Ja feia dies que teniem el madrilenyo per Torroella.
Tant bon punt va arribar ens va fer saber que havia portat la bici per poder fer una sortida i anar a esmorzar a Monells.
Es una sortida que sempre fem. Es sencilla i planera i la recompensa final s'ho val.
El seu sogre Albert ha entrenat força, i això s'ha notat. No teniem que esperar-lo, ni afluixar la marxa, en canvi ell estava molt baix de forma.
Aquesta vegada també hem comptat amb dos veins del seu sogre: en Josep Mª i en Ricard. (L'un de Barcelona i l'altre de Girona).
Sortida sencilla, temperatura agradable i de ben segur que repetirem.
Fins un altre!! Bona Festa Major!!!
26 ago 2012
24 ago 2012
23/08/12 - CAN FONSU TEAM
Ahir varem fer una sortida en bici, els nois de la 2ª divisió de Can Fonsu; es a dir: En Xavier Ribera, en Pitu Gumà i jo. Els de primera no podien ni formar equip, el capità Paco de vacances per Cuenca, els flequers ni pensar-hi, en Mias no es noi de rodes, els dejar dineros estaven de rositas, només tenien en Galcerán (i aquest si que hi enten de rodes però...) o sigui que així les coses, només sortim els tres mosqueters.
Ben d'hora, ben d'hora, ja erem a la mota però en Pep Guardiola no hi era. Decidim posar rumb a la presa de Colomers. Era la fita que ens haviem plantejat, el repte que en Pascual ens havia proposat: teniem que anar i tornar en dues hores. Així sense entrenament, ni preparació previa, ni res de res..
Feia fresqueta, ideal per posar una marxeta. Semblava que ho haguessim portat estudiat i controlat.
Arribem a la presa just a l'hora, anavem con un rellotge suís ó japonés, ...bé ara ja no sé quin son més bons.
Fem les fotos de rigor per deixar constància que ho haviem aconseguit (per si les mosques ....ó per si en Pascual..).
Retornem i agafem altres camins desconeguts (anavem sobrats!!...de temps). Quan tornavem ens trobem molts de ciclistes (adormits tot s'ha de dir). Nosaltres ja només pensavem en l'esmorzar. Teniem una gana!!! En Pitu potser era el que en tenia més perquè quan ha vist el final (després de tot el matí d'anar a roda) ens ha fet un sprint que ens ha deixat clavats a tots dos.
Una dutxa, i decidits hem anat a Can Fonsu a veure la Mariaaaaaaa!!! i en Pavarotti.
Fins un altre companys!! Una sortida divertida!!
Ben d'hora, ben d'hora, ja erem a la mota però en Pep Guardiola no hi era. Decidim posar rumb a la presa de Colomers. Era la fita que ens haviem plantejat, el repte que en Pascual ens havia proposat: teniem que anar i tornar en dues hores. Així sense entrenament, ni preparació previa, ni res de res..
Feia fresqueta, ideal per posar una marxeta. Semblava que ho haguessim portat estudiat i controlat.
Arribem a la presa just a l'hora, anavem con un rellotge suís ó japonés, ...bé ara ja no sé quin son més bons.
Fem les fotos de rigor per deixar constància que ho haviem aconseguit (per si les mosques ....ó per si en Pascual..).
Retornem i agafem altres camins desconeguts (anavem sobrats!!...de temps). Quan tornavem ens trobem molts de ciclistes (adormits tot s'ha de dir). Nosaltres ja només pensavem en l'esmorzar. Teniem una gana!!! En Pitu potser era el que en tenia més perquè quan ha vist el final (després de tot el matí d'anar a roda) ens ha fet un sprint que ens ha deixat clavats a tots dos.
Una dutxa, i decidits hem anat a Can Fonsu a veure la Mariaaaaaaa!!! i en Pavarotti.
Fins un altre companys!! Una sortida divertida!!
22 ago 2012
21/08/12 - EL MONTGRI
Feia temps que ho portava de cap i finalment ahir ho vaig fer: traversar el Massis del Montgrí, reseguint la silueta del bisbe mort (de Sobrestany a L'Estartit). Fa dos anys fou declarat Parc Natural.
Vaig sortir del camí de Santa Caterina, en el primer trencant a mà dreta i començant a pujar pel Aspre Gran i la muntanya d'Ullà. Eren les vuit del matí. Temperatura agradable 20ºC.
Vaig anar pujant pel costat de la pedrera d'Ullà, però es molt millor carenar pel corriol que no pasa tant aprop de la pedrera. No es tant envardissat i puja molt més recta.
La plana es veia molt bonica. En arribar a dalt del Puig Rodò (303 m) es veia el castell majestuós.
Començo a baixar cap a la creu. Més fotos.
A la creu, una petita aturada, dues fotos més i cap amunt. Em trobo amb un munt de excursionistes que ja baixaven del castell. Tots estrangers!! No m'havia fixat mai que la creu fos tant torta!!!
Vaig deixant petjades per allà on paso, no fos cas que no tornessim a trobar el camí.
Enrere queda el Puig Rodò, i el corriol de pujada a la creu.
Un cop al castell, pujo per les escales de cargol i faig algunes fotos de tot l'Empordanet i les Medes. Segon cim del dia: el Montgrí (314 m).
Quan baixava cap al Coll d'en Garrigás m'he trobat amb una parella de bikers que pujaven en bici. Déu ni do!!! Hem comentat el que han fet i el que els hi quedava per fer.
Havien sortit de Sobrestany fins a Sta. Caterina, i pujaven al Castell.
Ara amb la bici a coll tota l'estona.
I desprès baixada fins a la creu amb la bici a l'esquena i una vegada a la creu podien anar a Sta. Caterina pel corriol de baixada.
Mentre anava pujant al Montplà,
em girava i els veia com pujaven. Bufff!! Em feien suar només de veure'ls. Eren francesos.
Vaig baixant cap a les Dunes (Coll de les Sorres). Ja es veu L'Estartit més aprop.
Un cop arribo a la font de Les Dunes, faig parada per esmorzar i carregar d'aigua. Molts ciclistes que van i venen pels diferents camins. Trobo en Fabio, en Quim Rabinad i el manyo que venien de fer una ruta pel Montgrí.
Jo continuo camí per sobre l'urbanització Torre Vella, per anar a trobar la ruta del vent.
Durant un bon tram paso pel mig de pinedes, trobant forns de cal a banda i banda del camí. Es el tram més tranquil de la ruta.
Començo a pujar per Torre Moratxa (220 m) i tot seguit el Rocamaura (225 m).
Podeu veure Torre Ponsa a mà esquerra. Vaig pujant.
Començo a baixar pel corriol que em portara fins al Salt de l'Euga. Traveso la carretera per agafar el corriol que voreja L'Estartit i que finalment arriba al Cap de la Barra.
Les Illes Medes devant meu. Objectiu aconseguit!!
Totes les dades més técniques les podeu trobar aquí. I també alguna foto més.
 |
| L'Aspre Gran |
 |
| La pedrera d'Ullà |
La plana es veia molt bonica. En arribar a dalt del Puig Rodò (303 m) es veia el castell majestuós.
Començo a baixar cap a la creu. Més fotos.
 |
| Torroella de Montgrí
|
A la creu, una petita aturada, dues fotos més i cap amunt. Em trobo amb un munt de excursionistes que ja baixaven del castell. Tots estrangers!! No m'havia fixat mai que la creu fos tant torta!!!
Vaig deixant petjades per allà on paso, no fos cas que no tornessim a trobar el camí.
Enrere queda el Puig Rodò, i el corriol de pujada a la creu.
Un cop al castell, pujo per les escales de cargol i faig algunes fotos de tot l'Empordanet i les Medes. Segon cim del dia: el Montgrí (314 m).
 |
| L'Estartit i Les Medes |
 |
| Ermita de Santa Caterina |
Havien sortit de Sobrestany fins a Sta. Caterina, i pujaven al Castell.Ara amb la bici a coll tota l'estona.
I desprès baixada fins a la creu amb la bici a l'esquena i una vegada a la creu podien anar a Sta. Caterina pel corriol de baixada.
Mentre anava pujant al Montplà,
em girava i els veia com pujaven. Bufff!! Em feien suar només de veure'ls. Eren francesos.
 |
| El Castell vist desde el Montplà |
Un cop arribo a la font de Les Dunes, faig parada per esmorzar i carregar d'aigua. Molts ciclistes que van i venen pels diferents camins. Trobo en Fabio, en Quim Rabinad i el manyo que venien de fer una ruta pel Montgrí.
 |
| Font del Coll de les Sorres |
 |
| En Quim Rabinad i el manyo. |
Durant un bon tram paso pel mig de pinedes, trobant forns de cal a banda i banda del camí. Es el tram més tranquil de la ruta.
Començo a pujar per Torre Moratxa (220 m) i tot seguit el Rocamaura (225 m).
Podeu veure Torre Ponsa a mà esquerra. Vaig pujant.
 |
| L'Estartit i la plana del riu Ter des del lloc homenatge d'en Conrad. |
Les Illes Medes devant meu. Objectiu aconseguit!!
Totes les dades més técniques les podeu trobar aquí. I també alguna foto més.
20 ago 2012
19/08/12 - FOIXÀ
Aquest diumenge en Félix i jo sortim a la carretera a fer un tomb, i tot just sortir de Torroella ens trobem amb el grup d'avis del CCM. En Joan Quer ens espera i decidim anar amb ells.
- Quina ruta feu? La de Foixà - ens diuen.
-Res, es molt sencilla!! Anem a esmorzar a Púbol.
Ens hi apuntem. Ja ens va bé.
Saludem un per un a tot el grup i ens posem a roda.
Bé, val a dir que Foixà no l'hem vist ni en pintura. Ni tant sols hi hem pasat per Foixà!!
Es podria dir Madremanya, Pedrinyà, etc...que si que hi hem pasat. (per etc. no que no hi hem pasat).
Un cop hem fet la volta pasant per Medinyà, Celrà, i Bordils, girem cap a St. Martivell i Madremanya.
A Pedrinyà hi havia una contrarellotge, tothom baixava esverat per arribar el primer a esmorzar.
En Quim i la Mercè s'ho agafavem amb més calma.
Desprès d'un bon esmorzar agafem direcció a Corça i cap a casa pasant per Parlavà, Serra de Daró i Gualta.
Feia calor i xafagor. Una bona dutxa ens esperava.
Fins la propera!!!
Més fotos de la sortida, aquí.
- Quina ruta feu? La de Foixà - ens diuen.
-Res, es molt sencilla!! Anem a esmorzar a Púbol.
Ens hi apuntem. Ja ens va bé.
Saludem un per un a tot el grup i ens posem a roda.
Bé, val a dir que Foixà no l'hem vist ni en pintura. Ni tant sols hi hem pasat per Foixà!!
Es podria dir Madremanya, Pedrinyà, etc...que si que hi hem pasat. (per etc. no que no hi hem pasat).
Un cop hem fet la volta pasant per Medinyà, Celrà, i Bordils, girem cap a St. Martivell i Madremanya.
A Pedrinyà hi havia una contrarellotge, tothom baixava esverat per arribar el primer a esmorzar.
En Quim i la Mercè s'ho agafavem amb més calma.
Desprès d'un bon esmorzar agafem direcció a Corça i cap a casa pasant per Parlavà, Serra de Daró i Gualta.
Feia calor i xafagor. Una bona dutxa ens esperava.
Fins la propera!!!
Més fotos de la sortida, aquí.
16 ago 2012
15/08/12 - VALLDEVIÀ
Quinze d'agost: Santa Maria, festa a molts pobles d'arreu de Catalunya. En Félix i jo sortim a fer una ruta pel Empordà. A les vuit del matí, amb bona temperatura i amb ganes de continuar la nostra xerrada del dia abans.
Començem a una bona marxeta, per anar escalfant motors. Agafem direcció cap Albons, i per la carretera dels campings aviat arribem a Sant Pere Pescador. Ja haviem repasat una part de la seva vida.
En Félix va neixer a Motril (Granada), fa 73 anys. De ben petit va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va pasar-hi bona part de la seva vida.
El seu pare era pescador i pujava cap a Tarragona a fer la temporada de l'anxova i la sardina. En una d'aquestes temporades va coneixer a la seva mare (era aragonesa) i vet aquí que ja tenim la combinació genética d'en Félix.
En Félix sempre ha estat un esportista, ha jugat a fútbol, en bici, .... però els temps eren molt durs i es tenia que treballar. Es va enrolar de pescador i, treballador incansable, es va anar fent d'una pasta especial.
Un bon dia, amb el seu amic Albert agafen els trastets i pujen cap a Roses a provar sort. A la aventura com diu ell. Naltros no teniem res a perdre.
Vai venir amb les mans a la butxaca, pero de seguit varem tenir un lloc a Roses (amb aquesta expresió tant seva). No ha perdut la seva peculiar manera de parlar de Tarragona.
Jo no fai mai mal a ningú em diu ell, però sempre hi ha qui desitja el que tenen els altres, i així va ser com un gallec malperit li va complicar la vida a Roses.
Decideix anar baixant cap a L'Escala i allà comprova com les tellerines hi son en abundància i de bona mida. Finalment acaba a L'Estartit. Es treu el permís per tenir base al port, posa tots els papers en regla i així d'aquest manera s'ha quedat amb naltros des de fa molt anys.
Sempre ha estat amic dels seus amics, un bon company,i un bon vivant. Sempre li ha agradat compartir taula amb els amics,....encara m'en recordo del seu suquet de peix!!!
Tot xerrant, no ens adonem que ja som a Valldevià.
Veiem els estralls que havia fet el foc un dia abans. Encara hi ha socs fumejant...Si no anem en compte ens carreguerem aquests indrets en dos dies.
Aquestes carreteres interiors tant tranquiles, sense gaire circulació, amb vegetació abundant, queden com un paratge desolat, sense vida. Fa pena només de veure-ho.
Crec que les lleis haurien de ser molt més dures per tota aquella gent que no saben apreciar la vida, les plantes, els animals,......i destrueixen la natura.
Ens trobem amb una colla de La Bisbal i decidim posar-nos a roda. En Félix aguanta com un jabato.
Baixem per Les Olives fins a Verges.
Acabem a Gualta amb un bon esmorzar al Jou.
Trobareu més dades de la sortida aquí.
Fins la propera!!!
Començem a una bona marxeta, per anar escalfant motors. Agafem direcció cap Albons, i per la carretera dels campings aviat arribem a Sant Pere Pescador. Ja haviem repasat una part de la seva vida.
En Félix va neixer a Motril (Granada), fa 73 anys. De ben petit va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va pasar-hi bona part de la seva vida.El seu pare era pescador i pujava cap a Tarragona a fer la temporada de l'anxova i la sardina. En una d'aquestes temporades va coneixer a la seva mare (era aragonesa) i vet aquí que ja tenim la combinació genética d'en Félix.
En Félix sempre ha estat un esportista, ha jugat a fútbol, en bici, .... però els temps eren molt durs i es tenia que treballar. Es va enrolar de pescador i, treballador incansable, es va anar fent d'una pasta especial.
Un bon dia, amb el seu amic Albert agafen els trastets i pujen cap a Roses a provar sort. A la aventura com diu ell. Naltros no teniem res a perdre.
Vai venir amb les mans a la butxaca, pero de seguit varem tenir un lloc a Roses (amb aquesta expresió tant seva). No ha perdut la seva peculiar manera de parlar de Tarragona.
Jo no fai mai mal a ningú em diu ell, però sempre hi ha qui desitja el que tenen els altres, i així va ser com un gallec malperit li va complicar la vida a Roses.
Decideix anar baixant cap a L'Escala i allà comprova com les tellerines hi son en abundància i de bona mida. Finalment acaba a L'Estartit. Es treu el permís per tenir base al port, posa tots els papers en regla i així d'aquest manera s'ha quedat amb naltros des de fa molt anys.
Sempre ha estat amic dels seus amics, un bon company,i un bon vivant. Sempre li ha agradat compartir taula amb els amics,....encara m'en recordo del seu suquet de peix!!!
Tot xerrant, no ens adonem que ja som a Valldevià.
Veiem els estralls que havia fet el foc un dia abans. Encara hi ha socs fumejant...Si no anem en compte ens carreguerem aquests indrets en dos dies.
Aquestes carreteres interiors tant tranquiles, sense gaire circulació, amb vegetació abundant, queden com un paratge desolat, sense vida. Fa pena només de veure-ho.
Crec que les lleis haurien de ser molt més dures per tota aquella gent que no saben apreciar la vida, les plantes, els animals,......i destrueixen la natura.
Ens trobem amb una colla de La Bisbal i decidim posar-nos a roda. En Félix aguanta com un jabato.
Baixem per Les Olives fins a Verges.
Acabem a Gualta amb un bon esmorzar al Jou.
Trobareu més dades de la sortida aquí.
Fins la propera!!!
14/08/12 - GUALTA
Avui hem sortit a les 6 h. de la tarda, en Félix i jo. Teniem que trobar-nos amb en Rainer però finalment no ha vingut. Que tinguis una bona tornada!! A reveure Rainer !!
El garbí bufava fort, i anavem de cara, així que decidim girar cap a Fontanilles. Per les carreteres tranquiles podem anar xerrant. Feia temps que no ens veiem i per tant teniem moltes coses a comentar.
En Félix es un campió!! Així de sec i contundent!!
Sempre ha sigut un bon amic i un bon company ciclista. Per aquestes dates sempre soliem fer alguna sortida per entrenar, per preparar el pique de Sta. Pel.laia, per xerrar i disfrutar del que més ens agrada: la bici. L'altre dia ens varem trobar pel passeig i varem quedar per sortir.
Es un campió en tots els sentits de la paraula. Ha guanyat nombrosos premis i curses ciclistes, els que el coneixem sabem de la seva potencia, la seva constància, i la seva preparació per la competició. Es campió de Catalunya i per això pot lluir amb orgull la camiseta que l'honora com a tal.
Sempre m'ha agradat escoltar el seus consells. Sempre m'ha ensenyat alguna cosa del món de la bici. Com colocar-se, com dosificar l'esforç, com preparar una sortida, com planificar l'alimentació,.... com si fos el meu entrenador personal. Hem disfrutat de molts quilòmetres junts.
Com molts de vosaltres sabeu en aquests moments està lluitant en una cursa molt dura. Ell, però no es lamenta, i fidel al seu tarannà lluita contra la malaltia. Es lleva aviat, pren els medicaments prescrits (això si, només els justos i necesaris) i fa els seus estiraments amb el rigor i constància que ell sap que el seu cos necesita. Es un campió!!
Hem fet pocs quilòmetres, en una ruta totalment planera, sense entrebancs i dificultats de cap clase, però ens ha servit per retrobar-nos i explicar-nos un munt de coses. M'ha agradat. Estic content. Veig que no ha perdut la seva valentia i fortalesa.
Quan ja anavem de tornada quedem per l'endemà, quedem per fer una sortida més llarga.
Encara ens queden moltes coses per comentar.
El garbí bufava fort, i anavem de cara, així que decidim girar cap a Fontanilles. Per les carreteres tranquiles podem anar xerrant. Feia temps que no ens veiem i per tant teniem moltes coses a comentar.
En Félix es un campió!! Així de sec i contundent!!
Sempre ha sigut un bon amic i un bon company ciclista. Per aquestes dates sempre soliem fer alguna sortida per entrenar, per preparar el pique de Sta. Pel.laia, per xerrar i disfrutar del que més ens agrada: la bici. L'altre dia ens varem trobar pel passeig i varem quedar per sortir.
Es un campió en tots els sentits de la paraula. Ha guanyat nombrosos premis i curses ciclistes, els que el coneixem sabem de la seva potencia, la seva constància, i la seva preparació per la competició. Es campió de Catalunya i per això pot lluir amb orgull la camiseta que l'honora com a tal.
Sempre m'ha agradat escoltar el seus consells. Sempre m'ha ensenyat alguna cosa del món de la bici. Com colocar-se, com dosificar l'esforç, com preparar una sortida, com planificar l'alimentació,.... com si fos el meu entrenador personal. Hem disfrutat de molts quilòmetres junts.
Com molts de vosaltres sabeu en aquests moments està lluitant en una cursa molt dura. Ell, però no es lamenta, i fidel al seu tarannà lluita contra la malaltia. Es lleva aviat, pren els medicaments prescrits (això si, només els justos i necesaris) i fa els seus estiraments amb el rigor i constància que ell sap que el seu cos necesita. Es un campió!!
Hem fet pocs quilòmetres, en una ruta totalment planera, sense entrebancs i dificultats de cap clase, però ens ha servit per retrobar-nos i explicar-nos un munt de coses. M'ha agradat. Estic content. Veig que no ha perdut la seva valentia i fortalesa.
Quan ja anavem de tornada quedem per l'endemà, quedem per fer una sortida més llarga.
Encara ens queden moltes coses per comentar.
13 ago 2012
12/08/12 - Marxa solidària SOS EMPORDÀ
El diumenge pasat varem anar a fer la marxa solidària en suport als incendis de l'Alt Empordà. Ens varem presentar una colla de set de camins. Erem l'Oscar, en Pere, en Rainer, l'Enric i jo (tots en bici de carretera).
Varem sortir de Torroella i a les nou del mati ja erem al Camping Les Dunes per pendre la sortida. Ens varen comentar les quatre coses que cal tenir en compte en aquest tipus de marxes, i desprès de saludar en Moi i en Mia entre d'altres, començem a pedalar.
De seguida es va agafar un bon ritme marcat pels esquenapelats de L'Escala. Cap entrebanc, cap ensurt, només la tramontana començava a bufar,...i de cares. Quan arribem a Pont de Molins fem un petit reagrupament i ja enfilem la pujada a la Salut de Terrades.
Mentre anem pujant ens adonem de la magnitut de l'incendi, encara es podia sentir l'olor de cremat, les canyes començavem a puntejar brots verds, però la resta era desolació. Quin desastre!!!
Anem comentant l'incendi i les destrosses que ha provocat, coneixem l'Adrià (el responsable de la marxa).
Us deixem amb algunes fotografies de la marxa (fetes per Els Esquenapelats-les Dunes).
L'organització ha estat una mica pobre, sense cap tipus d'avituallament, cap cotxe de suport, etc... però la causa valia la pena. Nosaltres voliem participar i deixar constància de la nostra solidaritat.
En un moment de la marxa en Pere i l'Oscar varen quedar despenjats del grup i varen retallar. L'Oscar va caure i una bona pelada al braç va deixar constància de la seva participació a la marxa. No ha estat res per sort.
Us deixem amb el recorregut que varem fer nosaltres finalment.
Varem sortir de Torroella i a les nou del mati ja erem al Camping Les Dunes per pendre la sortida. Ens varen comentar les quatre coses que cal tenir en compte en aquest tipus de marxes, i desprès de saludar en Moi i en Mia entre d'altres, començem a pedalar.
De seguida es va agafar un bon ritme marcat pels esquenapelats de L'Escala. Cap entrebanc, cap ensurt, només la tramontana començava a bufar,...i de cares. Quan arribem a Pont de Molins fem un petit reagrupament i ja enfilem la pujada a la Salut de Terrades.
Mentre anem pujant ens adonem de la magnitut de l'incendi, encara es podia sentir l'olor de cremat, les canyes començavem a puntejar brots verds, però la resta era desolació. Quin desastre!!!
Anem comentant l'incendi i les destrosses que ha provocat, coneixem l'Adrià (el responsable de la marxa).
Us deixem amb algunes fotografies de la marxa (fetes per Els Esquenapelats-les Dunes).
L'organització ha estat una mica pobre, sense cap tipus d'avituallament, cap cotxe de suport, etc... però la causa valia la pena. Nosaltres voliem participar i deixar constància de la nostra solidaritat.
En un moment de la marxa en Pere i l'Oscar varen quedar despenjats del grup i varen retallar. L'Oscar va caure i una bona pelada al braç va deixar constància de la seva participació a la marxa. No ha estat res per sort.
Us deixem amb el recorregut que varem fer nosaltres finalment.
8 ago 2012
7/08/12 - BEGUR
Aquest dimarts hem sortit cap al tard a fer un tomb per carretera. Decidim pujar a Begur.
En Rainer no s'esperava el repetxó final. Els percentatges son per fer aixecar el cul. Un cop a dalt, fem una mica de paradeta i continuem cap a Palafrugell.
En Rainer feia de Steven Spielberg, portava una máquina de filmar en 3D. Sortirem rodons!!!
Girem a la dreta cap als revolts de Torrent, desprès girem cap a St. Climent de Peralta, i seguim les carreteres interiors de sempre. Acabem a la cruilla del Delfin Verde amb unes fotos.
Ha sigut una ruta sencilla. Ha sigut sencilla i divertida. Més dades, aquí. Fins aviat!!
4 ago 2012
4/07/12 - STA.PEL.LAIA - ELS ANGELS
Sortida en carretera amb en Rainer. Hem quedat a les vuit del matí per anar a fer un tomb. Abans d'arribar a la cruilla del camping he vist i saludat a l'Stefan que ja havia acabat les vacances. Quan he trobat a n'en Rainer li pregunto si ha fet mai Sta. Pel·laia i em diu que no, ni tampoc Els Angels. Doncs no ens ho pensem més. Cap allà que anem!!!
Fem les carreteres interiors que ens portaran cap a La Bisbal d'Empordà. Feia molt bon temps, i una temperatura agradable, però que al llarg del dia ha sigut de calor, calor. Anem comentant per on pasarem i que farem. Quan arribem a La Bisbal agafem la carretera de Cruilles - Sant Sadurní.
Estava ilusionat per fer la pujada, li anava explicant el recorregut, hem trobat molts ciclistes. Un pujant i altres baixant. Quan quasi erem a dalt trobem un amic de La Bisbal, amb la seva dona i el seu fill. La familia al complert!!
Fem la baixada cap a Cassà de la Selva. Molt ràpida. A n'en Rainer li pujen les pulsacions.
Fem cap a la dreta, ens parem a Quart (agafem unes barretes i una coca-cola per agafar forçes).
Quan som a Girona, girem a la dreta i començem l'ascensió als Angels. També trobem molts ciclistes.
Arribem a dalt. En Rainer està satisfet.
Fem algunes fotos, mirem el paisatge, d'un costat i de l'altre. Li agrada comprobar que hem fet un desnivell acumulat considerable, i que estem a 480 m d'alçada.
Li comento que la baixada es perillosa, ja que l'asfalt es molt irregular, i la pendent també es mica més forta.
Fem petar la xerrada amb altres ciclistes (molts en bici de muntanya).
Es fixa en una taula on hi estant indicats els indretes més importants de la comarca.
Finalment baixem cap a Madremanya. Anem en compte, el desnivell es important i l'asfalt molt irregular. Li pujen les pulsacions.
Finalment abaix, girem en direcció a Corça, Parlavà, per la carretera interior que ens portarà a Serra de Darò. Ja faltava poc, i les forçes anaven justes.
Em diu que demà ho tindrà complicat en la sortida de muntanya amb el presi. Li proposo que m'acompanyi a casa que li donare un gel per cames cansades i aixi podrà anar una mica millor. Ens acomiadem fins un altre dia. Demà tinc altres obligacions i no sortiré. Us deixo amb les dades de la sortida: cliqueu aquí. Fins aviat !!!
Fem les carreteres interiors que ens portaran cap a La Bisbal d'Empordà. Feia molt bon temps, i una temperatura agradable, però que al llarg del dia ha sigut de calor, calor. Anem comentant per on pasarem i que farem. Quan arribem a La Bisbal agafem la carretera de Cruilles - Sant Sadurní.
Estava ilusionat per fer la pujada, li anava explicant el recorregut, hem trobat molts ciclistes. Un pujant i altres baixant. Quan quasi erem a dalt trobem un amic de La Bisbal, amb la seva dona i el seu fill. La familia al complert!!
Fem la baixada cap a Cassà de la Selva. Molt ràpida. A n'en Rainer li pujen les pulsacions.
Fem cap a la dreta, ens parem a Quart (agafem unes barretes i una coca-cola per agafar forçes).
Quan som a Girona, girem a la dreta i començem l'ascensió als Angels. També trobem molts ciclistes.
Arribem a dalt. En Rainer està satisfet.
Fem algunes fotos, mirem el paisatge, d'un costat i de l'altre. Li agrada comprobar que hem fet un desnivell acumulat considerable, i que estem a 480 m d'alçada.Li comento que la baixada es perillosa, ja que l'asfalt es molt irregular, i la pendent també es mica més forta.Fem petar la xerrada amb altres ciclistes (molts en bici de muntanya).
Es fixa en una taula on hi estant indicats els indretes més importants de la comarca.
Finalment baixem cap a Madremanya. Anem en compte, el desnivell es important i l'asfalt molt irregular. Li pujen les pulsacions.
Finalment abaix, girem en direcció a Corça, Parlavà, per la carretera interior que ens portarà a Serra de Darò. Ja faltava poc, i les forçes anaven justes. Em diu que demà ho tindrà complicat en la sortida de muntanya amb el presi. Li proposo que m'acompanyi a casa que li donare un gel per cames cansades i aixi podrà anar una mica millor. Ens acomiadem fins un altre dia. Demà tinc altres obligacions i no sortiré. Us deixo amb les dades de la sortida: cliqueu aquí. Fins aviat !!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)