l'encreuament amb el camí de Sobrestany a les Dunes.
Girarem a l'esquerra i tot seguit anirem pujant pel camí.
Trobarem un corriol a mà esquerra que anirem pujant paral·lel al camí, fins a trobar la font d'en Reixaquet.
La senyalització ens indica que estem dins el Parc Natural i veurem que també assenyala altres indrets per visitar....duna continental, font dels tres reis....nosaltres anirem pujant fins arribar a dalt.
Un cop a dalt el coll de les Sorres trobarem un panell on hi ha una bona explicació de les Dunes.
De tornada farem el mateix camí del matí i que ens portarà cap a Torroella.
La ginesta florida i el seu perfum ens han acompanyat durant tota aquesta ruta pel Montgrí, Rocamaura i les Dunes. Acabarem on hem començat, passant primer per davant del camp de fútbol.
Finalment han sortit 22 quilòmetres. Podeu veure tota la ruta, si cliqueu en aquest enllaç.
Val la pena donar una ullada a les pedres i al sostre. Molt ben acabats. No podem dir el mateix de la barraca que trobarem al costat esquerra del camí, ja molt aprop d'enfilar el Rocamaura.
Quan trobarem el camí asfaltat ens trobarem davant de l'única dificultat de la ruta. Cal pujar la pendent del 25% i continuar el camí pedregós fins a dalt del Rocamaura, on ens esperen unes vistes espectaculars. Hi trobarem també el repetidor de TV3 que tantes vegades ens dóna l'informació meteorológica.
En el punt més alt de la ruta portarem 8 quilómetres. Després d'una estona gaudint del paisatge recularem fins a trobar el camí asfaltat i girarem a la dreta. Passarem per davant de la Torre Ponsa, una de les masies més ben conservades del Montgrí. Continuem per la ruta del vent.
Aviat trobarem el forn i la Pedrera dels Hereus, a cada costat del camí. Aquest còrrec de la ruta del vent es molt maco...amb una mica de pedra però...de bon fer.
 |
| La Pedrera dels Hereus. |
La pedrera era un espai on la pedra era exclosa mitjançant tot tipus d'eines: martells, escarpes, cunyes de fusta, etc. Aquesta pedra era utilitzada per ser transformada en calç mitjantçant la seva cocció en els forns.
La calç era bàsica per la construcció dels diferents habitatges de la vila.
Moltes vegades trobem que els forns de calç són al costat de les pedreres com en aquest cas.
L'estructura està molt ben conservada.
Sortirem al camí de la Muntanya Gran, per molts coneguda com la "transiberiana". Girem a l'esquerra i no pararem fins arribar al Roc Ferran.
Ja portem 14 quilòmetres.
 |
| Vista del Montgrí amb el castell al fons, des del Roc Ferran |
Cal tenir cura de la flora i la fauna.
Recordeu que esteu dintre del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Anirem baixant fins arribar a l'encreuament amb el camí de Sobrestany a les Dunes.
Girarem a l'esquerra i tot seguit anirem pujant pel camí.
Trobarem un corriol a mà esquerra que anirem pujant paral·lel al camí, fins a trobar la font d'en Reixaquet.
La senyalització ens indica que estem dins el Parc Natural i veurem que també assenyala altres indrets per visitar....duna continental, font dels tres reis....nosaltres anirem pujant fins arribar a dalt.
Un cop a dalt el coll de les Sorres trobarem un panell on hi ha una bona explicació de les Dunes.
De tornada farem el mateix camí del matí i que ens portarà cap a Torroella.
La ginesta florida i el seu perfum ens han acompanyat durant tota aquesta ruta pel Montgrí, Rocamaura i les Dunes. Acabarem on hem començat, passant primer per davant del camp de fútbol.
Finalment han sortit 22 quilòmetres. Podeu veure tota la ruta, si cliqueu en aquest enllaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario