24/03/19 SORTIDA PER NO OBLIDAR

Per no oblidar que l'Enric era un gran amic.
Per no oblidar que l'Enric era un amant d'aquesta muntanya i la natura.
Per no oblidar que disfrutavem junts d'aquests camins i corriols.
Per no oblidar que aquesta vida és molt curta i cal disfrutar-la cada moment.
       
CARPE DIEM !! ............(és el que sempre deiem).

 Hem pujat amb l'Aran (el meu nét).
Hem començat tranquils com si volguessim disfrutar cada moment.
Voliem pujar el Montplà, lloc emblemàtic que l'Enric pujava, com a mínim, una vegada a l'any, per pujar-hi el pessebre.
Algunes vegades pujava sol, altres vegades junts, i d'altres acompanyats d'algun amic.

La vista del castell desde el Montplà es majestuosa.
Amb l'Enric soliem fer una foto amb la senyera i el castell de fons.
Era una forma de mostrar l'orgull i estima per la nostra terra.

Amb l'Aran hem recorregut tots els racons que li agradaven a l'Enric.
Solia amagar un petit pesebre per aquests indrets (Cau de les dents, balcó del Montplà, ....) i tot seguit engrescava a la gent a buscar-lo.

Sempre veient la vall de Santa Caterina continuem el recorregut. Abans d'arribar a l'ermita de Sta. Caterina ens trobem la barraca de pedra seca. Molt ben restaurada. Recordo quan l'Enric em va ensenyar a apreciar aquests tipus de construccions (ell havia fet un curs sobre aquesta forma de treballar).

Arribem a l'ermita de Sta. Caterina, sense deixar de pensar que l'Enric havia portat camions de pedra, ciment, sorra, materials de tot tipus per ajudar a la restauració de l'ermita i els seus voltants. Era així de altruista. Era molt bona persona.

Aqui podem veure la plaça totalment arreglada. Sempre teniem un moment per gaudir d'aquest entorn. 

L'Aran esfilat a la creu. Hem gaudit d'un recorregut que feiem algunes vegades amb el meu amic Enric. 

Unes vegades del dret i altres del revés. Sempre voltant l'ermita, sempre amb el castell a la vista.

M'agradat poder recordar i explicar al meu nèt tot el que haviem fet el meu amic i jo. 

Crec que ha entès que la vida s'ha de viure aprofitant tots els moments. Crec que recordarà aquests sortides amb el seu avi.

Arribem a Torroella. 

Dia d'homenatge al meu amic Enric!!

(Abaix trobareu el recorregut)

Powered by Wikiloc

23/03/19 - SORTIDA DE RETROBADA AMB LA BICI

Feia temps que no agafava la bici. Havia perdut les ganes. No tenia ganes de sortir.....
Esperava que després de l'operació de l'Enric sortiriem a recuperar el temps perdut.....pero la vida es molt dura hi ha vegades. No es poden fer plans. No va superar l'operació. Una operació senzilla però que el seu cor no va aguantar.

M'ha deixat, ens ha deixat a tots. De ben segur que ens costarà superar la seva absència.
Ens tenia a tots engrescats. Amb tots tenia ganes de sortir, .....en bici, en moto, a pescar, a caminar, a ballar,......Quin tio més benparit!!

Així que seguint el consell de la meva filla Neus i d'algún amic ciclista m'he proposat fer el que amb l'Enric voliem fer: anar recuperant la forma i així trobar-nos millor. Rebaixant quilos que ens sobraven.

Avui he començat. Un petit tomb pels voltants de Tarruella i unes quantes fotos donen testimoni que a partir d'avui les sortides tindran numeració. Aquesta es la primera sense l'Enric.

Tot seguint el rec del molí he arribat a Verges.
Els records s'anaven succeïnt a cada raconada que pasava. Els camins que haviem fet junts tantes vegades.

Una petita aturada al mirador de l'Illa de Canet. Moments per reflexionar i menjar un plàtan tranquilament. Un glop d'aigua. Continuo la ruta sense deixar de pensar amb l'Enric. Sembla imposible que ja no el pugui tornar a veure mai més.

Majestuós al costat del camí, es troba el roure centenari. Segons la descripció que figura a la placa diu que es un exemplar únic, igual que l'Enric.

A cada estació el veiem amb un aspecte diferent.

La seva fermesa i fortalesa feia que transmitis seguretat a tots el que l'envoltavem. Engrescava.

Aquestes persones son díficils d'oblidar.
Deixen una petjada molt forta.
Aquesta tristessa que ara tenim ens costarà molt de superar.

La meva intenció personal es de continuar recordant-lo fent el que feiem amb ell tantes vegades: sortir a disfrutar en bici.

Procuraré recordar moments amb ell.

El Montgrí amaga records de caminades i sortides amb l'Enric.
Demà pujaré al Montplà. Un dels seus llocs preferits.

A reveure amic meu!!!

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/torroella-de-montgri-34404057

18/03/2019 - COMIAT DE L'ENRIC

Estimat Enric,

Tothom que t’ha conegut sap que avui ens ha deixat una bona persona. 

Ens ha deixat un home bo, afable, de tracte fàcil, de tarannà humil i sobretot amic dels seus amics.   Eres un engrescador de mena, vitalista en tots els sentits de la paraula, i que no fallaves mai.

Tenies un gran cor que regalava tot el que no es pot comprar: comprensió, escalfor, amistat, força, sinceritat, .......que bategava fort i fluix, sense control algunes vegades......i que avui ha fallat de tant regalar amor, felicitat i amistat.

De ben segur que tothom té anècdotes per explicar que demostren la gran humanitat de l’Enric. 

Es de les persones que deixen empremta. 

Es de les persones que no s’obliden fàcilment.

Els que hem tingut la sort de compartir part de la teva vida ens sentirem sempre molt orgullosos d’haver tingut un petit raconet dintre del teu cor.

Presi, allà on vagis segur que hi trobaràs vells amics per engrescar i sortir a fer un tomb en bici. 

Segur que formareu un gran equip.

NO T’OBLIDAREM MAI!!

FINS AVIAT AMIC!!

BON ANY NOU !!!!

Que aquest any nou ens porti tot allò que desitgem.......

Que la llibertat no l'hagim de demanar..........

BON ANY NOU A TOTHOM !!!!

4/11/18 - COVA DEL FALAGUER

Aquest diumenge hem tornat a reempendre l'activat del blog després de molt de temps d'inactivitat.
Hem escollit una ruta molt senzilla pel Montgrí; concretament pels penya-segats de la nostra costa.

Com podreu veure per les fotos, la caminada és molt maca.
La mar estava força moguda. Els blancalls de les roques en donaven fe. El día era clar i net.

Qualsevol prespectiva era maca. La llum era brillant de bon matí, però després es va anar apagant.

Hem esmorzat a la Cova del Falaguer, amb unes vistes espectaculars.
L'accés a la cova es una mica perillós.

Cal anar en compte perquè el pas és molt estret.
L'espai no és gaire gran però suficient per disfrutar amb tranquilitat l'espectacle que tenim al davant.

 

En Perdi desde el petit balconet davant de la cova.

 En Lluís amb la barca dels submarinistes varada en el Falaguer.

Molt bona sortida. Cap complicació. Bones vistes.....i segur que anirem repetint.
Fins a la propera.
Salut.